Detall intervenció

Que ja era hora de deixar d'escriure, mai...

Intervenció de: Carme Cabús | 04-05-2013

...però passar per moments realment baixos, infèrtils, secs i sense horitzó, moltes vegades.
No pensis que és per sempre. Tu tens fusta de poeta. Tal com defineix el que és un un poeta en Maráis, "el teu sistema nerviós i la teva consciència contenen l'energia condensatòria que anomenem poesia, una força capaç de catalitzar
---d'una manera màgica, de vegades demoníaca--- en una sola paraula els elements de la passió i de la raó, de la mateixa manera que es reuneixen al nucli de l'àtom els protons i els neutrons..." A la poesia autèntica sempre li cal aquesta força, que tu tens, Mariona. Només que perquè aquesta força sorgeixi s'han de donar un condicionants que de vegades s'enterboleixen, o es desgasten... Espera a recuperar-te, i jo sé que seguiràs escrivint com la gran poetesa que sé que ets. I també escriptora de qualsevol altre gènere... Confia en tu, i crea alguna nova dinàmica a la teva vida que t'inspiri... No et deixis anar, no et rendeixis.
Un petó, preciosa.


Respostes

  • Però HAS ESCRIT per dir-nos-ho!
    Mena Guiga | 03/05/2013 a les 23:33
    Potser la font s'està renovant o canvia l'aigua del rierol. Tot està bé. Mai cal forçar res (com que l'anomeneu la musa, ho poso).

    Qui ha escrit sempre com tu (segur que el pa de sota el braç amb el què vas néixer vas omplir-lo de mots amb molles i amotllant-los amb rialles d'infant que estimaria l'escriptura i la lectura i no és piloteig, és cosa comuna en pràcticament tota la població de erracé) no ho perd. Segur que dormint escrius. A mi em passa, però no tinc cap gravadoreta engegada per anar parlant -que ja costa més- i no perdre-ho. I mira que hi ha vegades que sap un greu!.

    Potser és la buidor dels temps que corren i en tants sentits.

    I fins i tot sent així no mor. Cova. O es guareix, es refà, creix, perdura.

    Portes obertes i tancades com les de l'Alícia al fonal del forat i quina és la clau. Només cal menjar o beure del producte adecuat i els mots brollaran amb ganes i no hi haurà portes i si et sents rara és una sort, perquè no has perdut res!


    Mena
  • A mi em passa molt sovint, zíngara...
    deòmises | 03/05/2013 a les 23:35
    I sempre busco una excusa per obligar-me, ja sigui amb paraules repetides o amb idees ja utilitzades però canviant-los un xic el punt de vista. Hi ha hagut també moments en què ni muses ni excuses no han ajudat a empènyer aquest silenci o a "tacar" el full en blanc i, irremeiablement, he hagut de desistir. Però sempre amb la idea que al dia següent, a la setmana vinent, en breu, sortiria d'aquest "in albis".

    Una abraçada des del Baix Penedès, santboiana farmacèutica!


    d.
  • RE: Us ha passat algun cop que heu pensat que ja era hora de deixar d'escriure?
    T. Cargol | 04/05/2013 a les 08:20
    Pots haver exhaurit uns temes però ni ha d'altres que esperen pacientment que reflexionis sobre ells.
    Altres no escriuen, però tenen, "defectes diferents": coleccionen, pugen muntanys molt ràpid, viatgen, fns tot parlen amb algun amic o vehí, o es fan d'una ONG pro solidaritat amb els solidaris...hi ha gent de tota mena - i noes tic al·ludint amb un joc d paraules a la Mena Guiga ;-)) -.
    Salutacions
  • RE: Us ha passat algun cop que heu pensat que ja era hora de deixar d'escriure?
    Anaïs | 04/05/2013 a les 08:52
    Hola companya,
    jo més aviat crec que és el que tu dius de les etapes. I si aquella necessitat d'escriure com una catarsi ja no hi és, ja no la necessites? Potser és que més que una necessitat, ara és un gust lliure per escriure quan et vingui de gust, i això no té perquè ser dolent, gypsy. Potser ara l'ajuda per superar els problemes la trobes en un altre lloc, cosa o persona en què no t'hi has fixat.
    Jo no em preocuparia més del necessari, ja que pot esdevenir una obsessió, deixa fluir els teus sentiments i els teus gustos lliurement, ja hi ha prou coses que fem per obligació.
    Un somriure,
    Anaïs
  • RE: Us ha passat algun cop que heu pensat que ja era hora de deixar d'escriure?
    Aleix de Ferrater | 04/05/2013 a les 09:04
    Hola santboiana farmacèutica (m'ha agradat saber-ho). No et preocupis gaire, són etapes de la vida. Si ara no et surt res perquè no fas comentaris? és també una forma d'escriure i de tenir els dits en moviment. A RC ho tenim molt bé això. Intenta descriure el que et rodeja (la farmàcia per exemple, els teus clients habituals, els carrers del teu barri). Descriure és també escriure i un xic més senzill trobar l'argument. Una abraçada.

    Aleix
  • RE: Us ha passat algun cop que heu pensat que ja era hora de deixar d'escriure?
    Yuki | 04/05/2013 a les 10:59
    diria que això va per etapes; en la vida et trobes davant de diverses situacions que et poden inspirar més o menys. també el teu estat anímic. en el meu cas, els relats que he publicat ja els tenia de fa un temps a l'ordinador però mai m'havie atrevit a publicar-los i que el món els llegís i opinara. ja et tornarà la inspiració en el moment oportú! jo crec que escriure és com dibuixar, al final no saps que dibuixar i pot ser necessites viatjar o trobar-te en una situació nova per a poder continuar. Els escriptors (més o menys) famosos han viatjat molt i estan rics d'experiències, i les redacten als seus llibres. la inspiració és una cosa delicada que jo penso que no l'has d'anar a buscar; pots viatjar molt per trobar-te en moltísimes escenes per a poder redactar un bon llibre, però tampoc és bo obsessionar-se, no cal arribar a eixe punt, ja que jo crec que l'afició, i pot ser més tard el ofici, d'escriure és una cosa lliure i relaxant, que no ha de portar a l'escriptor a la frustració ni la culpabilitat pel fet que hi han moments que no és capaç d'aconseguir un mínim d'inspiració per a escriure, encara que siga, un conte o una història curta. Així que, com diuen els nostres companys del web, no et preocupes.

    Yuki
  • RE: Us ha passat algun cop que heu pensat que ja era hora de deixar d'escriure?
    Teresa | 04/05/2013 a les 14:16
    A mi, per sort o per desgràcia (no ho sabria dir), la vida se'm manifesta en paraules. Suposo que els pintors la deuen veure en colors i els músics en sons. Per tant, no puc evitar descriure tot el que veig, tot el que em passa i tot el que sento amb paraules. De vegades escric i de vegades no, però les paraules estan en el meu món des que... uf, ni m'enrecordo!

    Ah! Estic totalment d'acord amb l'Anaïs: escriure pot ser una catarsi, però també pot ser un acte creatiu lliure.

    Salutacions.
  • RE: Us ha passat algun cop que heu pensat que ja era hora de deixar d'escriure?
    Galzeran (homefosc) | 04/05/2013 a les 20:01
    Jo recordo alguna llacuna en el temps, però sempre endut per altres motivacions creatives (vaig fer teatre, dansa, i les dues coses alhora) però deixar d'escriure, si t'agrada i per molt que siguis la única del teu entorn... mai no deixaràs de fer-ho, potser no ho deixaràs escrit en un paper, en una pantalla d'ordinador, però el teu cap seguirà creant poemes, històries, desenllaços... no deixaràs mai d'escriure.

    Abraçades

    L'home fosc et fa costat, el Ferran us estima!
  • RE: Us ha passat algun cop que heu pensat que ja era hora de deixar d'escriure?
    Naiade | 04/05/2013 a les 21:36
    Estic d'acord amb la majoria de tot el que t'han dit. Hi han dies, etapes, periodes en que ens sembla que s'acaba la inspiració, en que cerquem respostes, ens questionem el que fem, perque ho fem... LA sensibilitat ho te això, oscilacions emocionals. No et preocupis, ho dus a dins i tard o d'hora tornará, potser serà per evolucionar... qui sap, però tornará. Una bona idea és el que et diu l'Aleix, pots aprofitar per comentar, jo ho faig quan em passa i sovint llegint altres relats en surt algun de nou.

    Ánims i endavant
    Naiade
  • RE: Us ha passat algun cop que heu pensat que ja era hora de deixar d'escriure?
    allan lee | 04/05/2013 a les 21:51
    Hola maca. A mi em va molt bé, quan no em surt res, i no hi ha manera, em dic a mi mateixa: pos ara, res d'escriure una temporada, eh! Que no t'hi enxampi rumiant poemes ni històries! I no falla: les prohibicions tenen això, que com més prohibides són, més ganes tens de fer-ho. I bueno, quan tens molta gana- d'escriure- t'aixeques la veda, i ala, no vegis. Molts petons.
  • Que ja era hora de deixar d'escriure, mai...
    Carme Cabús | 04/05/2013 a les 22:38
    ...però passar per moments realment baixos, infèrtils, secs i sense horitzó, moltes vegades.
    No pensis que és per sempre. Tu tens fusta de poeta. Tal com defineix el que és un un poeta en Maráis, "el teu sistema nerviós i la teva consciència contenen l'energia condensatòria que anomenem poesia, una força capaç de catalitzar
    ---d'una manera màgica, de vegades demoníaca--- en una sola paraula els elements de la passió i de la raó, de la mateixa manera que es reuneixen al nucli de l'àtom els protons i els neutrons..." A la poesia autèntica sempre li cal aquesta força, que tu tens, Mariona. Només que perquè aquesta força sorgeixi s'han de donar un condicionants que de vegades s'enterboleixen, o es desgasten... Espera a recuperar-te, i jo sé que seguiràs escrivint com la gran poetesa que sé que ets. I també escriptora de qualsevol altre gènere... Confia en tu, i crea alguna nova dinàmica a la teva vida que t'inspiri... No et deixis anar, no et rendeixis.
    Un petó, preciosa.
  • RE: Us ha passat algun cop que heu pensat que ja era hora de deixar d'escriure?
    Calderer | 04/05/2013 a les 23:14

