Foto de perfil de Bea Virgós Ros

Bea Virgós Ros

Tarragona,

5 Relats, 11 Comentaris
5968 Lectures
Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
La perfecció és quelcom massa abstracte com per a ser assolit, massa llunyà de la mà de tothom que, no obstant, s'aconsegueix palpar tímidament amb l'experiència, la lectura i el viatge. Sé que em queda molt per aprendre, per llegir, per veure... els meus divuit anys han estat formats per coses regalades... la vida és quelcom més que ara comença. Ara.

Gràcies per haver-me llegit... és el vostre torn, l'hora de criticar, suggerir...

Últims relats de Bea Virgós Ros

Últims comentaris de l'autor

  • Bea Virgós Ros | 31-08-2005

    Gràcies pel comentari! Tranquil, seguiràs sent l'Antonvaitot. Buscaré aquesta cafeteria italiana per a que m'expliquis com et van les coses de la filologia i per a que em critiquis la poca riquesa lèxica dels meus textos universitaris/periodístics/principiants... -;-b

    Sí, tens raó, he d'escriure coses menys personals. Aquí ho faré i, de fet, el proper relat és diferent, suposo que demà ja es podrà llegir. Però, al blog, no crec... no sé, no em surt i, et semblarà difícil d'entendre, però l'he fet massa meu, tot i ser massa públic. Tot i això, m'és molt difícil ser objectiva a l'hora d'escriure sobre quelcom que m'ha inspirat, així que, tot i ser diferent, el proper relat continua sent una opinió/visió meva.

    Seguiré les teves petjades per aquest racó. Un petó i cuida't!

  • Bea Virgós Ros | 31-08-2005

    Aquestes paraules, la teva manera d'expressar-te i, especialment, "Carta a ningú" m'ha fet deduir que ets tu... Sr. filòleg. Fa uns dies que et llegeixo, Adrià o Antonvailot i no m'atrevia a deixar-te un comentari... "per si de cas". Ja saps, acostumo a "tallar-me" a l'hora d'actuar. Sempre atemorida, sempre vivint rere un teló per... por?. Sí, potser por. Ja saps, la meva psique, com tu dius, va com va.

    Bé, ara que t'he descobert, et llegiré, si no t'importa, perquè m'agrada, de veritat, m'agrada com t'expresses! Crec que mai t'ho havia dit. Ja saps, potser per por, també, com tot.

    Bé, fa uns dies que volia donar-te les gràcies pel teu e-mail, de veritat. Pensava que hom veia en mi només el que semblo i que ningú s'havia parat a pensar en el que m'agrada o m'agradaria fer... escriure. Sincerament, no pensava que et passessis pel meu blog... massa sentimental, trist, esperançador, desesperant... jo, massa jo. Sincerament, gràcies.

    Fa molt de temps que no ens veiem i espero que ho fem abans de marxar a Barcelona, tots dos. Un cop allí, ja quedarem per fer un cafè -qui diu un cafè diu donar un tomb o el que sigui-... que som tots dos... autònoms? Mmmmm... "estudiants de l'autònoma", millor.

    Un petó i una abraçada. Cuida't molt!

  • Bea Virgós Ros | 29-08-2005 | Valoració: 9

    Primerament; gracies pel teu comentari a la primera de les cartes (la segona ja està a punt). Aquesta pàgina em té meravellada... la vaig descobrir gràcies a un bon amic i des d'aquell moment no he deixat de passar-m'hi sempre que he pogut.

    Pel que fa al teu poema... em sembla impressionant com pots dir tantes coses amb poques paraules ben enllaçades. Jo, en canvi, escric i escric... Bé, cadascú té el seu estil. No obstant, mai m'he valorat massa (gens) i quan escric les paraules van soles, surten de dins i jo ni tan sols em paro a pensar en l'estructura, l'anàlisi, la síntesi, la coherència...

    Et continuaré llegint! I, novament, gràcies... m'afalaga el fet que algú dels més votats en aquesta pàgina li agradi un dels meus escrits.

    Cuida't molt!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: