Marc

Un relat de: Clara Garcia Collado
verd, blau i vermell
és tot i no res en l'interior d'aquest retaule de llum
això i el que no es veu però es fa veure
diga-li intencions
diga-li el que se sents o simplement
diga-ho com ho sents
punts tricolor embogeixen als nostres ulls i ens esgarrifen
o declaren la guerra a la demostració més produnda de l'ànima
l'arché
la llàgrima.

verd, blau i vermell
és en el que penso quan no em queda res,
i només puc fer que pensar, oblidar, somiar, imaginar...
I tot s'atura quan una llágrima rebel s'escapa del clot on va ser criada, et sento tant aprop..
però ets tant lluny...
que sembla impossible que un sentiment tingui aquesta força,
tanta que fins i tot al costat de les ones del mar es queda curta,
fins i tot comparat amb la foscor de la nit té més intensitat
del que pensava, avui veig que qui sap, potser ... verd, blau i vermell és el que et queda ,quan no queda res.

Comentaris

  • jos monts | 26-06-2013

    Un bon relat d’aspecte pessimista, verd, blau i vermell és el que et queda , et sembla poc! Tres colors basics en una paleta, donen per mol i dius...”quan no queda res”. Salutacions.