Enfrontats amb nosaltres mateixos

Un relat de: buscadoradefollets

La vida et porta experiències de cara,
perseguides d'un vent suau
o d'un vent imparable.

Elles són les que et fan ser d'una manera o d'una altre,
alhora que determinen també la manera d'actuar.

Llàstima,però,que encara no sé separar les idees que un fracàs d'actuació no ha d'anar lligat amb una barrera personal i d'altura innacabable.

Creixes, i ho notes amb certes coses,
però alhora, t'estanques, innevitablement, amb les barreres.

Versos, potser, sense massa sentit, com el poc sentit que les coses tenen,però alhora ganes d'escriure, tot i que ara, amb imatges, crec que parlaria més o el menys, més bé ho faria.

Comentaris

  • unmarpernopensar | 18-12-2007 | Valoració: 10

    Sovint ens prohibim i cohibim de moments febles.Per no caure, per por o reminisciència.

    Que les barreres només siguin per prudència...
    Que no et prohibin una vida sencera!

  • Dilema[Ofensiu]
    aiguasalada | 19-02-2007 | Valoració: 10

    en l'enfrontament interior, en els dubtes i en el descobriment de les coses que trobem en el camí de la vida.
    Cada fet, cada situació i cada moment crea incertesa i produeix experiències que ens fan créixer com a persones i ens ajuden a madurar i a comprendre el que ens envolta i a nosaltres mateixos.
    Que puguis gaudir de grans descobriments durant el camí.
    Una abraçada d'aigua càlida en la nostra trobada.
    aiguasalada