Temps... ai, el temps!

I com si algú toqués les agulles del rellotge mundial,
noto com el temps sembla que tingui pressa. És com si tots haguéssim d'anar corrents perque el temps se'ns escapa de les mans. Però a mi això que el temps passi tan de pressa no em fa anar ràpid, sinó que em fa adonar-me'n del que tinc al costat, i que he d'aprofitar i gaudir al màxim tot el que se m'ofereix, i que a vegades passem pel costat de coses o persones extraordinàries i sembla que no tinguem temps per gaudir-ne, conèixer-les i aprofondir-hi!
Potser el temps corre molt però jo en sóc conscient, m'agrada obrir els ulls i caminar, i adonar-me del que m'envolta!
Estic aprenent a assaborir el que m'envolta, i estic orgullosa d'aquest pas. El temps corre... però sabent això, perque no vivim al màxim?
Fora balles, obstacles, fums... i a gaudir dels colors que d'alguna manera o altre tots tenim al costat!