Cartes de la tauleta de nit II

Un relat de: Bea Virgós Ros

Avui he tornat a buscar-te, per carrers i racons, pels bocins que encara queden de tu, dins meu. T'he sentit, novament, entre les meves corbes i, un cop més, la teva respiració agitada trobava el consol i l'abric al meu coll de vidre. I ara, aquí, estirada sobre aquest llit, encara et sento molt meu... dins meu com sempre has estat, com estàs cada segon de la meva vida. Tots els instants. Cada moviment, el controles tu, encara...

Tanco els ulls i acarono els teus cabells sobre el meu pit, enredo els meus dits tímids i tu, despertes, t'apropes, em beses... però no, quan em beses obro els ulls i desapareixes com la boira, com un núvol que tot ho tapa. Tot ho impregna i es desfà amb un sol cop de vent.

Passen els dies i et trobo a tot arreu i tu no vols ser enlloc. Però... no et puc retreure res. Si jo no sóc res per tu, només em quedarà somiar; somiar que estàs, somiar que mai has marxat, somiar que els teus llavis desperten tots els meus estímuls. Ara, ho fan als meus somnis i ho aconsegueixen i em fan volar en l'aire, sentir que la vida s'escapa per una escletxa de felicitat, s'escola com l'aigua entre les teves mans i no hi puc fer res, res, perquè tu no vols res, perquè vols desaparèixer. Em nego a creure que per tu vaig ser un tros de carn, un drap que es va embrutar i vas decidir llençar a l'oblit. No vull pensar que m'estimaves sense estimar. Potser estic vivint en una mentida, en una fantasia que he nodrit tota sola, imaginant que eres meu, quan mai ho has estat.

Intentes que la nostra mirada no es creui. Potser saps que em mataria tornar a veure com la teva mirada em dóna l'esquena i s'esborra del meu horitzó. Però mai l'esborraràs del meu cos, perquè t'has brodat a la meva pell amb fils de foc i cremes... cremes com un foc que mai s'apaga a les meves mans. Em cremes els dits, els llavis, el coll, les galtes, el front, el ventre... al pit, meu, sense ser meu.

Físic o fictici, encara em beses, encara et sento. Meu, dins meu i potser viure en una mentida és una defensa, per sobreviure, i no morir en la veritat.

Comentaris

  • felicitats altre cop!!![Ofensiu]
    Perestroika | 29-08-2005 | Valoració: 10

    esperava impacient la segona carta i no m'ha decebut gens, més aviat al contrari! M'encanta, de veritat!

    Fas servir unes paraules, unes expressions que fan que al llegir-ho puguis sentir-ho ben endins, com a un sentiment teu. I això no és facil. M'has fet sentir entre ràbia i melangia, com si jo m'hi trobés.

    M'encanta com escrius, com dius tot allò que vols dir... no sé.. hi haurà tercera aviat? :P

    Gràcies pel teu comentari, m'ha fet sentir molt bé!

    A la majoria de gent estic convençuda que els hi aburreixen els meus relats, són massa cursis i sempre parlen del mateix, però ami em fan sentir bé. I que agradin també em fa sentir bé, perquè negar-ho.

    Et continuo llegint, estic ansiosa per veure coses noves... m'has ben captivat!

    Gràcies per regalar-nos les teves paraules..

    Una forta abraçada i dolces besades!

    tens el meu vot ;)

    = perestroika =

  • Segona carta i .... fantàstica[Ofensiu]
    brideshead | 29-08-2005

    Un relat preciós, expressant tot el dolor retingut en aquest cor que plora una absència ... destacaria moltes de les sensacions que has sabut descriure tan i tan bé, i una d'elles ...." Passen els dies i et trobo a tot arreu i tu no vols ser enlloc.".... i saber que "l'has brodat amb fil d'or a la teva pell".... magnífiques expressions. Felicitats, de debò.

    I moltes gràcies pel teu comentari. M'afalaga moltíssim. Gràcies, Bea, i si us plau, no diguis que tu "només escrius i escrius..." Discrepo de la teva opinió, i mira si no, quines meravelles ets capaç d'escriure!

    Una forta abraçada. Et seguiré de ben aprop!

l´Autor

Foto de perfil de Bea Virgós Ros

Bea Virgós Ros

5 Relats

11 Comentaris

6085 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
La perfecció és quelcom massa abstracte com per a ser assolit, massa llunyà de la mà de tothom que, no obstant, s'aconsegueix palpar tímidament amb l'experiència, la lectura i el viatge. Sé que em queda molt per aprendre, per llegir, per veure... els meus divuit anys han estat formats per coses regalades... la vida és quelcom més que ara comença. Ara.

Gràcies per haver-me llegit... és el vostre torn, l'hora de criticar, suggerir...