Fantàstic conciutadà.
(No cal pensar en el passat
el futur ja s’acosta
el present és la realitat
cada moment viscut, és nostre.)

Ans com érem més jovenets, les mans ho eren tot.

Les mans parlaven no mentien.

En aquets xiringuitos de platja la voluntat hi és als medis també, la professionalitat no ho se. Però la convivència en la família si que hi te que ser.

Carai...............
Menys mal que la cafetera et funcionava.

Carai…No voldria pas ser el teu amic.

Fantàstic Nonna. Un relat molt interessant d’aquest viatge que descrius.

Cada sospir, cada alè, per viure. Refecció...Pèrdua... Valentia...
Una gran poesia.
Felicitats conciutadà.

Una llegenda que no s’oblida sobre les amazones
del Danubi.
La vellesa femenina pot fer estralls.

Fantàstic, solsament hi falta acompanyament musical.

Veu al nen allà jugant, el veu feliç, està en el seu món, ¿QUIN MÓN... ÉS L’ALTRE??
els nens no hi veuen res d’estrany, !!!SÖN NENS.
Són ells o sóc jo?
La comunicació i el saber estar
formen part de la nostra convivència en aquesta societat.
Costa molt trobar l’equilibri entre el jo i l’entorn.
A vegades ens hauríem de preguntar:
«És ell o sóc jo?».

Quina es la qüestió com la vida i no la lletra d'aquesta qüestió.

Relat postal amb amor, és el paradís.

Xell... un poema fantàstic et felicito et seguiré lleguin.

Bon relat amb fantàstica reflexió, jo diria “el temps és un tot i un no res, tot depèn que se’n vulgui fer d’ell”.

Trobades amb records melangiosos.
Audicions i bones musica s’hi pot trobar en nits Musicals de Torroella.
No t’hi veig tingué com animal de companya a una oca.
Un bon relat.
Salutacions.