M'agrada saber què estàs pensant...

Un relat de: Barrufet

Estar amb tu, a mitjanit, davant del mar, m'encanta .

Xerra que xerraràs, i mentrestant em vaig endinsant en la teva mirada.
Et miro i somric besant-he en l'imaginari. Aleshores és quan obres un xic més del normal les parpelles; has notat que la mirada que faig no es qualsevol.
Giro el cap, i miro les estrelles. M'estàs observant, que penses? Només vull una pista... Aquella pista que em doni ales per volar, i petons per besar.
Estar callats ja no ens incomode, les mirades parlen més, i els teus ulls m'estan dient que m'estimes, per desgràcia, els teus llavis no. Em resisteixo a creure't de paraula, i és que davant del mar en lluna plena tot es veu diferent. En la foscor brillen els teus ulls, i jo, hi deso l'esguard encuriosit. Necessito comprovar que no m'estimes, et faré un petó.

Et miro tres segons, em mires tres segons, t'acostes la meitat, m'acosto mig frenat, et miro enamorat, tanques els ulls amb complicitat, i a la fi, ja t'he besat.

Comentaris

  • m'encanta![Ofensiu]
    sardina | 25-11-2007 | Valoració: 10

    en serio, sr.barrufet, m'encanta.

    :)

    a veure si publiques mes relats d'aquets tan encantadors... :P

  • tenia raó... | 24-07-2006 | Valoració: 8

    mira, m'ha agradat molt. d vegades no saps si enfiar-te més de les paraules o de les mirades, o d cap de les dues coses, o d les dues... ara ja me l'enfil.. xD
    acaba bé, xò de vegades tampoc te'n pots enfiar massa de les besades...

    Salut i Rauxa!

  • Molt bé![Ofensiu]
    Arbequina | 24-07-2006

    Aquest real va de menys a més, i no només perquè vagi de relat a poesia. Senzillament, m'he anat endinsant fins que al final he vist lo entranyable del teu estil i del que deies.
    Un molt bon relat amb un meravellós final.
    He vist que portes mesos sense publicar. Bé, me'n queden dos per llegir, però, publica més, no? No sé, em sento malament quant encoratjo algú a publicar... però és el que sento.
    Aquest relat és francament bó.

    Una abraçada.

    Arbequina.

  • ooooooooh[Ofensiu]
    fleur | 15-04-2006 | Valoració: 9

    visca visca!
    per fi!
    és un relat amb.. "picardía". m'agrada el poema, molt romàntic *

Valoració mitja: 9

l´Autor

Foto de perfil de Barrufet

Barrufet

3 Relats

13 Comentaris

3481 Lectures

Valoració de l'autor: 7.80

Biografia:
Una llum enlluernadora em va enlluernar tan bon punt vaig sortir de dins la panxa de la mare. Al començament em va costar distingir què hi havia al meu voltant, però a base de conviure amb el medi, ho vaig anar descobrint al llarg dels anys. Sense ser-ne del tot conscient, però, un dia vaig deixar de descobrir i de sorprendrem de les coses que em passaven, era com si ja no estes viu, ja no pensava, només actuava. Passat un temps dins la foscor de la indiferencia, vaig decidir intentar tornar a seguir descobrint el món com quan era petit, i de cop, em sentia viu com mai abans m'hi havia sentit. Em sorprenia de les coses més insignificants per a la gent habituada al món. Ells, amb mofa, em van dir barrufet perque no creixia, i jo encantat, vaig veure que tenien raó, però a la meva manera d'entendre.
Com que ja veieu que soc nou per aquí, l'única manera que teniu de coneixem més no es amb la meva biografia, sinó o bé mirant-me als ulls, o be llegint alguna cosa meva(aquests són els moments en que podreu saber qui soc realment).
Salut i petons! (A part de revolució)