Per primera vegada

els teus, ballarina.

com si l´amor em fos nou,
parit en quimera permeable,
intensa, propera i palpable.

gràcies, d.

impacient i tendre... L'inici de l'amor, del primer amor potser, de debó. Bonic, molt.

Hola, bonica! Per primera vegada rebo un comentari teu... més d'un any després d'haver-te fet jo un a Foc a terra, quan encara eres boleta; l'he trobat per casualitat llegint els teus poemes.

Veig que continues escrivint versos amb força; colpeges les línies curtes amb mots contundents alternats amb d'altres ben tendres... la combinació resulta molt interessant!

Respecte a la baldufa: per a mi té una elegància especial i subtil, que depèn i de vegades supera la destresa de les mans que li donen impuls o el terreny sobre el qual executa les seves piruetes irrepetibles.

Respecte a mi: no danso, però ballo; de vegades, al so que toca fer-ho; a cops, amb la música que jo trio.

T'envio una abraçada plena de notes i paraules,
Unaquimera

Cada vegada és com si fos la primera. El "cangueli " inicial no te'l treu ni deu.