L'ascens del clau

El clau aspira a un ascens. Per tant avui juga a sobre.
Sua com mai abans, provant de batre el rècord d´humitat, intentant ferventment mullar-ho tot amb avidesa, utilitzant la tendresa com a recurs afegit.
Prova el bes amorós als llavis molsuts i rojos de l´objecte de desig, però la femella fuig a lo "pretty woman". Tant és.
Segueix llepant obstinadament entre carícies, encara no s´ha donat per vençut. Tot just acaba de començar i confia massa en la seva habilitat de mascle seductor.
Proba un segon recurs entre envestides: dissimular la primitivitat grotesca que el caracteritza disfressant-la de "Gere" per donar el pego. Cap resultat que denoti cap canvi significatiu. Potser la fórmula clau és alternar les dues facetes, pensa; ara la bèstia amansada, ara el galan descontrolat. Què li passa a la fèmina? no nota la diferència de matisos??
Convençut però, que tard o d´hora la femella ha de caure rendida sota seu, prova de nou a fer música amb dits i llengua alhora a la campana genital, benerat instrument eròtic.
L´animalitat s´escapa per l´escletxa sonora dels gemecs famolencs d´èxtasi del brau quan la femella crida retorçant-se, imitant el què ha vist per la tele repetides vegades a hores intempestives de la matinada (sola s´ho passa millor), sense acabar de sentir el que se suposa que s´ha de sentir quan es crida d´aquesta manera; sense acabar de sentir el que ha sentit altres vegades i enyora sentir cada cop que es troba en situació.
En realitat crida perque s´avorreix i busca el final. S´avorreix perque només és un clau; un clau gris, metàl.lic i fred. No flueix, ni orgànica ni orgàsmicament.
Ell ho nota, però ho ignora. Ella sent com ell ho ignora i això fa que la sequia s´instal.li del tot dins seu i es torni evident.

El clau només és un absurd placebo innecessari que no cumpleix amb la seva funció. Perdrà el concurs un altre cop aquesta nit, marxant ensopit entre les seves pròpies cames, penjant de la identitat més mòrbida que posseeix. Però encara no ho sap.
Ara jau extasiat, intentant recuperar l´alè. En aquest moment és l´única cosa que el preocupa.
Volia un ascens... però ja se n´ha oblidat, divagant, perdut en el seu propi plaer.