L'email que mai vaig atrevir-me a enviar

Un relat de: Deneb

AQUEST MAIL, POTSER ET FARÁ PLORAR... ( SI ESTAS A LA FEINA NO EL LLEGEIXIS DAVANT DE TOTHOM) DE FET ES LO MÉS DUR QUE LI HE DIT MAI A NINGÚ, I ESPERO NO HAVER DE TORNAR DIR-LI AIXO A NINGÚ MAI MÉS, SEGURAMENT EM MALAIRÁS ELS OSSOS I NO EM TORNARAS A DIRIGIR LA PARAULA, POTSER EL CONTESTARAS I M'INSULTARÀS I ET CAGARAS AMB LA MARE QUE EM VA....... PERÒ M'ÉS IGUAL, ALGÚ T'HO HA DE DIR CLAR I CATALÀ.. SI M'HAGUÉS ENVALENTONAT T'HO HAURIA DIT AL PARKING QUAN ENS HEM VIST.. PERÒ NO HAVIA TINGUT TEMPS DE MADURAR-HO... I COM QUE NO T'HAS CONECTAT AL MSN.. POS SERÁ EN FORMA DE MAIL.... PERÒ DIR-HO ES EL QUE COMPTA.. I TOT I QUE ARA NO T'HO SEMBLI, ES PER UN BÉ TEU, ES PER FER-TE RUMIAR PER QUE EN EL FONS, TOT I AIXÒ, T'ESTIMO I NO ET VULL CAP MAL.... I AIXÍ NO VAS BÉ... I ESTIMAR A ALGÚ ENTRE MOLTES ALTRES COSES ÉS SER SINCER I DIR-LI QUE S'EQUIVOCA ENCARA QUE LI FACIS MAL, ES AJUDAR-LO A ENTENDRE EL QUE POTSER NO ÉS CAPAÇ D'ENTENDRE PER SI MATEIX.


Espero que canviïs perquè no s'arriba enlloc.... d'aquesta manera, pensa que la vida acaba posant a tothom al seu lloc...i no m'agradaria que d'aquí a uns anys la vida et poses on t'estàs buscant que et posi...
Aquesta no es manera de tractar-me a mi ni al teu xicot, de fet, es molt pitjor el que li estàs fent a ell, l'has enganyat i pretens continuar amb ell, sense explicar-li el que has fet amb mi i que no has tingut la valentia de dir-li mai sabent que si li diesis.. potser et deixaria.., por, construint així una relació basada en una gran mentida.... amb la persona que teòricament ha de ser la més important de la teva vida.. amb qui no s'han de tenir secrets i menys d'aquest tipus, qui es capaç de fer això? No et crema la consciencia cada vegada que et diu que t'estima o et fa un petó, o t'abraça després de fer l'amor? no et ve a la ment que tu has fet petons, has fet l'amor i has estimat (almenys això dius) una altra persona amb pocs dies de diferència de quan li estàs dient a ell? I quan et pregunta que passa amb aquell noi... de la uní.. aquell que t'anava al darrera i que tu.. vas accedir a fer algun cafè amb ell no saps perquè , tu li menteixes dient-li que no ha passat res i que ni tan sols ens parlem mentre li fas un petó dient-li que l'estimes? Jo t'asseguro que no tindria estomac per fer això... se'm faria dur mirar-me al mirall.. No et perseguirà la consciencia tots els anys que puguis estar amb ell això? per tant, fes un examen de consciencia, i pregunta't si val la pena seguir amb aquest comportament, si n'estàs orgullosa de tu mateixa i de si vols seguir així... em sembla que si controles la ràbia que segur que s'apodera de tu en aquests moments fruit de les meves dures paraules, deduiràs que no.. que no es pot ser així, precisament tu, que de la sinceritat en fas una bandera i proclames als 4 vents que el més valorat per tu és la sinceritat, la fidelitat i l'honestedat, (ho he llegit en el teu bloc em sembla), són precisament les teves principals carències, almenys aquests últims mesos, Tampoc has tingut ni la valentia de seguir els teus sentiments i fer el que convingui quan convingui... has jugat a dues bandes sense la més mínima vergonya, de fet ets bastant covarda,... jugues amb els sentiments de tothom qui et rodeja i t'estima ... fas mal.... no sé.. potser pensat fredament.... no vals la pena.. potser em mereixo algú que em tracti millor. No puc evitar pensar que igual ja t'has acostumat a la mentida quotidiana, convius amb la infidelitat.. qui m'assegura que si lo nostre hagués acabat en relació de parella.. series capaç de fer el que ja has fet? Diuen que la primera vegada que mates a algú es molt dur, però que la segona vegada ja no ho trobes tant dur, això pot ser igual, igual les repetides infidelitats t'han fet creure que tampoc n'hi ha per tant, doncs sí, es molt greu, no se com he pogut ser còmplice teu en això, m'hagués hagut d'imposar al principi de tot, i no deixar-me endur per tu i els teus errors que tot i que n'era conscient, em deixava portar intentant no pensar-hi massa, gran error del qual no me'n sento gens orgullós i veient que comets una i altra vegada els mateixos errors he deduït que potser no és que les circumstancies et superin, es que simplement t'estàs acostumant a aquesta situació, per tant, potser t'hauria de donar les gracies per desfer-te de mi i així estalviar-me un mal pitjor en el futur,.

