tot el que et dec

Un relat de: boleta

Et dec el principi de les paraules,
l´albir de les lletres,
la disfràsia de la meva prosa,
la poesia

Et dec la cançó d´amor aquí escrita,
la musicalitat lletraferida
que dansa presonera en semifusa
dins meu en disfonia

Et dec el camí dels significats
dels mots silenciats en disjuntiva
on avanço cap a tu sense intencions ni pressa
a pas de mitges veritats i cap mentida

Et dec els inicis, el cabal de la follia,
la mètrica de les emocions
el desordre discontinu
de la meva metamòrfica vida

Et dec

el desamor en bàlsam,
la coneixença de la calma en la pèrdua i l´errada,
l´esperança en conjugació futura...

la felicitat de la meva identitat deprimida

Comentaris

  • Hola, la dels mil noms![Ofensiu]
    Arbequina | 18-02-2008

    No t'he reconegut com a Ballarina (mai t'he vist dansar) i m'ha sorprès la salutació. Ara ho he entès: ets una inquieta dels noms, i te'ls canvies com un es canvia de jaqueta. Jo et tenia per una bolèta biònica...

    Et comento primer aquest teu poema i desprès el comentari que em vas deixar.
    Aquest poema l'he trobat especialment encertat. M'agrada la musicalitat que li has sabut donar i la quantitat de bons adjectius que has esparcit sense escatimar-los. És difícil bombardejar els versos d'adjectius i més adjectius sense que el poema no s'acabi fent massa carregós, però tu l'has aconseguit fer-lo (si em permets l'adjectiu) menjívol, alhora que has tret profit, també, de la bellesa i exactitut que confereixen els adjectius al sentit poètic.
    Com a poema d'amor - si és que es tracta d'un poema d'amor - és molt encertat. Si és un poema de reconeixement (els lectors no tenim prou informació per esbrinar-ho), també és atractiu.
    En fi, que m'ha agradat el poema.

    El comentari del comentari l'he de deixar per més endavant, que estic a la feina i se m'ha acabat l'estona d'esmorzar...

    A reveure.

  • Balla, ballarina[Ofensiu]
    deòmises | 17-02-2008 | Valoració: 10

    i sabré què et dec jo a tu... Belles paraules, senzillesa palpable però sinceritat.

    Gràcies, d.

  • unmarpernopensar | 19-12-2007 | Valoració: 10

    M'ha enamorat.
    I és que l'amor,per molts, és l'essencia de l'oxigen...

    Que costa respirar, quan un amor no es troba...

    Molt ben escrit! Felicitats

  • desamor i bàlsam? un contrasentit[Ofensiu]
    juliper | 18-10-2007

    Has aconseguit " el desamor en bàlsam i la calma en la pèrdua i l'errada ? " Si us plau, dóna'm la fórmula o te la robaré.
    M'ha encantat, sobretot el final.
    xapó

  • Et dec...[Ofensiu]
    bufanúvols | 15-10-2007 | Valoració: 10

    Quantes coses debem a l'amor? La nostàlgia, potser, és l'oasi dels nostres deutes.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: