Rastre

Un relat de: boleta

Abraço la densitat del buit
enyorada del teu cos pretèrit,
mentre l´albada gronxa la nit
per adormir-la, per despertar-me.

La claror del dia tatua
la teva absència als meus braços;
la meva pell s´en ressent del teu exili
i m´aferro, obstinada, al rastre del teu contorn.

No vull obrir els ulls encara,
que guardo la nit sota les parpelles
i a les pupil.les hi descansen les estrelles
que a nit m´han vist fer l´amor amb tu.

Comentaris

  • Aquest rastre[Ofensiu]
    Melcior | 19-02-2008 | Valoració: 10

    on s' amaguen lesestrelles, sota les pupil·les,sota les parpelles,que a nit van veure ...
    crec que és impessionant!
    Endavant!

  • Tanta passió...[Ofensiu]
    deòmises | 04-02-2008 | Valoració: 10

    ...en tan poc espai. Preciosa perla, la teva poesia.

    Gràcies (per la poesia sobretot), d.

  • Somnis[Ofensiu]
    jos monts | 01-02-2008 | Valoració: 9

    Sempre amb algú al costat si mes no en el pensament que et fa desitjar.

    Molt bonic!
    Endavant!

    M'ha agradat.

  • Abraço...[Ofensiu]
    onatge | 01-02-2008 | Valoració: 10

    la força del teu poema curull de felicitat i enyorança i absència. Però què és la vida sinó tot això i més...
    "No vols obrir els ulls encara" , de vegades quan obrim els ulls a la realitat, aquesta ens estripa o ens desfigura el dibuix...

    Descrius molt bé les teves sensacions...

    Gràcies per la sorpresa del teu comentari i elogis inmerescuts.

    Que el pol·len de la vida t'acompanyi sempre.

    onatge.

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: