Monòleg cíclic

Un relat de: boleta

Fugaç desig d´estrella caiguda
t´anhelo avui com cada dia
sota un cel nocturn ofegat

en l´embruix

de la foscor...

I secretament,
des de l´oblit i el buit,
èbria d´absència,
malalta de pèrdua

encara

t´enyor....

Al fons...
on l´infinit de la negra nit
fa l´amor amb l´univers,
hi descansen totes les meves solituds

inesgotables,

abandonades,

cansades del monòleg,

fartes d´enyorar-te....

Comentaris

  • La suspensió dels punts[Ofensiu]
    desideri | 08-03-2008 | Valoració: 10

    fa més palpable l'enyorança. Gràcies pels teus tímids passos de ball, pels teus comentaris.

    Una abraçada, balladora nina. R. V.

  • m'ha agradat[Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 19-02-2008 | Valoració: 10

    Bonic monòleg, melòdic i melancòlic

    J. Lluís Cusidó

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: