Als núvols

M’ha agradat descobrir aquest relat als darrers comentats. Ha estat un plaer contemplar aquests núvols amb tu, Unaquimera. Has intentat descriure quelcom fascinant i difícil alhora amb uns resultats sorprenents.

En aquest text has fet aparèixer un munt de colors, de sensacions, de reflexions... que fa que el lector tingui ganes d’acompanyar al protagonista i contemplar els núvols una estona cada dia.

Ens seguim llegint,

Núria

Sense paraules. Les has escrit totes. Chapeau per l'esforç de cercar tots aquests colors, tots aquests adjectius, lligar-los i escriure un relat sedant,preciós. La contemplació de la natura sempre relaxa, però la dels núvols en especial relaxa i convé... amb els ulls oberts, lògicament. De nit, mira, si no hi ha més remei... d'acord. Però de dia, les grans boles de cotó fluix que volen mereixen més atenció. Gràcies per fer-ho i per fer-nos-ho veure. Una abraçada... en sembla que avui sense núvols. Els buscaré!

aleix

somiar amb els ulls oberts,
i viure amb el cor despert.
Si cal als núvols,
però amb mil colors.
Gràcies pels teus mots,
i un molt bon escrit.
Una abraçada de bona nit.

M'agrada molt i molt i molt.
"Recordà haver llegit que els núvols eren l'expressió dels canvis d'humor de l'atmosfera i que la seva contemplació és beneficiosa per a l'ànima."
Aquest apartat m'enriquit.

No m'havia oblidat de tu Unaquimera, potser una mala experiència ha fet que em tanqués amb mi mateixa, em deixés portar per sentiments d'aflicció, melangia... I a la vegada ( i per desgràcia) em perdés l'encant i la bellesa de la teva poesia, de tots i cadascun dels teus escrits.
I avui he llegit "Als núvols" i.... Buf! És difícil descriure en paraules tot el que m'han provocat cada una de les teves frases escrites amb un lèxic perfecte. La riquesa dels adjectius utilitzats, la capacitat d'expressar milers de sentiments i alhora aportar al lector una sensació de calma, tranquil·litat, bellesa interior... I és que no deixes de sorprendre'm!

No dubtis que seguiré llegint-te, aprenent de tu... Felicitats una vegada més!

Una forta abraçada i mil gràcies per tot!

arribaria, si fóssim constants, la nostra imaginació.
Cal matissar tots els tons i sons de la vida per trobar-hi el gust i significat. Matissar espais, idees, pensaments i sentiments, Somniar amb els ulls ben oberts, i en el somni de la nit, blancs i blaus esdevindran molt més lluminosos.
Com sempre deixant bon regust amb els teus mots.
Una forta abraçada, Maite
Joanalvol

En aixecar la vista, el cel.

Un cel de tots els blaus i de tots els blancs! Oh, què m'has fet?
Com a pintor ja no sóc objectiu! Em perdo en la subjectivitat de la teva paleta transformada en cel de Van Gogh i de Monet i de Sorolla... Em perdo en els blaus de Picasso i de Dalí.

Les paraules perden el sentit original. Es transformen en colors i els colors en sensacions.

Assaboreixo les paraules, tanco els ulls. Veig el cel.

Enhorabona, Unaq.

Per a tu, retalls de cel...







Amb admiració,

Toni.

Salut mestra, una abraçada

et felicito per aquest reguitzell de blaus i blancs,
la mar juganera acarona les roques enlairant verdaderes escultures líquides,gegantines de blau i blancs,
gracies per el teus comentaris.

com sempre un gaudi llegir els teus relats. quanta riquesa de vocabulari....et felicito
fins ben aviat
una abraçada
joan

pd.- no sé si l'has llegit però et convido allegir un poema meu: Abraça'm

Carai, tens raó.
No negaràs però, ser la reina de metàfores?
M'agraden les metàfores; denoten imaginació i normalment bon gust en qui les usa. Qüestió d'intel·ligència, en definitiva. Si a més hi poses unes gotes de talent, què més vols?
Felicitats.

Ah, per cert; amb molt de gust t'explicaria la cosa aquella dels xiprers, però aquí faria nosa (és la finestra del teu relat) i a diferència d'altres portals "Relats..." no ofereix la possibilitat del correu-e o del tauló personal.
Salutacions.

...com jugues amb els colors i fas que ens imaginem les coses d'una altra manera :)
una abraçada!

Primer de tot, gràcies per passar pel meu bloc. I sí, crec que en els teus escrits i en els meus, existeix alguns temes recurrents, com ara els núvols, els colors... en podríem trobar bastants coincidències, tot i que cadascuna de nosaltres conreem el nostre estil.
Pel que fa al teu relat Als núvols, una vegada més m'afegeixo amb un "d'acord amb tots els comentaris que et fan els companys de RC". A mi m'ha semblat un exercici excel·lent a la recerca de descripcions d'estil molt personal.
Pel que fa als núvols, m'ha recordat que ja fa temps vaig llegir el llibre "La teoria dels núvols" d'Stéphane Audeguy, molt recomanable per als qui, com tu i com jo, mirem el cel i creem històries a partir de tot allò que sembla escapar-se tan fàcilment de les nostres mans i dels nostres ulls.
Una frase, entre tantes altres frases que val la pena del llibre: "A finals de setembre va deixar de pintar, el temps de la pintura s'ha acabat. Està segur que és a punt de penetrar el secret dels núvols"...
Una abraçada vaporosa com aquesta tarda de diumenge, plena de boirines que pugen de la costa. M. Pilar Martínez

una enamorada del cel i dels núvols faries que m'enamorés.
Com pot ser que tant com els he contemplat no hagi sospitat aquesta il·limitada riquesa.
Sempre em sorprens amb una nova via de plaer estètic.

M'has de dir on has comprat les lentilles que et deixen veure tot això. Flipant! No sabia que existíen tants colors, o potser sí que ho sabia però al contrari que tú mai he sapigut trobar paraules per descriurel's. Enhorabona, està tal i com havia d'estar. Ets molt, molt bona. Un petó i el somriure que m'has provocat!

que m'has deixat en el teu comentari, he tingut el plaer de passejar-me pel teu cel clafit de mil tonalitats. Gràcies per la teva invitació a questa lectura que com tots els teus treballs comporta nous aprenentatges.
Jo em considero un analfabet en informàtica ja que sols se fer lo justet, i encara si ho tinc escrit en la meva "xuleta" !, avui però intentaré adreçar-te a un escrit meu de RC, espero que em surti be i si no es així ja em donareu una classe gratuïta sobre enllaços a RC veritat? Doncs a veure el relat és titula: CEL D'ESTIU DAMUNT LA COSTA espero que t'agradi.
Una abraçada,

J. Lluís

... ja sabré quina obra he de rellegir! La descripció del cel deixa sense paraules, encara que tinc la sensació que t'haguessis pogut allargar més i tot. Però no és una "allargar-se" perquè sí, sinó un encadenament descriptiu humà i sincer. No tot són comparances amb les flors (per cert, una bona quantitat!), sinó també d'objectes i personatges. Unes comparacions que arrenquen un somriure de qui llegeix el relat.

Per un moment, he tingut la sensació que descrivies un ventall de colors, i no tan sols el blau i el blanc. I també per un moment, m'he oblidat que el punt de partida eren els xiprers, i que a la introducció hi posaves un "in memoriam".

En qualsevol cas, els núvols, a més de l'expressió del canvi d'humor de l'atmosfera, són també el reflex de la nostra imaginació i, en conseqüència, del nostre món interior.

Preciós, Unaquimera, Un regal com el mateix cel i els núvols que l'encotonen...

v

Cada matí tot just em desperto, miro el cel per la finestra del meu dormitori,buscant la presència d'un o molts núvols. M'agradaria saber pintar per fer una exposició amb molts i molts quadres de núvols. N'hi ha tanta varietat! Tu parles (i molt bé per cert) dels seus colors. Jo n'admiro, també, les formes, els agrupaments... em tenen el cor robat i per això he gaudit més del teu relat.

Amb aquest meravellós relat m'has fet recordar a un dels nostres mestres: Vicent Ferrer Guasch, pintor eivissenc, que dedicava les seves classes a mostrar-nos els infinits blancs. A observar els matisos, a rellegir el nostre entorn, a apreciar la bellesa, a obrir be els ulls i aixecar la vista de terra per iniciar el vol com un au. Un relat exquisit ple de blaus i blancs, els colors de la nostra mediterrània.

Una abraçada ja estiuenca


leonardo

moltíssim que en moments especials hom es trobi amb un relat balsàmic com el teu. He mirat embobada els teus núvols i m'han ajudat a sentir-me millor.
Gràcies, doncs, pel teu regal, Unaquimera.
Rep una abraçada celestial.
Mercè

Quan un no pot per si sol... que bé van els regals que li donen temps al temps, volada als vols, somnis als somiar!!!
És aquest un d'ells. Enmig de diversos frenètics esdeveniments que em tenen aclaparat, trobar aquests instants per regalar-me la penetrant i plàcida observació dels matisos dels colors del cel ha estat també aixecar la vista i respirar.
Recordo haver passat -en un passat ja ...ai!, llunyà- hores senceres contemplant els núvols -encara que de ben segur no vaig ser capaç de captar-ne tants colors-.
Sembla que els anomenats esquimals no coneixen la paraula que designa el color blanc: evoltats de blanc, tenen un mot singular per a cada to diferent del que diem blanc .
Potser de vegades -de vegades!- el bosc no ens deixa veure els arbres . De vegades, doncs, ens va molt bé apreciar de prop l'arbre.
Un petó,
franz

En efecte el cel és d'un blau molt blau, i conté molts blaus.
Els núvols són blancs i es venen carregats de matissos.
La vista recull, informa, i la mà escriu una tirallonga de tonalitats assortida: felicito la mà que no sa'tura davant el primer adjectiu que la ment ofereix i va més enllà de la paraula obvia.

Aquest relat és una descripció perfecte de tots els colors que ens envolten... Genial...
A partir d'ara, quan miri al cel, em fixaré molt més en quin tipus de blau o blanc té aquell dia...
Per cert, gràcies pel teu comentari al meu relat "declaració d'amor"... Sempre s'agraeixen els comentaris, tan bons com dolents...
Continuaré llegint els teus relats, ja que observo que en tens uns quants!!

Creia que això de les descripcions acurades era una exclusiva d'en J.Lluís Cusido i Ciuraneta -pel qui sento una gran admiració-, però, veig que te'n surts amb nota.
M'agradaria i molt, tenir aquesta facilitat per a fer descripcions tan detallades del que tenim al davant, amb aquesta aparent sensació de senzillesa.
No! No en sóc capaç!
- Joan -

Suggeridor i ple de poesia. Mirar el cel de tants colors i els núvols també de molts colors.
Mirades plenes de vida i engrescadores.

He al·lucinat al llegir la quantitat de mots que ets capaç de dir. Sembla que hagis fet sortir un guèiser de dins teu, alliberant la gran quantitat de mots que hi tens emmagatzemats.
També m'agrada mirar el cel i buscar colors i formes, deixant-me endur per la imaginació; trobo que és meravellosa aquesta facultat de cercar, imaginar, voleiar , deixant el pensament lliure, al seu aire,; desprès quan aterres, no saps mai quan temps hi has estat i et sents ple, feliç, com nou.
T'envio una forta abraçada a traves del núvol que ara passa pel meu davant.

