Ulls enamorats

Un relat de: joandemataro
Photobucket


I

Em somio dins els teus ulls enamorats,
acotxat en el blau intens de la teva mirada
sobre el somriure còmplice dels teus llavis,
descarnats ja pels meus somnis malaltissos,
on et posseeixo, impetuós, en cos i ànima.

Entre les teves mans, despullat, em somio;
immòbil jo, mentre em ressegueixes per darrere
deixant-me l’alè del teu sexe calent,
dibuixant-me gargots a l’esquena amb els teus pits.

A la teva boca, xop de llengües àvides, em somio;
lliscant jo, mentre m’engoleixes sense pietat
i donant-me entrada , per no esquerdar les carns vives,
obres portes i junts omplim el buit.


II

Em somio dins els teus ulls enamorats;
immòbil tu, sobre els llençols, entregada.
Els teus cabells rebels dibuixats al coixí ,
el teu sexe desfent tanques, cridant el meu
que et senyala, tot un , mentre la cera es desfà.

Als teus mots, sortint dels llavis, em somio;
endolcit amb els teus nèctars,
sabent-te tan feliç com jo et sento
quan el dolor i el plaer, clavant-se les ungles, esclaten.

Descarregant en tu el meu desig , em somio;
escrivint sobre el teu ventre, ja sense alè,
paraules d’amor amb tintes verges
mentre els calfreds fan pinya al Castell de l’Orgasme.


III

Així em somio; et somio…
Fins que un dia, en el món real,
despertem junts amb els ulls enamorats.


Comentaris

  • Hola Joan,

    com t'he dit al correu que t'he enviat, torno a passejar-me per relatsencatalà.

    Ja saps que no m'agrada la poesia.

    Aquest escrit no el veig com un poema, més com a prosa.

    T'he de dir que el final ( ...Així em somio; et somio…
    Fins que un dia, en el món real,
    despertem junts amb els ulls enamorats....).
    Doncs és aquest final el que a ulls meus enalteix tot l'escrit i li dona rellevància. És aquest final el que fa que tot plegat ho pugui (jo) contemplar com un poema.

    Sense aquest final no seria (per mi) més que l'expresió del desig carnal.
    Que quedi clar que el desig carnal és perfectament lícit. Ara que no se'm vegi com a una vella puritana que ja saps que no ho soc. Vella sí, puritana no.

    Me n'alegro de veure que encara dones guerra i espero que continuis així.

  • somiar[Ofensiu]
    xelofont | 26-04-2012 | Valoració: 10

    les teves paraules m'han emocionat, els somnis son nostres i és evident que els dibuixem com volem, tu hi poses uns colors molt bonics, i sens dubte, de tan somiar desperts el més bonic seria convertir tots els mots en realitat, m'has tocat la sensibilitat ja que a mi em va passar el contrari, primer vaig estar despert i després ho vaig escriure...tot i així, això ja és meu...gràcies, te un mèrit extraordinari posar bellesa tan directe i tan ben compresa a la primera...és el que més valoro en l'escriptura

  • M'ha agradat moooolt!*.*[Ofensiu]
    Marteta | 25-04-2012 | Valoració: 10

    Que bonic que és aquest poema! Que dolç, que romàntic, qué tooot!
    I és veritat que uns ulls enamorats ho diuen tot (:
    M'ha encantat, de veritat



    un petó
    Marta

  • bombetadellum | 25-04-2012 | Valoració: 10

    dirien al meu poble: xiiiiico! T'HAS LLUÏT!

    Molt passional i per això, m'agrada. Escrit amb el cor que fa vessar bellesa i per això, m'agrada.

    Tenia ganes de vindre per ací
    Un somriure ben fort!
    Bombeta.

  • Mlt bo![Ofensiu]

    Que bonic! I que dolç!!
    Ptons:)

  • La força dels ulls[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 24-04-2012 | Valoració: 10

    Sensible, dins la teva línia, Joan.... i ple de suggeriments d'estimació i apropament. Molt bo !!!
    I la darrera part m'agrada:
    "Així em somio; et somio…
    Fins que un dia, en el món real,
    despertem junts amb els ulls enamorats."
    Felicitats !

  • Un bell somni[Ofensiu]
    RATUIX | 23-04-2012

    de sentits, de pells frec a frec, de passió completa. Una esperança pel despertar més deliciós: obrir-se a la llum i el reflex d'uns ulls enamorats. Els somnis poden ser, de vegades, tan reals...
    Gràcies, per cert, pel llapis-rosa de Sant Jordi.

  • precios[Ofensiu]
    montsepema | 22-04-2012

    Ostres Joan a això l'hi dic jo un poema eròtic, sensual, i romàntic alhora, m'ha agrada molt, aquest tracte de la sexualitat, encara que jo en sóc poc de romàntica, m'agrada la manera de expressar-ho, una abraçada ben forta

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

424 Relats

2135 Comentaris

434940 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan