Hem d'actuar com creuren, o com creiem?

Néixes i ets,
una conciència,
que mica a mica vas descobrint.

Notes les teves sensacions,
sents els teus sentiments,
camines i aixi,
vas fent el teu propi camí,
i et fas amo dels teus pasos.

A vegades, però,
al conectar amb les altres conciències,
amb les altres persones,
et veus una mica perdut,
i una mica...diferent.

Et sents malament el veure les coses d'una manera,
i que els teus pensaments,
són com els estranys de la història,
i és aixi com pensu que no estic feta, potser,
per estar en aqui.

Tinc pensaments pròpis,
manera de ser,
tinc punts vistes,
i percebu colors i olors diferents.

Ho exposo...i acostumo a ser la notes,
la que està equivocada en els colors que veig,
ens les olors que sentu,
i en els pasos que faig.

i a vegades, em trobu tant perduda...en que he fet malament, i si he actuat correctament?