Boig per la vida (Bogeria)

Un relat de: silvia_peratallada

Estar boig, perquè no, també és això.

Llevar-se al matí, amb un soroll estrident que et recorda que un nou dia ja fa hores que ha començat, que ja fas tard si després et falten minuts. Esmorzar dolç per somriure, i no treure-te'l de la cara si no és estrictament necessari. Tenir ganes de tot, interessar-se per tot. Una exposició que inauguren avui, les rialles de la veïna o perquè avui a la universitat tothom fa intents de caure per les escales.

Rebre una trucada d'algú que no et coneix, i no coneixes, i que et desitgi bon dia. És una cosa que no he arribat a fer mai, però segurament qui m'ha trucat té la mateixa malaltia que jo.

Sortir al carrer i dir bon dia al senyor del quiosc, al conductor d'autobús i a la persona que tens al costat quan t'hi assentes, i que et mirin com si estiguessis boja, és un dels símptomes de ser un boig a la ciutat.

Doncs sí, potser sí que estic boja. Boja per la vida, boja per i de viure en un món que sembla que sigui fet per inspectors d'hisenda. I és boig el que riu, i el que s'ho passa bé amb un dia a dia que intenta que no sigui rutinari, boig el que s'enamora (per l'amor de Déu, si ara això ja no es porta!) boig el qui escriu poesia, la gran oblidada de les formes d'expressió , boig qui es diverteix fent una feina, qui troba coses bones quan sembla que no hi són, qui, de motivat que està, motiva sense saber-ho a d'altres... és la manera més típica de contagi, tot i que sembla que els hostes han de tenir unes peculiaritats que encara no s'han estudiat per tal d'infectar-se de la malaltia.

I el millor de tot, les persones malaltes, en som conscients, no volem ajudes per curar-nos, i ens en sentim orgulloses, de la nostra condició.

Bojos per la vida.

Comentaris

  • ja ho crec[Ofensiu]
    Xitus | 03-03-2007

    els moments en que ho he sabut fer, m'he sentit molt bé.

    Una abraçada Sílvia. Ens veiem aviat. De ben segur.

  • ai siii...[Ofensiu]
    buscadoradefollets | 27-01-2007

    O anar caminant pel carrer escoltant música i deixar alguna nota a l'aire. O bé, caminant i dibuixar un somriure...

    tantes coses que trobu normals fer, i en cambi, els altres se't queden mirant amb un cara que se'ls veu el que volen dir en la seva mirada: "aquesta no hi és tota". I que carai, clar que hi sóc tota, i res de sonada, ara que si ho pensen, o si realment ho sóc o ho estic...endevant, perque aquestes petites coses són les que ens diferencien els uns als altres!


    M'agrada molt com ho has sabut transmetre el que volies dir! ben claaar!:)



    Una abraçada ben fortaaaa!

    Mercè

  • Aquesta és la filosofia![Ofensiu]
    Queca | 23-01-2007 | Valoració: 10

    Nina! Acabo de veure el teu comentari... ostres, ostres, ostres.
    I ara al veure't a la foto, dic... però si em sembla que ja li vaig dir alguna cosa jo... però tinc memòria peix. Ho sento!
    I ens hem trobat per la universitat, i jo no t'he dit res... Perdò!
    Bé, el dijous, a l'últim exàmen (apunto, per cert) ja xerrarem.
    Un plaer trobar-te aquí!
    I gràcies per escriure coses com aquesta. M'encanta la teva bogeria! Ja en som dues, i estic segura que n'hi ha molts més, de malalts!
    Cuida't molt bonica!!
    Per cert, ja formes part de la llarga llista dels meus autors preferits.
    (Ara veig que jo també de la teva. No puc evitar crear un somriure per a tu. Gràcies!)
    Mil besades ninona!!

  • L'optimisme[Ofensiu]
    qwark | 03-01-2007

    De vegades penso que m'agradaria somriure sempre, evadir-me i ser impermeable a tota aquesta epidèmia d'inspectors d'hisenda que ens dominen. Però després penso: no, això també ens ho han robat! Recorda els cartells electorals: per què coi somriuen els polítics? Potser volen que pensem que faran un món millor?

    El teu relat gravita sobre l'etern debat de què és i que no és la bogeria. Estan bojos els bojos? Ho estan els que es pensen que no ho estan? Hi ha algú que estigui realment boig o és tot relatiu? Podríem seguir així una estona. El que està clar és que has tingut el mèrit d'enganxar al lector amb el teu optimisme entusiasta. Tothom vol passar a formar part d'aquest nou moviment que ens farà a tots més feliços (només estaven esperant algú que els hi recordés que les coses podien ser d'una altra manera!). Malauradament, la majoria se n'oblidarà en un quart d'hora. Això sí, sempre queda allò tan bonic de pensar que si has convençut a una persona, ha valgut la pena. Encara que només sigui una.

  • ets tu...[Ofensiu]
    montxita | 22-12-2006

    un sac de somriures, d'alegria, de força, d'energia!!!

    I només llegir-te ja em venien ganes de tornar-te a veure!! Perquè qui es creua amb tu, encara que no et conegui, somriu, perquè desprens energia, alegria, això que ara es necessita tant i la gent no sap trobar.

    Recordo el primer dia a Girona, per mi gran ciutat. Venia del poble, d'una escola petita, a la meva classe erem uns disset. Allà sempre ens saludavem a tota hora.
    No oblidaré mai el primer dia a l'institut a Girona, mentre marxava pel carrer amb una amiga jo anava saludant a tothom, molta gent, sobretot jove, em mirava estranya, però de sobte em vaig trobar amb una senyora gran amb cara trista... me la vaig quedar mirant, vaig somriure i amb la meva veu (fluixa fluixa no és) li vaig dir: "Molt bon dia!!", crec que aquella senyora encara ara somriu. La cara li va canviar i jo vaig pensar que sempre més saludaria, somriuria i no deixaria de ser jo!!! Que la gent pensi el que vulgui!!!

    Ja m'he enrotllat!!! ho sento!!!jeje.

    Guapa, m'ha agradat molt el teu relat, bé, de fet, com tots!!!m 'encanta com escrius!!!

    Un petonas immens!!!!

    Fins aviat!!!!!!!!!!!

  • . . .[Ofensiu]
    geraldine | 06-12-2006

    siusplau necessito una mica de la teva bogeria...
    no se on l'he deixada
    fa un temps la duia a flor de pell
    que em passa?
    gracies per recordar-me que hi ha gent encara que està boja!!!
    i per recordar-me qui sóc també!!!
    petons
    un escrit preciós i amb molta força!!!

  • doncs si[Ofensiu]
    Jordi Hill Montes | 06-12-2006

    bàsicament cal poseir cert grau de bogeria per aixecar-te amb un somriure sabent tot allò que t'espera, però potser es aquesta bogeria la que et fa diferent d'aquells que et veuen com a boja i l'inmens poder de sentir-te be sent diferent.

    Un petonas d'un altre sonat que tomba per aquí.

    Somriu arrogant i orgullosa al sol i al dia, en aquest mati de bogeria i no acluquis els ulls ni el cap , que es allò que esperen al teu voltant.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de silvia_peratallada

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

563236 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com