Tú i la bogeria del meu cap

Un relat de: Barrufet

Eren les tres de la matinada i feia 36 hores que no dormia. Havia tornat de beure sis cerveses amb la colla dels "guays". Anava mig dormint pel carrer del Carme, les faroles ja apagades em feien d'obstacle insalvable en aquell estat tan demacrat. Decideixo fer-me un porro per dormir més a gust -últimament em costava molt adormir-me-. Trec el paper, l'ultim Marlboro que em queda i el meu foc de punxes blanques que em vaig comprar la setmana passada. Rular el tabac em relaxa profundament, encara que en l'estat en que em trobava, construir un cigar fumable va ser una tasca bastant complicada. Com era de preveure, no va sortir un gran mai. Calada rere calada els meus pensament es van esvaint de la ment tèrbola, m'oblido de tot menys d'ella, que resta en el mau cap fins i tot quan ja m'he adormit.

Somio en tu moltes vegades, el meu cap reconstrueix en la ficció de l'anhel la teva mirada, els teus ulls, la teva pell suau, i estàs al meu costat, al llit - on acabem de fer l'amor-. Se que et podriem estar junts realment, però per això jo hauria de deixar de ser un covard -cosa que es improvable que passi-. Tot el mon em sembla un peix que es mossega la cua sense que mai arribi a la resolució de l'enigma que això amaga. Res ni ningú podran mai ser feliços plenament, i l'únic alicient es deixar-nos portar per les passions amoroses i amistats irrompibles...en definitiva, els sentiments.

Em desperto ressacós, estic abraçat al coixí ja bavejat -em devia servir de escenari del somni-, l'aparto sense compte i miro el sostre:
T'estimo - el meu cor apassionat pel teu rebuig reclama veure't.

El meu segon òrgan més preferit i odiat (altrament dit cervell) em treu l'idea del cap d'anar-te a buscar a casa primerament. Seguidament, com a bon covard, em fa oblidar l'idea de trucar-te per quedar tu i jo sols, i finalment, suposo que per orgull imbècil acabo per trucar-te només amb la intenció de quedar tots junts (amb la colla). Ja t'estic trucant, i als dos tons rebutges la trucada. Potser es l'atzar que ha fet que premessis malament el boto, però tampoc m'has trucat després. Ja no et vull veure, ni a tu ni a ningú. Vull marxar d'aquesta merda de mon. Els sentiment són la única cosa que em fan estimar la vida, i també la única que no podem triar. Ens em d'encomanar al destí, atzarós per naturalesa, cosa que fa provable la teva perdició.

Comentaris

  • bogeria de l'amor *[Ofensiu]
    kispar fidu | 08-08-2006

    Sentiments, passions, somnis, desitjos, ànsies;

    mirades, confussions, somriures dolços i enganyadors;

    dubtes, pors, covardies, qüestions;

    per això jo hauria de deixar de ser un covard -cosa que és improvable que passi-


    L'amor sempre ens porta de bòlit, la seva bogeria, el seu desig incansable d'aconseguir allò que tant estimes.
    El pensament inconstant d'ella voltant-te tot el dia amunt i avall.


    Aprofito per passar-te la cadena incendiària de l'estiu d'RC! ENHORABONA!!! ACABES DE REBRE UN COMENTARI ENCADENAT!

    Fes clic a la imatge i descobreix de què es tracta

    R en Cadena



  • fleur | 15-04-2006

    tu fumes massa, colega.
    però està bé, està bé.
    canvies d'ella a tu i de tu a ella.... parles de tu, escrius per a ella, somnies?
    m'agrada el relat.

  • el barrufet negreeeee!!![Ofensiu]
    jacobè | 08-01-2006

    Jo el tenia! Era el meu favorit! Amb el teu permís em copio la imatge...merci.
    Bé, ara el relat...La veritat és que t'he clicat pel nom i deprés m'he emocionat amb la "teva" foto...
    "El meu segon òrgan més preferit i odiat (altrament dit cervell) em treu l'idea del cap..."
    Benvingut Barrufet!

  • Fumeta![Ofensiu]
    Leo Black | 06-01-2006 | Valoració: 4

    Ei fumeta.
    Et recomano la lectura de Charles Bukowski ( obra completa) i de William s. Burroughs ( obra completa).

  • Gracies[Ofensiu]
    Barrufet | 04-01-2006

    Com que no tens res publicat no he pogut coneixer res més teu, així que només et dono les gràcies per l'interes i espero que escriguis alguna cosa per compartir-la. Un petó i Salut

l´Autor

Foto de perfil de Barrufet

Barrufet

3 Relats

13 Comentaris

3476 Lectures

Valoració de l'autor: 7.80

Biografia:
Una llum enlluernadora em va enlluernar tan bon punt vaig sortir de dins la panxa de la mare. Al començament em va costar distingir què hi havia al meu voltant, però a base de conviure amb el medi, ho vaig anar descobrint al llarg dels anys. Sense ser-ne del tot conscient, però, un dia vaig deixar de descobrir i de sorprendrem de les coses que em passaven, era com si ja no estes viu, ja no pensava, només actuava. Passat un temps dins la foscor de la indiferencia, vaig decidir intentar tornar a seguir descobrint el món com quan era petit, i de cop, em sentia viu com mai abans m'hi havia sentit. Em sorprenia de les coses més insignificants per a la gent habituada al món. Ells, amb mofa, em van dir barrufet perque no creixia, i jo encantat, vaig veure que tenien raó, però a la meva manera d'entendre.
Com que ja veieu que soc nou per aquí, l'única manera que teniu de coneixem més no es amb la meva biografia, sinó o bé mirant-me als ulls, o be llegint alguna cosa meva(aquests són els moments en que podreu saber qui soc realment).
Salut i petons! (A part de revolució)