Un relat que enriqueix. En vocabulari, en expressions, en sentiments... però, per sobre de tot, per la teva riquesa com a persona.

Felicitats. Tota una història relatada amb poques paraules i la força de la imaginació que engrandeix la situació descrita. I el sentiment de culpa que es barreja amb l'amor. El dubte: què va ser més poderós?

Pensaments en clau de poesia. Sentiments en clau de vivència.
La llibertat no té edat.

Sigues lliure, Aleix, i gaudeix del teu camí.

Moltes gràcies, liudmila per apropar-nos aquests pensaments, amb l'esforç de les teves traduccions.

Contradiccions i desproposits. En ocasions renúncies.
En ocasions acceptacions.

Però no, cap dolor és gratuït. Ni cap ofrena. Ni cap pèrdua és intemporal.

Versos d'amor que perduren en el temps, com totes les carícies dels amants.

I la màgia de descriure amb paraules els sentiments.

...el subtema no és la "por", sinó l'"avorriment".

T.

La boira espesa que ambienta "Desapareguts" no impideix valorar aquest gran relat. Una última por. Una por final i definitiva. Mantenint el suspens i con sorpresa final.

Felicitats,

Benvolgut amic Francesc, el teu homenatge és més que un homenatge. És un relat genial. Un relat d'excel·lència. La pregunta final és clau. Jo, ni de lluny, tinc la resposta.

Enhorabona,

De nou la teva ploma em provoca el plaer de la lectura. Gaudir d'un relat, ficar-me entre les paraules, condensar cada mot, sentir la por, l'angoixa, el terror, la impotència... Una petita joia.

Enhorabona,

Acostumat (malacostumat) a la teva obra poètica, que ja saps que admiro, i molt, aquest relat em proporciona un nou punt de referència de les teves qualitats com a escriptor. Genial i terrible. Queda a la memòria.

Felicitats,

Ohhhh!

Un relat molt angoixant i amb molta intriga. Quina por!!!! Afortunadament ha tingut l'oportunitat de reaccionar ;)

El canvi de nom, involuntari segons dius, em sembla un encert de la "casualitat", perquè proporciona un altre enfocament al relat.

Abraçades

Sí, ho reconec, era jo qui va fer gemegar el timbre de la porta de la Marina Torner. Cal dir que, com a president de la comunitat, tenia que comunicar-li que finalitzava el meu "mandat", i que ara ella, seguint el torn establert, se n'hauria d'encarregar durant aquest any. Portava tots els papers de la comunitat, per fer-li lliurament. Pobreta. Quin ensurt! Bé, ara ja descansa tranquil·la ;)

Gràcies, Neville, pel regal dels teus relats.

Un magnífic relat, farcit de desig i de dolçor.

Uhhh! Dels que fan la boca aigua. Amb un gir final inesperat; pas més enllà, que diuen.

PD: anava molt necessitat de sucre i "derivats", en Q, oi?

Breu (que no curt) i intens!

Felicitats, Joan. Et veig en progressió constant!

Ei, m'agrada molt la fotografia del teu perfil ;)