Cercador

Verd.

Un relat de: Clara Garcia Collado
Els seus llavis cada cop eren més propers als meus, els seus ulls del color de la mel, no podien ser més dolços, i feia ja massa dies, que vivia moments massa àcids, i una part de mi, va voler besar-lo. Em vaig deixar endur. Els nostres llavis es varen besar, els seus eren humits i tenien fam dels meus, inquiets, buscant un lloc dins la meva boca. Les seves mans aferrades a la meva cintura, i jo asseguda damunt seu, el sol marxava, i la foscor ens feia més íntims, més propers. "Petita, brff.. t'estimo" La pell se'm posava de gallina, i els seus ulls em començaven a enamorar, però tenia por, al que pogués passar, desprès dels primers dies on es tan fàcil enamorar-se i enamorar, no el volia perdre, però necessitava besar-lo, els seus llavis, temptació prohibida, la que més m'enboigia. I el seu aroma, el que m'enamora

Comentaris

  • Marteta | 17-05-2011 | Valoració: 10

    M'ha encantat! Algunes vegades jo també m'hi he sentit així, i el millor que pots fer és deixarte endur pel que sents que haguis de fer, per res més, i sense pensar-ho, has fet el correcte.
    Una abraçada:)

  • ai l'enamorament que n'és...[Ofensiu]
    joandemataro | 17-05-2011 | Valoració: 10

    de bonic... Ets jove deixa't portar, ja vindran els temps de ser més racional...

    Per cert no sé si ja ho has fet però et convido a dues coses:

    1) A participar , junt amb els més veterans , els nouvinguts, els més joves, homes, dones, quitxalla... , al nou repte de minirelats( d'una llargària d'un full, per una sola cara , més o menys ) al fòrum de RC.

    Aquí et deixo l'enllaç on ho explica tot i on pots penjar el teu escrit:
    Rdm nº 1

    2) A llegir, si et ve de gust és clar, les últimes entrades que he penjat al meu blog. Els nous escrits : Esquerda al granit I Renego i pateixo avergonyit

    T’hi espero .
    Gràcies per endavant
    Joan

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: