Cercador
sentir-se lliure...
Un relat de: buscadoradefolletsi corria i corria enmig d'aquell prat infinit,
notava com l'herba amb feia pessigolles a les cames,
i com amb només un crit,
substituïen tot de suaus paraules.
el vent em venia de cara,
i l'aire em feia voleiar el cabell,
d'una manera suau, clara,
d'una manera on em feia sentir molt bé.
Els ocells cantaven,
i el sol il.luminava el seu cant,
jo amb un somriure dibuixat a la cara,
avançava el meu agradable pas.
i era així com sentia,
aquella sensació de llibertat,
i era aixi quan em sentia,
valenta i segura, del meu pròpi pas.
Comentaris
-
Homenatge[Ofensiu]msayrach | 16-09-2023 | Valoració: 10
M’encanta el teu relat. L’he fet servir avui, 16 de setembre, per recordar, homenatjar i reivindicar la figura de Mahsa Amini a les XXSS (Instagram i X-Twitter amb el meu perfil @msayrach)
Salutacions, -
si senyora..[Ofensiu]silvia_peratallada | 04-03-2006
defineixes molt bé aquesta sensació, i dibuixes una imatge, que buf, ja m'hi he vist, allà!!!
m'ha encantat l'última estrofaaaaa
endavant amb la paraula, companya!! una abraçada!
muaks -
***[Ofensiu]Llibre | 02-03-2006
Sovint la sensació de llibertat no cal cercar-la en grans esdeveniments. Fets senzills com els que mostres en aquest poema ens alimenten aquesta llibertat.