La certesa de l´amor en la certesa... càlid, tendre. Molt bonic.

Gràcies per llegir-me, una abraçada

... quina olor a despedida, a futur incert, a final d´alguna cosa, que passa per la resta del món desapercebut i tant poc trascendentalment. I amb por, i amb il.lusió.
M´ha agradat molt el relat. M´he sentit per uns moments, una cuarta companya entre vosaltres tres. Quina sort, un Sant Joan prop de les Medes...
una abraçada

...intercalem poemes,
intercanviem paraules,
ens trepitjem els talons...

...i ens omplim de flors senyalant els versos amb números rodons... serà per alguna cosa, no?... que difícil serà l´anonimat ara en aquesta pàgina entre nosaltres...

...molt bonic poema... bé... poemes.

Petons!!

;)

(benvingut)

...en forma de preciós poema...

una abraçada

... t´ha mostrat la teva pròpia por. Pregunta sempre si el somni et confón.

No totes les promeses d´amor etern són sàdiques. Aquest poema parla d´UNA promesa d´amor. A mi m´encanta, la idea d´amor etern. De fet, el sento per vàries persones aquest amor. Només algunes... sí que ho són de sàdiques.
No nego res a la poesia, ni culpo la poesia... en faig una reflexió des d´un sentiment un pèl fosc, i només mostro (o intento mostrar) un desencís puntual, però passatger... a la condició de placebo que pot tindre en certs moments i sobretot en el moment en el que aquesta sensació de falsa (o no tant falsa) cura o remei, es trenca. La poesia... la bellesa, l´encís, l´esperança... i en aquest cas sobretot la bellesa (la poesia és bellesa), tot en un moment donat, es trenca (per dir-ho d´alguna manera)...(i sempre es pot reconstruïr després o tornar a començar ) Però sincerament.... sort de la poesia!!!!

... i ser-hi dins. M´agrada el lloc que has dibuixat amb les paraules, els colors que hi has posat, el silenci que hi sona...

Si fas el mateix amb la música....

benvingut a relats, una abraçada

...segueixo rebent el mateix to d´aquesta carta que de l´e-mail. Em sembla tot plegat una forma de collar, presionar... l´amor és un regal, no un retret, ni una almoina, ni res que ens hagi de fer sentir petits, si no més grans, amb reciprocitat o sense. S´estima o no s´estima, sense condicions, sense esforços, sense xantatges.

...estic d´acord amb Djalí... això és el que m´hagués agradat dir. O el com. Sense ferir.

no tinc pas ni de ben lluny prou informació per jutjar res... no ho volia de fet... Et demano disculpes si m´he ficat massa de ple en algo que no em pertoca, i ho sé. potser va sonar molt dur, però només pretenia donar un punt de vista oposat sobre l´e-mail i prou. Un punt de vista igual de dur com pot sonar el que transmets amb l´email. Amb la carta, ara m´hi poso... Suposo que per tu ja deu ser prou dur tot plegat i tots intentem defensar-nos a la nostra manera. El més important, és que no vols fer mal a ningú... només guarir-te. I aquest camí mai és planer. Jo tampoc crec que unes banyes de mesos serveixin per això... falta d´informació, es clar. El que passa és que això succeeix, quan s´expliquen les coses a trocets, i ho llegeix gent que no et coneix de res. T´envio ànims i una forta abraçada, i espero de tot cor no haver-te ofès.
Petons, Deneb

No sé si és veritat això d´aquest e-mail. Si ho és, dir-te, que fer les banyes, amb els anys s´aprèn, no és cap pecat, i que en tot cas, no som qui per jutjar-ho des de fora, encara que ens toqui d´aprop, o com en el teu cas, 3ª persona. Tu fins ara també hi eres, també has estat enganyant i utilitzant , ho has acceptat, fins que t´ha convingut, i ara, quan et deixen, dius que no t´agrada com ha actuat. I tu què? No sé què dir-te, noi... Aquestes coses passen i a vegades serveixen per adonar-se´n que estimes més del que et penses la teva parella. Potser jo no ho faria, però puc entendre que es faci. Ho trobo molt poc valent, dir això que dius a aquest e-mail a algú, quan t´han deixat. Això es fa abans, així només és una manera de càstig perque aquesta noia no t´ha triat a tu. Si no, utilitzaries un altre to. El to delata. Suposo que ella se n´haurà adonat que estima el noi amb qui està i si se l´estima... no cal que li digui que s´ha equivocat, tots cometem errors, i si hi ha amor, tot és perdonable... tu, deies que l´estimes?

...i es perden en l´oblit... torno a dir-te, que m´agrada. com escrius. el que dius.

... sp.... ets un gran descobriment. Un regal. Una sort, per aquesta pàgina. I per mi.

... massa bonic...sense pa ra u le s....