Toni Arencón Arias

Barcelona,

34 Relats, 216 Comentaris
202512 Lectures
Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
Toni Arencón i Arias
Nôcnera
El Prat de Llobregat - MCMLXIII

El meu bloc: "La ploma rovellada, el llapis i el pinzell..."

Col·laboro a:

Lo Càntich
Lo Càntich
www.locantich.cat

Revista digital de literatura, art i cultura

On esteu convidats a participar-hi

* * * * *


De la infantesa estant,
recordo les taques de tinta sobre el paper,
provocades per una ploma rovellada.
I el mestre que guiava els impulsos maldestres:
"Deixa-la surar: és una ploma, és el teu cor!".

Una ploma que, encara avui, pinta paraules, omplint els buits,
acompanyada d'un llapis que inventa caligrames rondinaires
i d'un pinzell que dibuixa poemes de colors mediterranis.
Aquest sóc jo. Encara avui.

* * * * *


"Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa"

Inici de càntic en el temple
Salvador Espriu


* * * * *


LLISTA DELS POEMES FAVORITS DELS SEUS AUTORS

* * * * *

Últims relats de Toni Arencón Arias

Últims comentaris de l'autor

  • Toni Arencón Arias | 30-12-2017 | Valoració: 10

    Tant de bo algun dia puguem parlar de l'honestedat de la "justícia", en general.
    Ara per ara, quan (fins i tot) entre els mateixos juristes es contradiuen en la interpretació de les lleis, els dubtes es converteixen en certeses.
    Mentrestant, paguen "justos" per "pecadors".

    Felicitats pel relat i enhorabona per la "nominació"!

    Bon any, company!

    T.

  • Toni Arencón Arias | 21-11-2014 | Valoració: 10


    Per fi, fou assenyalada una riba, i vàrem veure, en apropar-nos, que era una terra magnífica, enlluernadora. Semblava que les músiques de la vida es desprenguessin d'ella, en errant murmuri, i que en aquelles costes, riques en verdor de tota mena, s'exhalés, fins a moltes llegües més enllà, la deliciosa aroma de les flors i de les fruites.("Le Spleen de Paris", Charles-Pierre Baudelaire).

    Eixida del túnel... Naixement-condemna? Naixement-alliberament? Naixement-últim-primer-viatge?

    Pensaments lírics, en clau de prosa poètica, metafòrica i condensada. Més poeta que narrador, intimista i melòdic. En qualsevol cas, hem compartit viatge. Un plaer.

    Felicitats, Ramon.

    T.

  • Toni Arencón Arias | 21-11-2014 | Valoració: 10


    Ni un sol soroll, en aquesta hora ja tardana, a l'ombrívol palau. Tots dormen. Ningú no és present per veure aquestes dues serps de ratlles blaves, davant les quals les portes s'obren silenciosament. Ningú no és present per observar l'inquietant fulgor dels seus ulls ni el verí que degoten els seus ullals. (Els treballs d'Hèrcules, Anne-Catherine Vivet-Rémy).

    Benvolgut Edgar,

    El teu relat m'ha semblat fantàstic. Primer perquè sóc un apassionat de la mitologia i m'ha agradat molt l'enllaç mitològic-ciència-ficció que estableixes. També per la forma d'escriure la història, com un narrador omniscient i valoratiu, que no amaga la seva pròpia opinió. Finalment, pel ric lèxic amb el qual has construït el relat.

    Molta sort!

    T.

  • Toni Arencón Arias | 01-01-2014 | Valoració: 10


    Felicitats per la selecció!

    Molt bon any nou!

    T.

  • Toni Arencón Arias | 01-01-2014 | Valoració: 10


    Felicitats per la selecció!

    Molt bon any nou!

    T.

  • Toni Arencón Arias | 01-01-2014 | Valoració: 10


    Felicitats per la selecció!

    Molt bon any nou!

    T.

  • Toni Arencón Arias | 01-01-2014 | Valoració: 10


    Felicitats per la selecció!

    Molt bon any nou!

    T.

  • Toni Arencón Arias | 01-01-2014 | Valoració: 10


    Felicitats per la selecció!

    Molt bon any nou!

    T.

  • Toni Arencón Arias | 13-12-2013 | Valoració: 10


    ... perquè aquests versos expliquen molt més del que una simple lectura analítica ens ofereix. M'ha agradat, especialment, el ritme interior del poema, la repetició del mot "roses" i la ressonància de les erres. I tot el que deixa entreveure... ;)

    Salut!

    T.

  • Toni Arencón Arias | 13-12-2013 | Valoració: 10



    Un poema delicat i intimista, amb un punt d'amargor. Com ho és la vida vista des del temps que ja ha passat, quan algunes emocions ja han perdut la intensitat, però conserven encara el somriure de la innocència ... i del record.

    Abraçades,

    T.

  • Toni Arencón Arias | 20-11-2013 | Valoració: 10


    Ahhh, Carles! M'has enganyat! No m'ho esperava!

    Una relats que descriu una espera veritablement angoixant. La realitat, cruel i desproporcionada, indigna, que supera la ficció. Ben narrat, amb força i descrit amb mots deliciosos.

    Auguris, Carles.

  • Toni Arencón Arias | 20-11-2013 | Valoració: 10


    Domini de les paraules i dels significats. Angoixa creixent. Una situació en la qual ens podem trobar per atzar inesperat... o a causa del destí. La pluja... la desorientació... l'avaria inesperada... la recerca d'ajuda... A mesura que avança s'albira un major neguit, una major opressió. Tot es va tornant en contra... tot... tot... fins que arriba allò que menys s'espera.

    Salut, Mercè!

  • Toni Arencón Arias | 20-11-2013

    Perdó, volia dir "enhorabona, Montserrat".

    Aix, m'he fet un embolic amb els nicks.

  • Toni Arencón Arias | 20-11-2013 | Valoració: 10


    L'angoixa de la memòria. El record de l'horror viscut, que perdura i es manifesta en somnis recurrents. Esgarrifós, per la realitat que ens envolta, dia rere dia, i per la perpetuïtat de les accions. Relat de terror i de denúncia.

    Enhorabona, Mercè.

  • Toni Arencón Arias | 20-11-2013 | Valoració: 10


    Ahhhh! Ja t'esperava, impacient, Joan, en aquesta nova convocatòria. A més, en aquesta ocasió, ens obsequies amb un relat molt ben construït, on l'angoixa va creixent i creixent... i t'esperes el pitjor, que (afortunadament), en aquesta ocasió, no es concreta. Una situació quotidiana, habitual, amplificada per la inseguretat que ens transmet l'entorn i les circumstàncies que ens envolten. La por a tot allò que ens resulta desconegut. La por que tenalla, que oprimeix i que paralitza. Aix!

    Auguris, Joan.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor