vivint somnis, al teu costat.

Un relat de: Clara Garcia Collado
El terra era humit, la nit era llarga i la pluja regalimava per els seus cabells cada cop més ràpid, aquell IPod rosa, amb els altaveus negres i la llumeta verda que no parava de fer pampallugues. Era tot perfecte, ell i jo, les estrelles i la pluja damunt nostre, l'humit de l'herba cada cop s'apreciava més, la brisa s'anava tornan més freda a mica que la nit s'anava apagant, els seus ulls, eren negres.. com la nit. Les seves mans no paraven d'acariciar-me els cabells fins i llargs, entre els seus braços tot semblava tant segur.. el temps s'esvaïa com mai abans m'havia passat, cada hora al seu costat eren com cinc segons d'havans. El sol començava a sortir, els primers raigs de llum ens despertaven. Un petó dels seus llavis, i un "Bon dia, princesa", un altre dia que comença al teu costat.. vivint un altre de tots els somnis que tenia per complir, potser es veritat que tot allò que somiïs es perquè pot acabar s'en realitat.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: