Tinc el cor de vacances

Estimat Setecel, sé que aquesta oda a la infravaloració va ser escrita fa temps però jo ho estic llegint ara i és ara quan em fa mal percebre tot el dolor que desprenen les teves paraules.

Està clar que no és un assaig qualsevol sinó una confessió acurada, així que per si de cas, et vull fer la reflexió de que les vacances tenen temps limitat, per tant deixem-nos de romanços i anem-nos posant les piles... Perquè tu ho vals! :)

Una abraçada

Vinc a llegir-te i escolto tot un seguit de demandes que comencen amb un No que omple les línies d'un to obscur, que confessen una forta temptació de deixar-se anar sense aturall dins el dolor, que manifesten el desig de caminar en soledat cap a l'enyor, cap a la foscor, cap al no-res, ...

Et llegeixo, t'escolto, et sento i em dol.

En aquesta ocasió, tot el text, però potser més especialment la frase "Tinc l'ànima esquinçada, la ment implorant descans,i el cor..." em remet al poema Jau!, que t'ofereixo segura de què el sabràs acollir.

T'envio una abraçada des de la meva ment i el meu cor,
Unaquimera

Guau és el que he pensat quan he acabat de llegir aquest relat. És molt curiós com les persones et poden anar sorprenent al llarg del temps i tu, amb aquestes paraules, ho has aconseguit. Fèia temps que unes línies no m'emocionaven tant... Sí que és molt trist, però és profund, real, sincer i colpidor. A més, el fet de que algun cop haguem pogut sentir o pensar el mateix, el fa encara més proper! Felicitats i continua endavant amb l'escriptura! ;)
Un petonàs

Anna

Hola setecel, he llegit aquest relat i crec que hi he connectat pel què sé de tu i de la teva història, és interessant llegir coses tan personals d'algú que coneixes. Està molt ben escrit, fins i tot és bonic perquè ho transmets molt bé.
Em fa estremir, em porta a una sensació de malestar i patiment que suposo que no desitjo sentir i per això en part rebutjo. Vénen moltes ganes d'escriure i també de dir-te que tot val la pena, i altres coses que et diré quan ens veiguem.
Ets molt bo!
Fins aviat,
Jo

El poema té un aire de desconsol brutal. M'ha agradat força el to (la foto més, jeje).
El cor, aquest òrgan en constant transformació i en continu moviment, el gran transhumant...

Ens llegim,

angie

I sé que també hi ets encara que no vinguis a un mar tranquil, sé que el meu té tantes tampestes com el cor de qualsevol, mai tanta màgia vaig trobar als escrits del demà com en el primer vers que vas deixar, encara infants i nus al jardí dels somnis francs.
Pot ser que de vegades les coses més senzilles siguin les més complexes, potser sempre tenim el cor desert de multituds que desconeixem i ens desconeix, potser tot i potser res. No sé si trobaré les paraules per dir el que sento: Tot i Res és el matiex, tots venim d'allà mateix, i doncs, no trobo res d'estrany en la raresa del Ser, res és, res serà, l'astre de foc tot ho durà, tot ho eclipsarà.
Bé, no sé com dir-te que tots ens seguim estimant, per molt estrany que pugui resultar.
Ara que et llegeixo penso que és molt més possible el somni més íntim de l'animal. (Potser deixem millor de ser "sàpiens" i passem a veure'ns immortals)

Ens seguim estimant

Si vols també pots trobar-me escrits -actuals i antics- a l'adreça següent:

http://cat.bloctum.com/asterix

I sé que també hi ets encara que no vinguis a un mar tranquil, sé que el meu té tantes tampestes com el cor de qualsevol, mai tanta màgia vaig trobar als escrits del demà com en el primer vers que vas deixar, encara infants i nus al jardí dels somnis francs.
Pot ser que de vegades les coses més senzilles siguin les més complexes, potser sempre tenim el cor desert de multituds que desconeixem i ens desconeix, potser tot i potser res. No sé si trobaré les paraules per dir el que sento: Tot i Res és el matiex, tots venim d'allà mateix, i doncs, no trobo res d'estrany en la raresa del Ser, res és, res serà, l'astre de foc tot ho durà, tot ho eclipsarà.
Bé, no sé com dir-te que tots ens seguim estimant, per molt estrany que pugui resultar.
Ara que et llegeixo penso que és molt més possible el somni més íntim de l'animal. (Potser deixem millor de ser "sàpiens" i passem a veure'ns immortals)

Ens seguim estimant

Si vols també pots trobar-me escrits -actuals i antics- a l'adreça següent:

http://cat.bloctum.com/asterix

i honestetat són els adjectius que m'han vingut al pensament mentre l'anava llegint. I també por, una por visceral i profunda envers la decepció. M'agrada com ho has vestit, i m'agrada el sentiment, tant humà, que se'n desprén.
Una abraçada