asterix

Barcelona,

4 Relats, 3 Comentaris
4361 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de asterix

Últims comentaris de l'autor

  • asterix | 15-05-2007

    Cap comentari cap a cap cap
    Valoració @

    -"---"-

    Ens tornem a "votar"?
    Ens tornem a "valorar"?
    Ens estem estimant
    L'estupidesa no és déu ni deessa, l'enamorament és etern... Quan ens trobem ens tornarem a perdre, millor així, quan estiguem perduts si volem ja volarem i després parlem del que que resta---+---
    Sumem-nos o restem-nos, tot queda igual*

    *Tota cuca viu*

  • asterix | 09-05-2007

    I sé que també hi ets encara que no vinguis a un mar tranquil, sé que el meu té tantes tampestes com el cor de qualsevol, mai tanta màgia vaig trobar als escrits del demà com en el primer vers que vas deixar, encara infants i nus al jardí dels somnis francs.
    Pot ser que de vegades les coses més senzilles siguin les més complexes, potser sempre tenim el cor desert de multituds que desconeixem i ens desconeix, potser tot i potser res. No sé si trobaré les paraules per dir el que sento: Tot i Res és el matiex, tots venim d'allà mateix, i doncs, no trobo res d'estrany en la raresa del Ser, res és, res serà, l'astre de foc tot ho durà, tot ho eclipsarà.
    Bé, no sé com dir-te que tots ens seguim estimant, per molt estrany que pugui resultar.
    Ara que et llegeixo penso que és molt més possible el somni més íntim de l'animal. (Potser deixem millor de ser "sàpiens" i passem a veure'ns immortals)

    Ens seguim estimant

    Si vols també pots trobar-me escrits -actuals i antics- a l'adreça següent:

    http://cat.bloctum.com/asterix

  • asterix | 09-05-2007

    I sé que també hi ets encara que no vinguis a un mar tranquil, sé que el meu té tantes tampestes com el cor de qualsevol, mai tanta màgia vaig trobar als escrits del demà com en el primer vers que vas deixar, encara infants i nus al jardí dels somnis francs.
    Pot ser que de vegades les coses més senzilles siguin les més complexes, potser sempre tenim el cor desert de multituds que desconeixem i ens desconeix, potser tot i potser res. No sé si trobaré les paraules per dir el que sento: Tot i Res és el matiex, tots venim d'allà mateix, i doncs, no trobo res d'estrany en la raresa del Ser, res és, res serà, l'astre de foc tot ho durà, tot ho eclipsarà.
    Bé, no sé com dir-te que tots ens seguim estimant, per molt estrany que pugui resultar.
    Ara que et llegeixo penso que és molt més possible el somni més íntim de l'animal. (Potser deixem millor de ser "sàpiens" i passem a veure'ns immortals)

    Ens seguim estimant

    Si vols també pots trobar-me escrits -actuals i antics- a l'adreça següent:

    http://cat.bloctum.com/asterix