Somiar, sentir, estar,ser.

Un relat de: Bea Virgós Ros

Tenia la seva mirada clavada als meus ulls. Pupil·la contra pupil·la, immòbil, units tot i trobar-nos a escassos metres de distància. Des del seu racó analitzava les meves paraules i les meves llàgrimes que, lentament, posseïen el meu rostre i queien pels racons de les meves formes fiblant la pell de les meves galtes, del meu coll. Gota rere gota, ell les contava i en descobria els perquès mentre elles sagnaven fent marques eternes des dels meus ulls fins al meu pit. I ell, immòbil al meu davant, amb aquella mirada complaguda, admirava com traspuaven des de les meves temples fins als meus tots, tots els meus mals.

Únicament sentir la sang fluent entre les meves venes i filtrant-se pels solcs de les llàgrimes em permetia saber que encara em quedava alè, que els meus pulmons, potser sense voler, continuaven absorbint l'aire dens d'aquella minúscula cambra.

I ell, el meu confessor, analitzava els meus pensaments, es submergia entre els remolins del meu interior i, lentament, una a una, arrancava les espines que havia clavat al meu ventre al llarg de tants anys. Només ell, amb aquells ulls penetrants, ho coneixia tot de mi; ell, sense dir res, corcava tots els meus ossos, em seccionava traç a traç i em dibuixava nova, clara, en un cosmos irreal.

Sense voler, vaig parlar-li del món i del caos, de la guerra i de la pau, de l'obscuritat i de la bellesa, del sí i del no, de ser mort i de ser vida... I jo era mort, al meu interior, era mort... i en tot, era vida. Vaig descobrir, finalment, en aquell somni, que per al món els meus plors no tenien raó de ser, potser per no saber parlar, potser perquè el món no volia o no tenia un motiu pel qual escoltar-me. La soledat com a condemna, la submissió com a càstig. Potser havia de ser així. El món continuaria, doncs, sempre, aliè a les meves llàgrimes; llàgrimes per mi, i llágrimes per tot.

I vaig cridar per morir, per a esgargamellar-me i que la sang, finalment, s'obrís camí entre les meves cordes. I vaig despertar, sola, somiant, sentint-me, estant, sent... sola.

Comentaris

  • shhh... no desfasis el meu nom![Ofensiu]
    antonvaitot | 31-08-2005

    Trobo que al final m'has descobert, de totes maneres, deix' que gaudeixi del meu no saber qui sóc i pugui fruir de l'escriptura en blanc.

    Pel que fa a passar pel teu blog, no hi passo gaire sovint i el q em mou a fer-ho és simplement la curiositat.

    Malgrat tot, espero que comencis a escriure d'altres maneres, emprant d'altres estructures i ficant-te en la pell dels altres srta. periodista.

    Ja quedarem per a prendre un cafè, espero que facin "cafe-late"... ara quan xafis per allà, busca una cafeteria italiana i ja quedarem.

    Seguiré llegint-te!
    sshhh..

    PD. És curiós veure que tu també t'has ficat "a la fenya".

  • somiar, sentir, estar, ser[Ofensiu]
    mapi87 | 26-08-2005 | Valoració: 9

    Hola Bea, doncs felicitar-te per aquest relat, que et caracteritza tal com ets, una persona amb un gran do per escriure, i això ho podrem nar comprovant a mesura que vagis afegint escrits teus en aquest racó que no coneixia; i com tú bé dius, això és tant sols l'inici d'un llarg camí que estic segura que faràs i que te'n sortiràs prou bé......

    Ni que ens allunyem tú i les teves paraules sempre romandràn amb mi , aquí al poble.

    adéu i a seguir escrivint així.....petons

l´Autor

Foto de perfil de Bea Virgós Ros

Bea Virgós Ros

5 Relats

11 Comentaris

6100 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50

Biografia:
La perfecció és quelcom massa abstracte com per a ser assolit, massa llunyà de la mà de tothom que, no obstant, s'aconsegueix palpar tímidament amb l'experiència, la lectura i el viatge. Sé que em queda molt per aprendre, per llegir, per veure... els meus divuit anys han estat formats per coses regalades... la vida és quelcom més que ara comença. Ara.

Gràcies per haver-me llegit... és el vostre torn, l'hora de criticar, suggerir...