Verd.

Els seus llavis cada cop eren més propers als meus, els seus ulls del color de la mel, no podien ser més dolços, i feia ja massa dies, que vivia moments massa àcids, i una part de mi, va voler besar-lo. Em vaig deixar endur. Els nostres llavis es varen besar, els seus eren humits i tenien fam dels meus, inquiets, buscant un lloc dins la meva boca. Les seves mans aferrades a la meva cintura, i jo asseguda damunt seu, el sol marxava, i la foscor ens feia més íntims, més propers. "Petita, brff.. t'estimo" La pell se'm posava de gallina, i els seus ulls em començaven a enamorar, però tenia por, al que pogués passar, desprès dels primers dies on es tan fàcil enamorar-se i enamorar, no el volia perdre, però necessitava besar-lo, els seus llavis, temptació prohibida, la que més m'enboigia. I el seu aroma, el que m'enamora