Imagina-ho per un moment

Un relat de: apolo2010

En un obrir i tancar d'ulls et trobes al bell mig d'un blanc infinit, un no-res. La banda sonora d'aquest imminent malson no és més que el seu so, el del no-res. Ni tan sols els teus passos produeixen cap tipus de senyal acústica que et demostrin que encara continues viu.

Sona el teu nom a la llunyania, es una veu masculina, tremolosa, que et colpeja súbitament amb un fortissimo al racó més profund del teu cervell, sembla sostinguda per un piano que insisteix en trobar la bellesa en la dissonància, com portada per una gran ona espansiva.

Mires cap a baix, encara trasbalsat, els teus peus estan coberts per una camisola blanca, la reculls una mica amb les mans, com si ho haguessis fet tota la teva vida i comences a caminar. Pas ràpid, incessant i decidit. Sens salvatges els teus cabells que es mouen aleatòriament en topar amb un furiós vent que lluita contra tu, sorgit, de sobte, de les profunditats d'una boira que no saps per què, però et recorda a quelcom de la infantesa, aquella infantesa estimada, aquella que tens amb més estima, i no pots evitar anar a buscar-la.

Arribes davant d'un arbre, és un arbre centenari, el més gran que mai ha existit, misteriós te'l mires amb fascinació, i sens de nou aquella veu pertorbadora que pronuncia el teu nom, que et destrueix per dins cada cop que arriba. Aquesta vegada sorgeix de l'interior de l'arbre, descobreixes una petita entrada, un petit cau. Entres, sense por. Decidit a no suportar una altra vegada aquell dolor insuportable, aquell mal.

Allí dins, il·luminat per un gran raig de llum es troba un home nu a terra, que sembla intentar fugir-ne d'aquesta amb poca fortuna. Observes atentament. És un home albí, de pell fina, imberbe. Té dues ferides verticals de considerable envergadura a la seva esquena. Aixeca el seu cap bruscament i, et mira amb odi i ràbia, demanant perdó i mostrant-se desprotegit. Ni una sola paraula. Els seus ulls et diuen que alguna cosa sobrenatural està apunt de succeir, quan observes que allò que havia de ser blanc és negre, i allò que podria ser blau, marró o verd és d'un color lila ben llampant, que entra en contrast per moments amb el vermell més intens i esfereïdor que mai has vist.

No ho pots evitar, t'agenolles al seu costat, te l'abraces com a un fill i li beses les ferides de l'esquena tacant-te els llavis de sang. Tanques els ulls. Els tornes a obrir. Els tornes a tancar deixant caure dues llàgrimes al buit, un per cada ull, i quan tornes a separar lentament les teves parpelles, no hi és. Només dues papallones amb el color dels seus ulls a les ales marquen el rastre d'aquell àngel caigut, volant d'un costat a l'altre de la llum, que a mesura que els insectes s'acosten a la seva profunditat, es fa més i més fluixa, per finalment acabar desapareixent.

Quan has de marxar, et quedes.
Quan has de desaparèixer, no ho fas.
Insisteixes en brillar, quan has d'apagar-te com una vella estrella en el cel.
Quan has d'acomiadar-te, saludes com la primera vegada.
Sens que no és el teu moment, i ho creus amb totes les teves forces.
Tanques el ulls i estàs convençut que els tornaràs a obrir.

Comentaris

  • Has entrat en el món...[Ofensiu]
    AVERROIS | 19-03-2008 | Valoració: 10

    ... dels somnis amb força. El cel i l'infern, la vida i la mort, l'innocencia del caigut. Com dius un bon relat dels teus "somnis paranoics" o no tan paranoics.
    Com han dit els meus companys benvingut a relats i que ens segueixis fent gaudir amb els teus somnis.


    P.d. Si vols contestar als comentaris val més que cliquis a sobre del nom del que t'ha comentat i així li agraeixes o li fas un comentari a ell i li retornes.


    Una abraçada.

  • Moltes gràcies[Ofensiu]
    apolo2010 | 18-03-2008

    ... per la rebuda. És un plaer haver trobat aquest paratge ric de sabiduria i entreteniment. Espero que segueixin agradant-vos els meus relats... falten molts "somnis paranoics" per transcriure de la meva llibreta secreta de somnis. jeje.. Ja ho deia Freud...

    Una abraçada.

  • Moltes gràcies[Ofensiu]
    apolo2010 | 18-03-2008

    ... per la rebuda. És un plaer haver trobat aquest paratge ric de sabiduria i entreteniment. Espero que segueixin agradant-vos els meus relats... falten molts "somnis paranoics" per transcriure de la meva llibreta secreta de somnis. jeje.. Ja ho deia Freud...

    Una abraçada.

  • m´ha agradat molt el teu relat...[Ofensiu]
    boleta | 17-03-2008 | Valoració: 10

    ... i ser-hi dins. M´agrada el lloc que has dibuixat amb les paraules, els colors que hi has posat, el silenci que hi sona...

    Si fas el mateix amb la música....

    benvingut a relats, una abraçada

  • Clar de lluna | 17-03-2008

    ...òndia, quina paranoia imaginar-ho per un moment! És com una experiència extracorporal, amb unes descripcions molt encertades.

    Veig que ets nou a RC, benvingut!

    Una abraçada!

l´Autor

Foto de perfil de apolo2010

apolo2010

5 Relats

11 Comentaris

5068 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Nascut a Lleida, un 27 de març a les 11:00 del matí, per no fer matinar a ningú, sempre he intentat passar desapercebut.

Actualment estic afincat a Barcelona, podríem dir de manera definitiva. Sóc mestre de música a una escola de Ripollet (Vallès occidental). També dirigeixo cors, i canto per aquí i per allà.

La música és la meva vida,
sense ella no seria rés.
Rectifico, seria algú.

M'agrada el silenci. Sobretot, aquell que crea una tensió que no es pot suportar, i que té un desenllaç magnífic a través d'una cançó, una veu agradable, un instrument, un so (que no un soroll).

No em considero de cap manera, potser contradictori o incomprès, o ambigu. Atemporal?