Em sap greu que hagis estat malaltona. Però veig que ja estàs recuperada i tornes amb l'energia de sempre, amb els teus al·lucinats relats i comentaris que ens alegren el cor i apropen les ànimes.
Val, a partir d'ara quan miri als núvols ja no serà tant sols per veure si plourà o si s'apropa una calamarsada, si tenen forma de vaixell o si hi ha un estol d'estornells, si els travessa un avió a reacció o si hi ha algun bitxo vivent alienígena que treu el cap (verd). També miraré si tenen color d'all o si cau una pluja de semen de cavall de príncep blau, que deu ser els príncep dels barrufets, no? Perquè jo a la primera comunió anava de marineret, o sigui blau marí, que era més sofert i no es notaven les taques. Segur que tu anaves tota blanca, de color núvol, et vas embrutar de cera i se't va quedar la cara com el paper quan el capellà et va donar la primera hòstia. I ara no diguis que no, eh.
Me'n vaig a somiar amb els ulls oberts, a veure si veig passar un somni encara que sigui albí.

Petons recuperats

Realment contemplar el cel és una activitat quasi mística. Amb aquest relat realment es despleguen una gamma de matisos que et fan retrotraure cap a una amalgama d'objectes evocatius i inspiradors.
Gràcies de nou.

aquesta meravella de relat. La sensibilitat i la perfecció que traspua de cap a peus tot ell, em fa enmudir per dedicar-te els comentaris que t'hauria de fer i no puc. Perdona'm i accepta la meva admiració.

Una encaixada admirada de Joan.

Mai a la vida hagués pogut imaginar que es podriem descriure els colors amb tal quantitat de "nuances". Com si els colors, a les teves mans, ja no fossin colors, sinò un mostruari de pintor on tots els tons fossin possibles. Sempre em sorprens, Unaquimera, i després de llegir qualsevol cosa de les que escrius, sempre penso: Unaqui, eres la más grande, perquè Déu t'ha donat una imaginació prodigiosa, una capacitat per a expressar-la fóra de mida i un llenguatge precís i encertat que ens fa caure a tots de cul. Que Déu et beneeixi, bonica!!!

A vegades, escoltes "baixa dels núvols". Jo hi vaig i torno sovint. Bell Relat. Gràcies.

Ja m'havia adonat que un tret definitori de molts dels teus relats és la teva gran facilitat per la descripció, que duus fins a la variació gairebé ilimitada. I ja vas aconseguir una variabilitat ben notable amb la descripció dels colors en el teu relat "Onades" -que, per cert, recomano a tots els relataires que no l'han llegit. Ara, amb "Als núvols", retornes als colors i arribes a astorar a qualsevol que el llegeixi. Marededéusenyor, quina capacitat per trobar blaus i blancs! I ens ofereixes símils d'allò més impensables, com ara "amb pinzellades d'ulls de husky" o "pantalons de casteller", sense oblidar una bona dosi d'humor: "blanc de la ratlla blanca de la zebra i de vaca fora de la taca negra", a tall d'exemple.
Em trec el barret, noia.
Shaudin

Hi ha vidres petits a aquest relat, vidres blaus, de molts colors, i alguns blancs. Molt delicat, Unaquimera, molt precís i poètic. La diversitat de tons que ens has regalat és exhuberant, com un enorme mosaic on, sí, pots somiar amb els ulls ben oberts.

Moltes vegades oblidem que la vida es tridimensional, i per tant perdem sovint colors ,i altres paràmetres a mes a mes que mirar nomes en un direcció.
Jo sovint , m'estiro el terra del pati de casa, per mirar el cel,sobretot les nits, on els estels n'aclucam els ulls.

De petit i ara també, jijij, miro els núvols buscant figures o formes.

Un cop mes el teu relat es un encert meravellós,es potser el mes simpàtic k et conec .

un relat encisador, suau com els núvols i relaxant, com els colors blaus del cel.
Hem de mirar sempre amunt, i més amunt, i gaudir del que ens relaga els colors de la vida, sensacions, sense parlar, sense companyia, només que somiant desperts, imaginant, sentint, olorant.........
Sempre m´han agradat els núvols, qui no ha jugat creant formes imaginàries?
Asseguda, d´ avant de l´ordinador, m´he trobat per un moment estesa a l´herba i somiant desperta.
Una abraçada suau i blava com la teva mirada