Sento la duresa de les meves paraules i en sóc conscient de que això dilapida qualsevol possibilitat de que acabem junts, però m'és igual ja tinc decidit que jo no vull al meu costat una persona així... Però les persones poden canviar i espero que aquestes paraules serveixin per quelcom més que despertar un odi profund vers a mi... i et facin reflexionar i a partir d'ara, poc a poc, vagis pensant que i com t'agradaria ser... perquè jo de tu no voldria ser la persona que ets ara.





Antares.

Comentaris

  • Com un gran miralll[Ofensiu]
    ORIOL | 12-03-2008 | Valoració: 10

    Gran relat amb el que m'he sentit molt identificat, per have estat visquent una històoria molt similar fa molt poc. No saps pas com t'he arribat a entendre, semblava com si les teves paraules estiguéssin sortint de la meva boca en aquest precís instant. Has estat com un gran reflex per mi, però has fet el millor que podies fer com he fet jo també des de fa molt poc.
    Per molt increible que semble ets tu qui guanya i és l'altre que perd. Enhoraboan i felicitats per l'escrit!
    Les teves paraules per mi han estat com un gran mirall on espero no haver-mi d'enmirallar mai més!

  • Jeje, no m'has pas ofes[Ofensiu]
    Deneb | 12-03-2008

    Hola Ballarina

    Gràcies per les disculpes, de fet no calien, però com ja dic a la introducció, no el vaig enviar mai, em va semblar massa dur un cop el vaig llegir, en això us dono la raó, no tinc cap dret a dir-li això a ningú, per això no el vaig enviar mai i la persona interessada no l'ha llegit mai (i espero que no el llegeixi tot i que ara ja no crec que li afecti massa). Però a mi el fet d'escriure tots els pensaments em va ajudar a tocar de peus aterra, i ara, després de temps,... al rellegir-lo i aficionar-me a aquesta pagina... doncs sense pensar-m'ho gaire l'he penjat.

  • Jeje, no m'has pas ofes[Ofensiu]
    Deneb | 12-03-2008

    Hola Ballarina

    Gràcies per les disculpes, de fet no calien, però com ja dic a la introducció, no el vaig enviar mai, em va semblar massa dur un cop el vaig llegir, en això us dono la raó, no tinc cap dret a dir-li això a ningú, per això no el vaig enviar mai i la persona interessada no l'ha llegit mai (i espero que no el llegeixi tot i que ara ja no crec que li afecti massa). Però a mi el fet d'escriure tots els pensaments em va ajudar a tocar de peus aterra, i ara, després de temps,... al rellegir-lo i aficionar-me a aquesta pagina... doncs sense pensar-m'ho gaire l'he penjat.

  • però, Deneb...[Ofensiu]
    boleta | 12-03-2008

    ...estic d´acord amb Djalí... això és el que m´hagués agradat dir. O el com. Sense ferir.

