Despertar

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Malgrat els abismes, les cavernes i les pors que es fan el niu dins nostre quan menys ens ho esperem i planten llavors dins la nostra ment que no paren de créixer.
Potser precisament, quan podem mirar als ulls dels nostre propis monstres, anomenar-los pel seu nom i gairebé tocar-les amb les puntetes dels dits, ja no semblen tan foscos, terribles i traïdors.
És curiós, em comentes "Nova llum" i trobo aquest poema teu. M'evoca, curiosament, la mateixa il·lusió, decisió i força que vaig descobrir dins meu quan vaig escriure aquell poema.
Una nova vida que ens espera a cada instant, i que tu abaces entre aquests versos amb els cinc sentits i la consciència desperta.
L'estructura del poema és preciosa i sembla donar forma als propòsits del missatge.

Aprofito per felicitar-te per l'èxit del teu nou llibre i el premi que has guanyat darrerament.
De debò que me'n alegro de tot cor!

Molts petons!

Un 10! (no ho faig mai, però avui m'ha donat per aquí... gràcies Sílvia)

Només puc dir que llegir-te avui ha estat com el cafè tan necessari...

Els primers versos són d'un intens que obliga a rellegir-los i que fan que m'endugui aquest DESPERTAR, així, en majúscules, cap als preferits...

Espero que hagis tornat amb les ganes d'escriure i de viure (en definitiva es donen la mà) al nostre costat...

petons ben desperts

angie

Aquest poema és, simplement, despertar un dia i voler menjar-se el món però lentament. És optimisme i esperança, és despertar després d'un llarg i buit letargi. M'agrada molt el significat però també l'estructura que li has volgut donar. Molt bo!

Petons!

És un poema que amaga un profund optimisme. A mi sempre m'ha resultat força difícil de comentar els poemes, perquè amaguen paràmetres que sovint passen desapercebuts. Només puc dir que és bell, que està ben escrit, que és un cant a l'esperança; que la por, i els elements obscurs de la vida, davant d'aques poema tenen els dies comptats.
De mica en mica aniré llegint tots els teus poemes.

En primer lloc vull dir-te que t'enyorooo! [oooh que maco que quedaaa jiji]

No, no... que a veure... la calor m'estova el cervell i no puc comentar-te massa el poema perquè diguéssim que l'he llegit molt de pressa, com sempree... [aiix, ho sento!]

veig que tu també tens una ratxa de sequera literària... ja vindrà la inspiració, tu!

Res, que t'escric aquí un comentari per donar-te les gràcies pels teus (primer possessiu xD) tres comentaris!

De veritat, m'han fet molta il·lusió!


I si estic escrivint aquí, també és per aclarir-te una petita confusió... que la vista i el pc ens traeixen a vegades... ja veuràs!

Res, que al "Tret i final", el protagonista no llePa la tapa de la capsa, sinó que la lleVa, la treu! jajaja! m'has fet riure, al llegir-ho! ;P


Ale molts petonassos, bona dona! :)


I gràcies de nou!


annna**

Aquest poema no deixa indiferent. A més de la qualitat del llenguatge, té l'originalitat d'un plantejament invers a allò que és més recurrent.
M'ha agradat molt.

Aquest poema no deixa indiferent. A més de la qualitat del llenguatge, té l'originalitat d'un plantejament invers a allò que és més recurrent.
M'ha agradat molt.

dona incertitud d'on camines, i cap a on vols anar, diubuixes imatges però no hi ha certeces... no s´re, no acabo de trobar el camí vers el despetar

Hola Llibre,
El teu "despertar" té la intensitat d'aquell poema de lèxic acurat i precís, d'aquell poema metòdic i bell. En llegir-te me'n adono de la riquesa de la nostra llengua i, sobretot, de l'orgull de posseir aquest transport enmig de mars i deserts que moltes vegades podem sentir. A tots els capciosos que em fan sentir aquesta desagradable remor, només els puc dir:
"Tinc una llengua tan via com una altra qualsevol". I tinc l'orgull tan viu que sempre és a punt d'emprendre el vol.
Et felicito Llibre pel teu esvelt llenguatge i per la defensa que comporta la riquesa lèxica dels teus pomes.
Brindo per la poesia, per la nostra llengua i per la nostra terra,
Roda03

Escurar a Mallorca vol dir rentar plats, per la banda de Tortosa també, així que ves alerta com escures.

El canvi, la llum, el despertar, tot una lliçó
d' optimisme.
Endavant.

renovada, alegria de viure, joia literària.
Molta salut i molta rebolica!

Em pensava que la perfecció no existia.

i valent, el teu poema. Acabo de fer-ne la primera lectura però no serà l'última... conté un missatge d'aquells que cal reservar, com un bon vi, com un Llibre amic, pels díes especials...
Això em recorda la tarda ( día especial, Sant Jordi, per tantes raons) que ens vam conèixer: el temps tampoc va ser massa i tinc la sensació de què han quedant pendents converses tot just iniciades, que em van deixar amb ganes de més! Espero que tornem a coincidir... Ara com ara, t'envio una abraçada virtual en espera d'una més càlida,

Unaquimera

Perquè tinc poc temps per estar davant de l'ordinador.

