M’ha agradat aquest reat de ficció, !quina imaginació.

Hòstia quina foscor quina intriga més fosca en aquella capsa. Quina conya i que cony hi havia?!....m'ha agradat aquesta foscor.

M`ha agrada el teu relat, i t'he hi afegiria que la rosa vermella, que ets tan apreciada com també tan esperada.
Ella que pots fer despendre llàgrimes, sentiments d’amor, melangia i, fins i tot, el nostre últim adéu.
Naixem amb tu, amb rams de roses, i morim en elles.
Estic segur que guardes en cada un de els teus pètals la memòria escrita de la nostra vida.
Fins i tot les guardes en la intransparència del teu color donant fe i testimoni de la veritat de la nostra vida.
Ets delicada com també soferta.
No suportes maltractaments i et malmets amb facilitat.
Et defenses ràpidament: les teves arestes afilades i punxents es claven sense pietat com agulles que es defensen de l’intrús.
No tot és de color rosa.
Però la rosa vermella és i serà una...
ROSA VERMELLA.

Retrobats i cansats, però ha valgut la pena.

Carai no ho sàvia, bona reflexió. M’ha agradat i amb fa pensar.

Un relat melancòlic, m’ha agradat.

Un poema interessant m’ha agradat, el pebrot també pot ser vermell i carregat de vitamina C. Irresistible. Invencible. Inigualable. Incomparable.
Interessant. Es el meu color... el vermell.

Bé. Costa molt trobar l’equilibri entre el jo i l’entorn,
a vegades ens hauríem de preguntar:
Es ell o jo? Que faig.

¡!! Nena... m’has commogut recordant vells records que has eixugat les llàgrimes dels nostres avantpassats.
Perquè deus ser filla d’aquesta terra, ella et pertoca i et pertocarà.

Carai...quin relat és fantàstic... una narració que quant comencés a llegir-lo no el pots deixar.
Et llegiré amb mol de interès als altres.

Carai... Maria, tan real com la vida mateixa en aquets moments. Si realment i tal com parles més o menys crec que podria esbrinar la teva edat, jo sempre dic que la nostra generació és la del penja-robes, amb ajudat els pares i arè ens toca ajudar els fills, quins ajudarà a nosaltres? Com mol bé dius dels politics «són tan babaus» quedant-te mol benèvola.
Bé podria seguir y seguir col•laborant en el teu relat tan fantàstic, et seguiré llegint, per que estàs dintre la meva línea de critica.

Però la comunicació i el saber estar formen part de la nostra convivència en aquesta societat.
Costa molt trobar l’equilibri entre el jo i l’entorn.
A vegades ens hauríem de preguntar:
«És ell o sóc jo?». Com sóc?

!!!Uf...Quin dilema, el tornaré a llegir per poder-lo desxifrar, però bé...es curiós.

La comunicació i el saber estar formen part de la nostra convivència en aquesta societat.
Costa molt trobar l’equilibri entre el jo i l’entorn.
A vegades ens hauríem de preguntar:
«És ell o sóc jo?».

!!On és Deu?..................