O anar caminant pel carrer escoltant música i deixar alguna nota a l'aire. O bé, caminant i dibuixar un somriure...

tantes coses que trobu normals fer, i en cambi, els altres se't queden mirant amb un cara que se'ls veu el que volen dir en la seva mirada: "aquesta no hi és tota". I que carai, clar que hi sóc tota, i res de sonada, ara que si ho pensen, o si realment ho sóc o ho estic...endevant, perque aquestes petites coses són les que ens diferencien els uns als altres!


M'agrada molt com ho has sabut transmetre el que volies dir! ben claaar!:)



Una abraçada ben fortaaaa!

Mercè

mai es pot déixar perdre l'esperança, perquè si és aixi, qui perd, ets tu. Ara, que jo era d'aquelles que sisi, l'esperança l'esperança...i no feia res. Suposu que madurar i aquestes coses, fan veure que també un es té que moure...

ei, gràcies pels comentaris!!!




un petonet!

Mercè

m'ha agradat aquest poema, i el sentiment que hi ha entre cada una de les paraules.

Gràcies per comentar-me, m'ha agradat la frase que has deixat.

Vinga,
una abraçada!


mercè

Sílviaaa!

ara feia força que no voltava per aqui,
sense cap motiu...o masses!

Ei, m'ha agradat molt el poema,
que guai tot això que estàs, vaja,que esteu vivint, i esperu que segueixi aixi per molt de temps.
És genial trobar la personeta, i viure tots aquests moments que descrius!

Un petonet,
i esperu que toot et vagi molt bé!
em faria ilu tb veure't aviat!;)

Aviam quan ens trobem!

Fins aviat!

mercè

Merci pel comentari Sílvia. Dir-te que m'ha agradat molt el que has escrit, tot el poema en sí, i sobretot el que has expressat en l'última part, genial, de veritat...

Una abraçadaaa i que mai es perdi el somriure, que és el que et dóna més facilitat d'anar tirant endevant!

Mercè

Gràcies pel comentari. És veritat que a vegades cal cercar aquesta llibertat en les coses més petites...a vegades són els petits detalls de la vida on trobes el que esperes en grans moments, llàstima que a vegades se't passi per alt...

buuu!

trec el cap per aqui tb!
M'ha agradat molt aquesta historieta, tant el que hi diu com la manera en que està dit!

De qui deu ser aquesta historieta?...nse nse...jejeje!


Vingaaa silviaaa, un petóoo ben foort, i que aquestes ganes de caminar no s'aturin mai dels mais!

amuuuunt!

Mercè

nenaaa!!!

Tu per aquiiii!=P

Sóc la Mercè d'Olesaaa!Ja he vist el nom hi he dit ostreees, aquest nom em sona...i ara he llegit l'ho del costat...i sisi, tot concidia amb tu!

que xulu el poema...

Un petonàaaaaaaaaaaaaaaas!

Mercè

eii!

merci per comentar. Si, la veritat és que és molt trist...i una pena que anem aixi. Por, tristesa, pena...que horrible tot plegat!

M'ha agradat molt com has utilizat les paraules en aquest poema!

Una abraçada!

eiiii!

m'ha fet especialment gràcia aquest poema ja que està aqui al costat, i el conec molt bé! Jo sóc d'Olesa! Amunt les passions! i no discutirem quina és millor ehhh!?

Amunt les passions, el Montserratí, els poemes i la llengua que uneix a tots aquests factors, el català!

Vinga veïna, un petó i bones festeees!