Una indiscreció si és possible: no us heu pas posat d'acord, tu i la Conxa, per comentar-me avui? He al·lucinat quan he vist 14 missatges al correu de comentaris a relats i/o poemes meus! M'ha fet il·lusió anar clicant cada un per separat!

I, si m'ho permets (sí, oi? No hi haurà cap problema amb què ho faci, no?) et tornaré una mica la pilota.

Aquest poema té una claríssima textura èpica. La idea és que de la foscor, les tenebres, la por a l'obscuritat (així comença cada una de les tres estrofes) en sorgeix un paratge viu, de felicitat (feliç carrera literària, per cert!), de benestar, d'aspirar a un futur plàcid, de vellutada textura primaveral.

M'ha agradat (tampoc et diré que sigui el millor poema que has escrit); l'he trobat com una injecció de moral i optimisme d'aquelles que, de tant en tant (sovintet, per anar bé) t'ajuden a resuscitar.

Una abraçada!!!!!

Vicenç

Gràcies pel comentari, Llibre.
M'ha picat la curiositat per llegir alguna cosa teva, i haig de dir que dels teus darrers poemes que destilen tota una progressió emocional fins renéixer de les cendres, aquest sens dubte el que més m'ha agradat, clous (i-o obres) amb estil una etapa del llarg camí!

Ara que he tornat a Cardedeu he trobat un comentari teu d'agost que no havia llegit, perdona!

felicitats per ser en el llibre "Relats, 2" Ets una campiona nata!

M'agrada molt com escrius, tinc un dubte però. Ja sé que "devores" llibres,

de poesia actual també?

ja saps que t'estimo i que sóc una "iaia rara" que diu coses que no lliguen amb ser "iaia" ni amb ser una persona NORMAL...

Quins comentaris tan preciosos em feies a l'estiu! Ara t'has decantat per altres horitzons, però et sé present. SEMPRE.

Gràcies llibre!

Un poema preciós i amb orquestra!!

És ideal per un cumpleanys... que així sigui, que segeixis despertant cada dia i reviure entre els teus somnis i il·lusions...

Moltes felicitats!!

on possa "en" a de possar "et"

(que de vegades fico la pota…).

al Morir
l'esperança de Viure
un nou Reneixer
i el Silenci que queda
al Despertar.

Apa!, ja he lligat els teus últims poemes que no sé perquè em dona que tenen molt que veure els uns amb els altres…

Sincerament, en trovo molt inspirada amb la poesía, tant en els versos com en el seu aspecta.

Feliçitats, per escriure així!.

Gràcies pel comentari. És veritat que a vegades cal cercar aquesta llibertat en les coses més petites...a vegades són els petits detalls de la vida on trobes el que esperes en grans moments, llàstima que a vegades se't passi per alt...

M'agrada molt.
...d'un prat negat per les aigües de l'ahir...
aleno flaires d'una nova vida
I AMB GOSADIA !!
M'ha fet sentir íl.lusió per superar certs moments farcits de negativitat que a tots ens envolten.
Ah! paraules plenes de llum i força.
Endavant!
una abraçada.

Llegint aquest poema em sento en un profund "clarobscur". Veig un seguit de contraposicions de coses negatives, tals com abismes, cavernes, pors, amb coses positives tals com llum, color, il·lusió...

Tot plegat evoca un seguit d'imatges fosques que queden esquerdades pels raigs de llum d'una nova il·lusió, d'un nou despertar.

És talment com la nit quan queda esquerdada pel trenc d'alba. El despertar d'un nou dia, d'un nou camí, d'una nova vida.

Un poema realment preciós. Nena, tu ho vols tot. No tens prou amb ser ESCRIPTORA de novel·les i relats, que ara a sobre també vols ser POETA!!!! Doncs saps què? Que et mereixes ser escriptora i poeta.

Un barret per vós.

Salz.

...llevar-se per veure que les pors han fuit,
deleroses d'amagar els temors.....

fantàstic com sempre...
Records

sempre ve la calma...

Has treballat a la perfecció aquestes contraposicions entre el buit (abisme emocional) i la recuperació de la il·lusió per tonar-te a emocionar, unes cavernes al cor farcides ara per una nova llum i nous colors, vents gèlids que s'estremien tota i que s'han convertit en vellut suau que tens ganes de tocar de nou... perquè les pors han fugit i et tornes a sentir valenta, agosarada com dius tu, per afrontar la nova vida.... que no és més que la vella vida que ara et torna a reclamar amb força, amb entusiasme.

Encara que sempre arrosseguem les aigües anegades d'un ahir, sempre acaben desitjant flairar, palpar, despertar "la nova vida", perquè encara que algun cop ens pugui semblar que no sobreviurem a la tempesta, les ganes de surar sempre ens acaben fen nedar cap a la platja, sortosament...

Un exercici poètic brillantíssim, Llibre. Com sempre. Et felicito per haver pogut escriure un "Despertar" tan esperançador i vital.

Ja saps que no acostumo a valorar, però la bellesa gràfica i poètica del teu poema mereixen nota.

!stenotep stloM!