  • és cert,[Ofensiu]
    boleta | 12-03-2008

    no tinc pas ni de ben lluny prou informació per jutjar res... no ho volia de fet... Et demano disculpes si m´he ficat massa de ple en algo que no em pertoca, i ho sé. potser va sonar molt dur, però només pretenia donar un punt de vista oposat sobre l´e-mail i prou. Un punt de vista igual de dur com pot sonar el que transmets amb l´email. Amb la carta, ara m´hi poso... Suposo que per tu ja deu ser prou dur tot plegat i tots intentem defensar-nos a la nostra manera. El més important, és que no vols fer mal a ningú... només guarir-te. I aquest camí mai és planer. Jo tampoc crec que unes banyes de mesos serveixin per això... falta d´informació, es clar. El que passa és que això succeeix, quan s´expliquen les coses a trocets, i ho llegeix gent que no et coneix de res. T´envio ànims i una forta abraçada, i espero de tot cor no haver-te ofès.
    Petons, Deneb

  • Ehmm...[Ofensiu]
    Djalí | 11-03-2008

    A mi em sembla que aquí qui s'està passant no és la noia, ella pot fer el que vulgui amb la seva vida: em sembla que la cosa està en què qui li escriu el missatge no li està plantejant un tema l'està suggestionant; no m'agrada això de culpabilitzar a la gent. Que a qui escriu no li sembli bé el que fa la noia no li dóna dret de dir el que diu i menys amb el to que fa servir...

  • Es un bon relat[Ofensiu]
    Nyaelven | 11-03-2008 | Valoració: 9

    Es un bon relat, que és el que venim a comentar a aquesta pagina. No coneixem a la persona que l'ha escrit, no sabem res de la seva vida i per tant no podem jutjar-la.

    La meva opinió és que les banyes no estan bé, si t'estimes la parella no poses banyes prolongades durant mesos, això crec jo. A més, si ell se l'estima i ell no té parella, ell no ha enganyat a ningú per el que diu el text, es la meva opinió sense anim d'ofendre a ningú.

    Està molt ben escrit, m'agrada la teva sinceritat.

  • re: ...[Ofensiu]
    Deneb | 10-03-2008

    Hola ballarina
    No t'enfadis però no crec que tinguis prou informació per jutjar si es o no és prou valenta la meva posició, de fet, no saps si li havia dit mai això, i si, ho havia fet, amb altres paraules potser menys punyents però ja li ho havia dit mil vegades que no estava fent les coses bé (ni ella ni jo) De fet quan vaig escriure això encara no s'havia acabat la nostra relació, ho vaig escriure al tornar a casa després d'una discussió però encara va durar uns mesos, si mesos en plural. No crec que unes banyes prolongades mesos en el temps serveixin per adonar-te de com estimes a la teva parella. De fet si et digues que l'altre text que he penjat "la carta" es posterior a aquest e-mail veuries que la meva postura no és tant covarda com et penses.

  • boleta | 10-03-2008

    No sé si és veritat això d´aquest e-mail. Si ho és, dir-te, que fer les banyes, amb els anys s´aprèn, no és cap pecat, i que en tot cas, no som qui per jutjar-ho des de fora, encara que ens toqui d´aprop, o com en el teu cas, 3ª persona. Tu fins ara també hi eres, també has estat enganyant i utilitzant , ho has acceptat, fins que t´ha convingut, i ara, quan et deixen, dius que no t´agrada com ha actuat. I tu què? No sé què dir-te, noi... Aquestes coses passen i a vegades serveixen per adonar-se´n que estimes més del que et penses la teva parella. Potser jo no ho faria, però puc entendre que es faci. Ho trobo molt poc valent, dir això que dius a aquest e-mail a algú, quan t´han deixat. Això es fa abans, així només és una manera de càstig perque aquesta noia no t´ha triat a tu. Si no, utilitzaries un altre to. El to delata. Suposo que ella se n´haurà adonat que estima el noi amb qui està i si se l´estima... no cal que li digui que s´ha equivocat, tots cometem errors, i si hi ha amor, tot és perdonable... tu, deies que l´estimes?

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Deneb

6 Relats

16 Comentaris

6164 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
No hi ha gaire a dir, ciutadà del món que intenta que la seva existència en aquest món sigui el més agradable i divertida possibe tot intentant en la mesura del que sigui possible fer feliços als que m'envolten...