Silenci

que aquest ja te l'havia comentat, que maco eh.!

I torno a fer-ho ja que avui mel's he llegit i comentat tots, un per un... a veure si serveix d'alguna cosa.

Ens anem trobant, per aquí, per allà o per qui sap on... et continuo estimant..

M'he quedat sense paraules....és a dir, en silenci....je je

molt xulo
records

M'he quedat sense paraules....és a dir, en silenci....je je

molt xulo
records

que ens parlen i podem escoltar.
Silencis que ens fan sentir.

[ eis! estudies biotecnologia? uooo! a la UAB o per nota has hagut d'anar a Vic? (és que tinc una amiga que també ho estudia! i com que aquí l'autònoma era mooolt alta la nota...! ]

Espero que ens anem veient per aquí!
Entre mil paraules que trenquen el silenci de la xarxa!!

jeje

que vagi bé!
Gemm@

no sabia que hi erets , per aquí. Em passa sovint, que descobreixo per comentaris que part de la meva gent s'amaga dins aquest refugi. És curiós, però m'encanta!

Gràcies pel comentari, això vol dir que l'has llegit, i espero que almenys una de totes les frases escrites t'hagi il·luminat minimament cap al camí de l'esperança.

Sabem de sobres la complexitat del tema, i saps de sobres que després de tot (que no ha estat poc) segueixo aquí en tot moment, si mai em necessites.

M'agrada que m'hagis comentat, no m'agrada el to del teu comentari... reflexa resignació.

Només puc dir-te, per molt tòpic que soni, que si lluites...es supera.
potser no sóc un gran exemple a seguir, però jo ho he fet, ho he aconseguit.

T'envio un petonàs enorme que espero arribi a Roda amb la mateixa intensitat amb la que surt de cornellà...per tu, per què t'estimo.

Si tens temps, et convido a llegir " Vull amic"

Ja no m'allargo més. Benvinguda a relats, i continua escribint que et seguiré d'aprop. Has fet un poema preciós,que transmet més enllà de les paraules.

Silenci? No, silenci no..un crit ben fort : T'ESTIMO

nenaaa!!!

Tu per aquiiii!=P

Sóc la Mercè d'Olesaaa!Ja he vist el nom hi he dit ostreees, aquest nom em sona...i ara he llegit l'ho del costat...i sisi, tot concidia amb tu!

que xulu el poema...

Un petonàaaaaaaaaaaaaaaas!

Mercè

Arribes molt bé al punt en què el silenci es torna excessiu...

I que n'és de difícil, trobar paraules!

Bon debut, endavant i a continuar

Caram.... un poema preciós... amb paraules senzilles i clares expresses sentiments que hem viscut tots i totes..
Felicitats i a seguir escribint!!!

benvingut/da!!!!
m'ha agradat, el poemaaaa
gràcies pe comentari....
també hi ha una cançó, que segur que coneixeràs que diu...."què se n'ha fet de tanta lluita i tants somriures?"
Que el silenci, no t'ofegui, ni t'apagui el somriure....
una abraçada!
Salut i revolta!
Sílvia