La poesia també es trenca

Un relat de: boleta

A l´altre pol de la llunyania,
on tu ets,
en algun altre lloc de la distància,
germina una altra lletania
que espera, com jo,
una absència en tornada

La sàdica promesa d´amor etern
ens ha fet esclaus d´un sentiment cruel
obligant el vaivé de l´onatge
d´un mar en principi salvatge
esdevindré un paisatge
en el fons (confessem-ho)
erm

Mirem el passat amb ulls còncaus
(satisfets de dolor)
per a que hi càpiguen totes les llàgrimes
(les plorades i les inventades)
i somiem en color a recer de la por
des de realitats paral.leles i qui sap si imaginades

...empresonant sentiments dins de paraules.

Doncs, llavors...
la poesia, de debò, ens salva?
o ens és més aviat com morfina?
una dissimulada sentència,
que encara que dolça...
és metzina....

La poesia,
ho he sabut després...
també es trenca

Comentaris

  • company Faithful:[Ofensiu]
    boleta | 19-03-2008

    No totes les promeses d´amor etern són sàdiques. Aquest poema parla d´UNA promesa d´amor. A mi m´encanta, la idea d´amor etern. De fet, el sento per vàries persones aquest amor. Només algunes... sí que ho són de sàdiques.
    No nego res a la poesia, ni culpo la poesia... en faig una reflexió des d´un sentiment un pèl fosc, i només mostro (o intento mostrar) un desencís puntual, però passatger... a la condició de placebo que pot tindre en certs moments i sobretot en el moment en el que aquesta sensació de falsa (o no tant falsa) cura o remei, es trenca. La poesia... la bellesa, l´encís, l´esperança... i en aquest cas sobretot la bellesa (la poesia és bellesa), tot en un moment donat, es trenca (per dir-ho d´alguna manera)...(i sempre es pot reconstruïr després o tornar a començar ) Però sincerament.... sort de la poesia!!!!

  • On és l'altre pol?[Ofensiu]
    desideri | 06-03-2008 | Valoració: 10

    Encara el busco...

    Una abraçada, balladora nina, R. V.

  • brillant![Ofensiu]
    unmarpernopensar | 02-03-2008 | Valoració: 10

    Balla balla...
    I que res t'aturi.


    Engendrant així passats imperfectes.

    Genial, l'escrit....

    Un petó siamés...

  • Esperem somiant...[Ofensiu]
    Unaquimera | 25-02-2008 | Valoració: 10

    Esperem de les absències que tornin... si no podem pagar el rescat per al sentiment esclau de la persistència de l'emoció.
    Entre tant, somiem... somiem en colors, és clar, i llegim poemes i fins i tot arribem a escriure alguna cosa que se sembla... i podríem pensar que així ens salvem. Però no podem estar segurs, no posseïm aquesta certesa, ja que els versos són curts, i fràgils i al final resulta que són fets amb paraules humanitzades.

    M'ha agradat molt el poema i el joc d'antítesis que conté.

    T'envio una abraçada sense cap tipus de metzina,
    Unaquimera

  • la poesia...[Ofensiu]
    fènix | 21-02-2008 | Valoració: 10

    potser també es trenca, com dius. A vegades hi busquem consol, a vegades ens hi entussiasmenm,,,però a vegades podem arribar a pensar que no serveix de res. Ah, i de poesia n'hi ha de moltes menes, no només l'escrita.(gràcies pel comentari)

  • l'home d'arena | 20-02-2008

    a mi, la poesia, en permet apropar-me a mi, tocar-me, bo o dolent, mal que em pese. Em fa sentir, i sentir, estar viu.
    Ara, amb la teua, m'he apropat a tu, m'has permès de tocar-te, i he sabut que estàs viva, ballarina.

    Obrir els ulls és dolorós, però no despertar d'un encís fals o intangible, és pitjor.

    Perdó per arrogar-me dots d'oracle.

    Un bell poema.
    Un bes.



Valoració mitja: 9.8

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: