Cercador
Llunàtica
Un relat de: boleta- Compartir:
Em despulla la lluna amb carícies de misteri,
que ingràvida i tèbia en semiesfera
m´atansa a la màgia del seu somriure lumínic,
reflex de la consciència del tot.
Em desfaig en peus de ploma sota seu
i com bruixa en ritual ancestral,
descalça, la danso,
entregant-me en ofrena,
con si fos jo part de la nit gerda,
bressol del bosc en rosada i somnolència...
Ara sóc fada, follet i Mare Terra,
Oníria desperta,
cos i forma de l´espai sideral...
I a cau de cràter li xiuxiuejo....
...paraules d´amor de color blau
Comentaris
-
Ball ancestral[Ofensiu]Unaquimera | 18-02-2008 | Valoració: 10
Un poema realment màgic que descriu un apropament esotèric, la consumació d'un ritual instintiu, un ball intuïtiu amb l'ancestre i el destí, la comunió entre dues essències que s'ofereixen i reben, respectivament, mots de colors compartits...
No puc negar que posseeixes El do de la paraula. M'encanta compartir-ho amb tu!
T'ofreno una abraçada plena de llum,
Unaquimera
l´Autor
23 Relats
67 Comentaris
33100 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
qualsevol cosa, hi sóc: dausduez@yahoo.es