El meu tarannà

Un relat de: silvia_peratallada

Escriuria lletres, paraules versos
però sense massa sentit
coses que no entenc
actituds que no em pertanyen,
però somriure permanent.

No és pas el meu tarannà
tampoc on vull arribar
canviar la manera de veure brillar
uns ulls que no conec
i una carícia que no sé d'on ve...

Viure la vida com la veus arribar
els moments quan toquen,
no deixar de sentir, quan cal.
La lluita sempre al cap,
i la revolta a la mà.


Comentaris

  • buscadoradefollets | 05-03-2006

    Merci pel comentari Sílvia. Dir-te que m'ha agradat molt el que has escrit, tot el poema en sí, i sobretot el que has expressat en l'última part, genial, de veritat...

    Una abraçadaaa i que mai es perdi el somriure, que és el que et dóna més facilitat d'anar tirant endevant!

    Mercè

  • El tarannà[Ofensiu]
    Melcior | 03-03-2006

    d' una persona es personal , intransferible, i el
    que ens fa diferents als altres. Es un tresor que
    tenim, altre cosa es corretgir-lo per millorar-lo,
    i no sempre es possible.
    Endavant Silvia.

  • Un altre 10[Ofensiu]
    Xitus | 01-03-2006 | Valoració: 10

    Perquè estàs últimament en una ratxa molt bona a l'hora d'escriure. En aquest poema sintetitzes bastantes coses en poques línies, m'agrada per això, i per certes cosetes que hi intueixo i amb les quals (algunes) les reconec en mi.
    Segueix així, amb el cor a la mà s'escriu més profund, no trobes?
    b-Xitus.

l´Autor

Foto de perfil de silvia_peratallada

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

580897 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com