    Jo, la veritat, de moment no he tingut aquesta sensació d'exhauriment, de buidor creativa. El que sí que em passa sovint és preguntar-me, quin sentit te´tot plegat? Per què o per a què tant d'esforç? Quin sentit té dedicar gairebé un miler d'hores a una novel·la que probablement mai s'arribarà a publicar? Catarsis? Em sembla que en el meu cas no.

    Al final mai trec l'entrellat .....per què? per a què? no faria millor anant a dormir a una hora raonable?.. però segueixo escrivint, les poques estones que tinc, esgarrapant hores a la nit.

    Però deixo de parlar de mi (és un mal costum que tinc, se'n diu egocentrisme) ... el que et passa ¿no serà, gypsy, que has arribat al final d'un període i que la teva ànima poètica/literària exigeix alguna cosa diferent, emprendre un nou projecte, canviar?

    No sé que han dit els altres (m'ha fet mandra llegir tants posts) però penso que no has de patir: segur que si deixes d'escriure una temporada després retornaràs amb més ganes i amb una perspectiva nova.

    Vaig a seguir amb la meva novel·la., una horeta,

    Salutacions

    Lluís
  • RE: Us ha passat algun cop que heu pensat que ja era hora de deixar d'escriure?
    gypsy | 05/05/2013 a les 10:51

    Gràcies a tots pels vostres consells i reflexions. M'han servit tots!
    Intentaré fer tot això que m'heu dit.

    Molts petons!

    gyps
  • La Teràpia de Vladimir
    Vladimir | 05/05/2013 a les 11:11
    Amiga gypsy, jo crec que ens ha passat a tots. Hi ha temporades que bulls d'idees, i altres que no se t'acut res i les paraules sembla que et defugin (ara mateix, més aviat em sento en aquest segon estat, ai las!). [Aquest "ai las" te'l dedico, en record de velles disputes].

    Jo faig servir la "Teràpia Vladimir" que consisteix en posar-se davant l'ordinador i descriure alguna cosa: un llapis, posem per cas (o qualsevol objecte o potser la cara d'una persona imaginària). Intento esprémer aquest llapis tan com puc, el descric des de tots els angles, i llavors m'imagino el seu passat, com el van construir, com el van empaquetar, com va ser traslladat a la papereria. Fins aquí potser la cosa no sembla gaire encoratjadora. Ara bé, si el llapis és vell, amb la punta gastada, descolorit, mossegat... aquí sí que hi ha marge per imaginar-ne els anteriors propietaris, tota una biografia digna i apassionant.

    Quan acabo potser acabaré llençant el text a la paperera, però a vegades, entre l'orella on encavalcava el llapis l'arquitecte i els llavis sensuals de l'estudiant que el xuclaven distretament -el llapis- surt l'espurna d'una idea per poder escriure alguna cosa més valuosa i que em faci més el pes.

    Perquè per escriure cal mantenir la maquinària engreixada.
    Així que ja t'hi pots posar! Esperem els teus nous versos!

    Vladimir.
  • RE: Us ha passat algun cop que heu pensat que ja era hora de deixar d'escriure?
    Nonna_Carme | 05/05/2013 a les 18:15
    Confesso que sí. Més d'un cop.Però penso que, a la meva edat, és normal. Tu ets massa jove encara. Descansa una temporadeta però estic segura que, quan algú té les qualitats literàries que tu tens , el cuquet de la poesia t'obligarà a tornar.
    Després d'una setmana amb molt poca activitat "forumaire" degut a una molt empipadora grip, responc a la teva pregunta.
    Pensat-ho bé, estimada Mariona.
    Petonets
  • RE: Us ha passat algun cop que heu pensat que ja era hora de deixar d'escriure?
    gypsy | 06/05/2013 a les 22:40

    Gràcies també Vladimir, Nonna i quark. Veig que tothom té sistemes i mètodes per superar els entrebancs. El teu Jordi, m'ha encantat, el del llapis. Tens una imaginació fantàstica per crear històries pulcres i rodones.
    Nonna tu tens aquesta vitalitat abassegadora i un somriure que ho diu tot de la persona que ets. No saps com t'estimo amiga.
    Quark he vist l'entrada del teu blog, ho llegiré amb atenció!

    Moltes gràcies a tots pel vostre interès i ajut. Us estimo moltíssim!

Respon a aquesta intervenció

Omple les dades si vols respondre a la intervenció

Pots utilitzar els següents tags d'HTML: <a>, <img>, <em>, <strong>, <hr>, <object>, <embed>, <param>, <center>, <font>, <ul>, <li>.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: