Gràcies pel comentari! Tranquil, seguiràs sent l'Antonvaitot. Buscaré aquesta cafeteria italiana per a que m'expliquis com et van les coses de la filologia i per a que em critiquis la poca riquesa lèxica dels meus textos universitaris/periodístics/principiants... -;-b

Sí, tens raó, he d'escriure coses menys personals. Aquí ho faré i, de fet, el proper relat és diferent, suposo que demà ja es podrà llegir. Però, al blog, no crec... no sé, no em surt i, et semblarà difícil d'entendre, però l'he fet massa meu, tot i ser massa públic. Tot i això, m'és molt difícil ser objectiva a l'hora d'escriure sobre quelcom que m'ha inspirat, així que, tot i ser diferent, el proper relat continua sent una opinió/visió meva.

Seguiré les teves petjades per aquest racó. Un petó i cuida't!

Aquestes paraules, la teva manera d'expressar-te i, especialment, "Carta a ningú" m'ha fet deduir que ets tu... Sr. filòleg. Fa uns dies que et llegeixo, Adrià o Antonvailot i no m'atrevia a deixar-te un comentari... "per si de cas". Ja saps, acostumo a "tallar-me" a l'hora d'actuar. Sempre atemorida, sempre vivint rere un teló per... por?. Sí, potser por. Ja saps, la meva psique, com tu dius, va com va.

Bé, ara que t'he descobert, et llegiré, si no t'importa, perquè m'agrada, de veritat, m'agrada com t'expresses! Crec que mai t'ho havia dit. Ja saps, potser per por, també, com tot.

Bé, fa uns dies que volia donar-te les gràcies pel teu e-mail, de veritat. Pensava que hom veia en mi només el que semblo i que ningú s'havia parat a pensar en el que m'agrada o m'agradaria fer... escriure. Sincerament, no pensava que et passessis pel meu blog... massa sentimental, trist, esperançador, desesperant... jo, massa jo. Sincerament, gràcies.

Fa molt de temps que no ens veiem i espero que ho fem abans de marxar a Barcelona, tots dos. Un cop allí, ja quedarem per fer un cafè -qui diu un cafè diu donar un tomb o el que sigui-... que som tots dos... autònoms? Mmmmm... "estudiants de l'autònoma", millor.

Un petó i una abraçada. Cuida't molt!

Primerament; gracies pel teu comentari a la primera de les cartes (la segona ja està a punt). Aquesta pàgina em té meravellada... la vaig descobrir gràcies a un bon amic i des d'aquell moment no he deixat de passar-m'hi sempre que he pogut.

Pel que fa al teu poema... em sembla impressionant com pots dir tantes coses amb poques paraules ben enllaçades. Jo, en canvi, escric i escric... Bé, cadascú té el seu estil. No obstant, mai m'he valorat massa (gens) i quan escric les paraules van soles, surten de dins i jo ni tan sols em paro a pensar en l'estructura, l'anàlisi, la síntesi, la coherència...

Et continuaré llegint! I, novament, gràcies... m'afalaga el fet que algú dels més votats en aquesta pàgina li agradi un dels meus escrits.

Cuida't molt!