Foto de perfil de Barrufet

Barrufet

Barcelona,

3 Relats, 13 Comentaris
3478 Lectures
Valoració de l'autor: 7.80

Biografia:
Una llum enlluernadora em va enlluernar tan bon punt vaig sortir de dins la panxa de la mare. Al començament em va costar distingir què hi havia al meu voltant, però a base de conviure amb el medi, ho vaig anar descobrint al llarg dels anys. Sense ser-ne del tot conscient, però, un dia vaig deixar de descobrir i de sorprendrem de les coses que em passaven, era com si ja no estes viu, ja no pensava, només actuava. Passat un temps dins la foscor de la indiferencia, vaig decidir intentar tornar a seguir descobrint el món com quan era petit, i de cop, em sentia viu com mai abans m'hi havia sentit. Em sorprenia de les coses més insignificants per a la gent habituada al món. Ells, amb mofa, em van dir barrufet perque no creixia, i jo encantat, vaig veure que tenien raó, però a la meva manera d'entendre.
Com que ja veieu que soc nou per aquí, l'única manera que teniu de coneixem més no es amb la meva biografia, sinó o bé mirant-me als ulls, o be llegint alguna cosa meva(aquests són els moments en que podreu saber qui soc realment).
Salut i petons! (A part de revolució)

Últims relats de Barrufet

Últims comentaris de l'autor

  • Barrufet | 27-10-2006

    Disfruto amb poemes sense rimes forçades, disfruto amb els paraules que surten, que no es busquen.
    Disfruto amb el cafè, i amb tu.

  • Barrufet | 26-07-2006

    M'ha agradat llegir el teu relat, cosa que no em passa sempre que llegeixo coses. Crec que hi ha una part de tu que ha expressat sincerament el que sent amb el cor obert, i això crec que és molt important per sentir-se bé un mateix, i en aquest cas alegrar als altres recordant-los que hi ha gent sincera amb ella mateixa.
    Així mateix, m'agrada com està escrit, transmet moltes sensacions i a més encertadissimes al meu parer.

    Ara espero que no em decapitis...
    El títol deia que no pots més, hi estic d'acord, però no se si estaràs d'acord amb el que ara exposaré.No sé exactament perquè, però jo desitjo que en aquesta vida em passin mil i una coses, bones i dolentes, aberrants o cuotidianes,necessito saber cada pic al que puc arribar, els meus límits i les meves pors, el dolor i el que en diem felicitat no estan tan lluny, en fi, necessito de tot menys la mort (encara que sigui en vida). Jo d'això en dic VIURE, del demés, passar el rato...
    Per tant, passaria del no puc més al... en vull més però de diferent.

  • Barrufet | 20-01-2006

    M'ha agradat molt com descrius aquest apreci, amor o com tu dius...encamorament.

    Original i surrealista

  • Barrufet | 20-01-2006

    M'ha agradat molt com descrius aquest apreci, amor o com tu dius...encamorament.

    Original i surrealista

  • Barrufet | 04-01-2006

    M'ha agradat molt el teu relat. Trobo molt encertats els sentiments que descrius a mida que el noi es va allunyant de la seva vida anterior, s'ha de fer gran de cop. M'ha encantat la frase final de la teva biografia.
    Et felicito.
    Salut i revolució

  • Barrufet | 04-01-2006

    Com que no tens res publicat no he pogut coneixer res més teu, així que només et dono les gràcies per l'interes i espero que escriguis alguna cosa per compartir-la. Un petó i Salut

  • Barrufet | 29-11-2005

    M'ha agradat molt!! Em fa venir sentiments. Bé, encara que marxés, si es que va tornar, i la distància no posa barreres, pot acabar arribant de veritat, i aleshores, podràs ser tu qui decidirà si marxar, o si per contra, val la pena quedar-s'hi.

    No li vulguis trobar molt de sentit, només una mica.

    PD: No se quina nota posar, cap em sembla bé. Només se dir que m'ha agradat.