Us declaro l'amor (Mai no mor)

El diable no surt sol.
Ni es gela la nit,
i doncs, tot ja és crit i pau,
és encesa la llum i la fada,
és més vibrant el nou onatge.
Després de tants cors trencats,
després de tantes illes perdudes,
ja no volen els vols de ponent.
Us declaro l'amor i venjança,
a aquell que matà restarà mort,
però no necessitem intervenció,
cap interrupció, la terra som tu i jo.
Cadascú pel seu cantó i lloc,
ara reculen les cues del vell,
els llençols on les banyes hi son,
on la mentida és universal i buida,
on ja tothom escrivim derrotes,
on ahir mai varem guanyar,
on escriuen els pobles lliures.
Ara sí, mai tallareu les llengües,
la recuperació és història feta,
mai van morir, mai res fou cobert.
Creien descobrir lluny el bes de l'ahir.
Quan tots junt ja duien la flama i el foc,
la sang i el terror, no calia pas or.

Ara que és més proper el somni
als llacs ja veiem les llums,
les terres serrades duen mel.
Ara és dolça la pau aquí,
demà qui sap si serà a arreu.
Ara que ja som tots som deesses,
ara que ja tots som déus.

Demanarem a l'oratge el més secret i ardent,
que mai tornin les creus que van separar els teus,
als meus, tanta sang és muda: Hi ha més,
sempre hi ha més, molt més, arreu.

I potser demà dosificaré la ràbia i el crit,
tant de debò no calia per dir el mateix,
la sinceritat quan es dita l'univers pateix,
la mateixa terra que estima fa mort i pateix.
Que mai s'aturi la màgia ni el vers,
ara que tornem a connectar em diràs un secret:
On s'amagava la fada, on s'amagava la bruixa...
Que ja no les veig: Que no sigueu totes...
Que no sigueu tots i ella al mateix temps.
Ara que ja no poden aturar el "kharma"
farem l'amor amb el més intens: "Tu la tens"
Ara que no hi ha guerra, si no hi creiem...
Ara que no hi ha sang, si no la veiem...
Ara que encara ens mengem els morts,
ara que encara ens mengem la verda terra
tard o d'hora tots li tornarem l'aliment.
Tard o d'hora, no cal patir més,
qui no ho fa encara ens espera.
Qui mor dia darrera dia, nit darrera nit,
tots ja ens varem crear abans d'ahir.
Quins planetes esperaran tanta mort?
Quins alienígenes confiarien en el món?
Tu, jo, tots, ara que el blau encén el cor.
Planeta de esquerres esguerren victoriosos.
Ja no caldrà que ningú ens vingui a premiar.
Ens fem de nou l'amor i encenem il·lusió,
un per un, totes a les teves galtes, tots.
"Gran Inquisidor" tu donares les coves,
nosaltres ara et donem les escombres.
És com dir que millor volar abans de l'ahir.
És com dir que tots ens quedem aquí per tu,
és com dir que tots ens quedem aquí per mi.
Ara que ja res és com l'imaginat, l'amor és nat.
Ens em robat tants cors, em fet guarir la flor.
Ens em trencat tants racons que l'ombra tot ho vol,
ens em trencat tantes espatlles que la llum no mor.
Roma no en tenia ni en té idea, falsa espelma,
el sol rogent durà les treves a cada sol i vent,
a tu que m'ets amic, a tu que m'ets camí.
Ara ja res podrà aturar el cant, ells ens guien,
vísceres ancestrals que ens veuen un cop més:
El que ens era negat a cada poble sumís.
Sotmetrem al pou als feixistes per no veure'ls més,
enterrà la terra tots els decrèpits governs i els que resten,
doncs aquest camí l'hem fet tantes vegades que no hi és.
Ara amb tots ja desapareix, per no oblidar, per anar.
Us declaro l'amor ara que encara és d'hora per tornar,
esperen tots els amors que hi havia i ens va trobar.
Ara que encara és l'hora de tornar a caminar,
un cop més, com ahir, sabem quin peu calça l'animal,
i les caces son bruixes per les fades del demà.
Cada bosc du els secrets que no varem escoltar,
més val perdre la vida per un ocell que un ocellot,
senyor president us declarem la submissió,
la llei del carrer, sense excepció ho diu: No tens raó,
a nosaltres tampoc ens cal pas cap salvador,
el carrer s'atura i ens mira, a tots, és el major.
Legalitzeu-ho tot! Quin jardí que té el senyor!
Nosaltres tampoc som millors ni pitjors,
de fet no som diferents, tampoc tenim raó.
I doncs, què collons és això de la raó?
Sabíeu pels avis que produeix el vostre món,
tres il·lusions encara guien el nou pou,
el sol de l'astre major. Ets tu, sóc ella, ets jo.
I doncs, per mal que alguns els hi pesi...
Tots i cadascú duem aquest mateix cor.
Si et tornes a matar em mato i no hi ha lloc.
Al final és veuran les cares de por i dolor,
l'olor de l'or du dolor al tretzè món,
a cada cor sentim les punyalades: I doncs,
ara que el robí res espanta ja vola el vol,
ara que encara fan servir els mateixos mètodes,
ara que no em oblidat cap nom: Allista'm.
Posa el teu nom a totes les ales: Anonimat.
Escacs per veure'ns grisos ocells i cantar.
I doncs, ni negres ni blancs: Multicolor al marxar.
Xarxes telepàtiques obvies duien al final,
ara que el veiem serà més senzill no recular.
El missatge no és el setge ni el fetge ni el jutjat,
per més que morin no enamorarem la reixa,
tampoc ens caldrà tornar a matar.
I depèn de que em manis... Torna'm a estimar.