A vegades de tan mirar els núvols i el cel
em penso que em sortiran ales,
i com no en tinc prou, cada setmana,
vaig a gratar la panxa dels núvols,
als meus cims propers;

I la veritat que la sinfonia de colors
ja em dona vida i piles per pujar ,
sense cansar-se, suaument,
i baixant, nous colors,
en catifes d' aram inmenses,
també de mil tons com els blaus i els blancs del teu relat ...preciós.
Gracies
Avet

Si que convé aixecar la vista amunt, més amunt de tot el que ens ocupa el temps i l'atenció, no només de vegades, més aviat cada dia, per somiar amb els ulls oberts i en colors. Tu ho has fet, has apostat per un relat diferent del que tens per costum, però la teva aposta novedosa permet imaginar i recrear.

Pinzellades de blaus per a tu sobre un fons blanc de futur per escriure!

Aquesta frase és brutal, la traca final on remates tota la feina. M'encanta smiar amb els ulls oberts, trobe que és la millor manera de somiar... El text vessa lèxic per tots els cantons, la llum i el color són alegres per a l'esperit q ho llegeix... Pintes amb les paraules belles imatges... No sé què més dir-te:

"Als núvols", ja el tinc als preferits... m'encanta!

Besets valencians vaaan!jaja, empoma'ls :P

Amira

M'agrada el paisatge que proposes.
M'agrada contemplar metes llunyanes.
M'agrada somiar despert.
M'agraden les opcions que has triat.
m

Com se t'han acudit tantes i tan variades i divertides al.lusions al blanc i al blau?
Has combinat imaginació i humor amb coneixements variats, el resultat és..... ric riquíssim!
M'has fet volar pel cel i ha estat un vol bo boníssim!
Una llepadeta blava i blanca.......

Hola Unaquimera.

Un que t'admira, per la teva capacitat de treball, per ser bona amb el teu gènere, malgrat les meves mancances i diferencies dislèxies gramaticals.

Recordant el teu escrit, en aquets moments m'has fet fer una taca de tinta blava de la meva ploma estilogràfica que ha caigut sobre al teclat blanc, i era un "la".

Com sempre Josep
http://www.myspace.com/josepmontserrat

Tonalitats que m'han omplert els ulls i m'han portat per molts racons de la vida que ens envolta, per aprendre a gaudir dels seus colors.
Observar els blaus i els blancs del cel tots ho hem fet més d'una vegada , però agermanar-los amb tantes petites coses que tenim sempre a prop i que ni les veiem, aconseguir que totes elles per estar banyades en el mateix color tinguin aquest alt grau de complicitat, és senzillament arribar a l'èxtasi.
Preciós relat que cal guardar ben a prop per recrear-nos en la seva lectura, tot tancant els ulls de tant en tant, per interioritzar totes les gammes d'aquests blaus i aquests blancs , des del més intens fins al més clar.
Com sempre Maite , he gaudit intensament llegint-te.
Una abraçada càlida com el blau del cel i el blanc del cotó.

Un desplegament de luxe permet contemplar -m'els fas veure- els núvols i el cel que recorre l'escrit, degustant color a color, meditant matís a matís, imaginant les combinacions.
Endavant, que ni el núvols han de ser frontera!

En aquest relat, no tan sols hi escrius, també hi pintes amb pinzellada de bon professional.

Tal i com tu dius, cap blau, ni cap blanc és igual, cadascun té matisos que cal percebre per mitjà de la sensibilitat, ja que el mercat tan sols t´ofereix un nombre limitat de tons.

Els colors, en aquesta ocasió, també t´han ofert una altra possibilitat, la de presentar-nos el veritable missatge del relat. La conveniència de somniar desperts, de tant en tant, tot cercant de la vida l´esperança i la il.lusió.

Felicitats!

Pilar

He llegit tota l'exposició de colors i i he quedat enlluernada.
Ara vaig a mirar el cel que es veu des de la finestra que tinc més a prop i m'hi fixaré molt, segur que trobaré quantitat de blaus i blancs, prò no tants com tu has estat capaç!
Quina imaginació que tens..