Rastre

Un relat de: boleta

Abraço la densitat del buit
enyorada del teu cos pretèrit,
mentre l´albada gronxa la nit
per adormir-la, per despertar-me.

La claror del dia tatua
la teva absència als meus braços;
la meva pell s´en ressent del teu exili
i m´aferro, obstinada, al rastre del teu contorn.

No vull obrir els ulls encara,
que guardo la nit sota les parpelles
i a les pupil.les hi descansen les estrelles
que a nit m´han vist fer l´amor amb tu.

Comentaris

  • Abraço...[Ofensiu]
    onatge | 01-02-2008 | Valoració: 10

    la força del teu poema curull de felicitat i enyorança i absència. Però què és la vida sinó tot això i més...
    "No vols obrir els ulls encara" , de vegades quan obrim els ulls a la realitat, aquesta ens estripa o ens desfigura el dibuix...

    Descrius molt bé les teves sensacions...

    Gràcies per la sorpresa del teu comentari i elogis inmerescuts.

    Que el pol·len de la vida t'acompanyi sempre.

    onatge.

  • Un 10[Ofensiu]
    Melcior | 19-01-2008 | Valoració: 10

    ben gros per un petit gran poema .
    Endavant!

  • Arbequina | 08-10-2007

    Aquest és, certament, un poema farcit de talent, que ha posat al servei de metàfores precioses una tendresa evident. M'ha encantat. Crec que no em cansaria de rellegir-lo. És dels pocs poemes llegits en aquest web que em semblen encertats en cadascun dels seus versos; és més, que m'atrauen en cadascun dels seus versos. M'ha agradat moltíssim.

    Una abraçada de l'Arbequina.

  • Em guardo el teu rastre[Ofensiu]
    Laus | 26-09-2007 | Valoració: 9

    Amb un comentari com el teu, dóna gust escriure el que una pensa.

    M'agrada com escrius i com esculls conscientment o inconscientment les paraules encertades.

    "que guardo la nit sota les parpelles"

    Em guardo aquesta frase en el pensament.

    ànims!

    Clara

Valoració mitja: 9.67