La treva sense contrapartida és enganyar,
cadascú mou la llengua que vol mostrar.
Un poble tant ancestral com llunyà
tindria molt més a dir que l'assassí,
viure sense llibertats mai va ser així.
Deixeu-nos viure amb plena pau,
els casals són aquí i són allí,
no mateu el somni dels infants:
O us tornarà a caure patir,
ja fa molt de temps que estem maleïts,
mal ferits, no trenqueu més anhels.

Amor i romanç encès per veure-hi més.
Ja Roma no pot dir missa, és el verí,
i molt millor així. El kharma ho va dir.
Confonen les il·lusions amb l'il·lús,
confonen als joves amb messies,
només són somnis senyor psíquic.

I sí, malgrat tot i la mort...
Us declaro l'amor.
No més, la gent al cor,
que ja és tot, amb tot i tot.
res ja serà, doncs tot és ja.


Ara que m'acomiado ja no m'acomodaré,
aquest és un pas per viure nus un cop més,
i despullarem l'alba abans el somni primer.
Ens devem a la llum i la pau, sempre, ara més.
Ens devem a tots els morts i a la escòria,
ens devem a tota la merda acumulada i la sang.
Som fems, i doncs, seguim ferms, fent,
som els qui alimentem cada mal, l'animal,
esperits que s'uneixen al cap de vall, a l'all.
ara que ja entres jo sortiré, assentiré,
vindré al teu cap un cop més,
ensenyem l'últim camí de pau,
ensenyem l'únic camí de llum,
aquest que anem construint... Un per un.
A cada escull. I sí, importa molt el futur.

Fotut futur el que volíem vendre,
millor futur el que em véns a donar.
I res volem ni ens cal, només viure, animal.

Ànimes enceses als ulls de la nit,
animes ànimes per l'ànim d'assolir.
El sol que mai no desperta si no hi ets,
t'ho diré ara de nou, una vegada més,
me'n vaig cap al teu cap, un cop més.

Somriu per un instant i seguies feliç,
ara ja tu m'ho dius a mi, visca l'ahir!
Sí, hauria de desfullar cada arbre, cada verí,
sí, hauríem de desxifrar cada xifra,
qui xifrà tenia les claus per guarir.

Ara la sang crema per no veure'ns vius,
som morts encara no hi hagin senyals,
torna'm a somriure: Mort animal.
M'estimo tots els teus morts,
m'estimo tots els meus morts,
qui a dit que el somni ja és mort.

Potser només ha nascut.

Visca el vici i el bon vi!

L'amor mai mor