Humanament humà

Lluny de relats eròtics o textos d'opinió sobre els temes més puixants i debatuts dels últims temps com l'homosexualitat o l'emancipació de la sexualitat en tots els seus àmbits, parlem de sexe. Sexe, únicament, des del mot fins als racons, des de la matèria a la forma. Senzillament, sexe.

Al llarg de la història trobem mots tabú... molts dels quals s'han desvetllat, s'han elevat cap al lèxic quotidià. Actualment, per exemple, pronunciar "dimoni" no implica una pregària posterior. Hom ha avançat, cadascú al seu ritme, un pas més, un pas menys, un de gran, un de petit però, si més no, passos. No obstant, el sexe, és el sexe i, en aquest món real i fantasiós al cinquanta i cinquanta per cent trobem encara un cert nerviosisme, unes mirades desviades dels ulls cap a terra per tal de pronunciar el mot. Mirem-nos al mirall i, comencem pel mot, per pronunciar aquestes quatre lletres en veu clara i potent. Quatre lletres, no obstant, que creen controvèrsia, sismes en les opinions, baralles i, fins i tot, morts.


I, un cop hem après a dir el mot amb llibertat, parlem-ne, perdem-li la por; fem d'ell, el que és: quotidià, natural, comú a tots els animals des que neixen fins que moren, complex i senzill, impulsiu i plàstic, racional i irracional, necessari, espontani i, el més important... lliure tot i que intentin posar-hi traves constantment.

Des de ben petits ens fan aprendre les funcions que tenim els éssers vius, les nostres funcions fisiològiques per excel·lència, les necessàries per a la supervivència de l'espècie, per a continuar sent "homos": naixem, ens nodrim, creixem, ens reproduïm i morim. Si bé així serem uns "homos perfectes", on estan els humans? Quines són les nostres funcions com a humans i no pas com a homínids? Com, entre naixement, nodriment, creixement, reproducció i mort, trobem la felicitat? O el desig? O el fet de gaudir per gaudir? Som animals, d'això ara per ara no se'n dubta. Però, som impulsius com a animals i racionals com a humans. Aquest pot ser un doble joc ben complicat.


Els nadons comencen de ben petits explorant-se i, són molts els pares primerencs que s'adrecen desconsoladament cap al pediatre de la criatura per assetjar-lo amb els seus dubtes sobre un possible desequilibri sexual del seu nen. El seu nadó, com a nadó que és, s'explora lliurement davant de qui sigui ja que ha tingut menys contacte amb la cultura, no entén sobre allò que està bé, i allò que està malament. Ignora que, d'aquí uns anys, la seva llibertat quedarà trencada pel seu propi pudor que es construirà sobre uns fonaments preestablerts, sobre una cultura que mai no li demanarà la opinió sobre les seves lleis, els seus dogmes gravats a foc durant segles. Serà un edifici a la seva mida, que creixerà lliure a simple vista però, no obstant, condicionat per uns fonaments on raurà, entre d'altres coses, el que és bo i dolent de la seva sexualitat. Com sortir? Com modificar la terra on s'arrela sense fer caure l'edifici sencer?


I ho intentarà perquè sap que la seva emancipació és necessària per a sortir de el cercle tancat que formen les seves necessitats fisiològiques, aquelles trobades als llibres. Intentarà modificar els seus fonaments, expandir-los, fer-los a la seva mida per tal de ser, humanament parlant, feliç. Sabrà, doncs, que el canvi és necessari per a la seva supervivència, per a ser, humanament humà.

Així, no s'escandalitzarà quan els seus fills, si en té, s'explorin l'entrecuix davant de les visites. No els apartarà la mà, no superposarà mai ni la seva felicitat ni la dels seus fills als rols culturals preestablerts, al joc home/dona, dona/home. Comprendrà que si la felicitat rau a l'home/home o a la dona/dona, així haurà de ser. Es mirarà al mirall i pronunciarà en veu alta i sense temor "sexe" i, parlarà de sexe amb naturalitat i, no emprarà mai la paraula "normal" i, la canviarà per "tradicional" i, d'aquí, farà un pas endavant cap al "fa uns anys". Tot això, perquè va deduir, mentre derruïa fonaments amb l'experiència, que els llibres de text que estudiava de cap a peus també mentien quan parlaven de necessitats. Segons això, els seus pares només havien fet l'amor un cop? Eren homínids perfectes i humans sexualment infeliços? La sexualitat, evidentment, tenia encara molts amagatalls, molts racons, molts secrets que volia descobrir per ser, doncs, un homínid perfecte, un humà, sexualment feliç i lliure.