Una preciositat, una tensió vibrant, una pena negra, una corranda traspassada per la vida sencera.

Un gran regal que ens fas. Moltes gràcies per aquest poemàs. Clar que va guanyar: no podia ser d'una altra manera.

Una preciositat, una tensió vibrant, una pena negra, una corranda traspassada per la vida sencera.

Un gran regal que ens fas. Moltes gràcies per aquest poemàs. Clar que va guanyar: no podia ser d'una altra manera.

Com estàs? Feia més de tres anys que no penjaves res i que t'havies desconnectat de relatsencatala i em va alegrar molt veure que participaves al repte. Jo et vaig votar perquè em va agradar el poema i perquè t'estimulés també a seguir presentant-te.
Ja veus que hi ha poetes de pes, com tu mateixa.
Bé, només volia saludar-te, ja que sempre t'he apreciat molt i sempre que t'he vist he tingut una alegria.
Jo he seguit a relatsencatala, sense deixar-ho mai, només el temps de vacances. He fet grans amistats, també, com és normal després de tant de temps. Per altra banda, segueixo escrivint contes, però fora dels reptes, perquè no em va bé la limitació de paraules, però si tinc temps segueixo participant-hi.

I tu, què fas? Com va tot?

T'envio una abraçada molt forta. Espero retrobar-nos aviat,

Carme

Sempre em meravelleu, els de la teva terra. Esteu més en contacte amb tot allò primordial, i sou molt més capaços de dir-ho amb la parla humil, que ho fa tot sincer i gegant.

A Catalunya crec que hi ha més posa, molta més necessitat d'aparença, i això és mostra que a la gent li falta identitat, personalitat, i que, en definitiva, sap molt menys qui és.

Però vosaltres sou de pedra picada, i us admiro. I entre les persones que admiro tu i algunes altres d'aquest web hi sou al capdemunt.

Una abraçada, amic. Ets una de les meves guies per seguir cercant el nord i seguir aprenent.

...la solitud del poeta, aquest capbussament dins d'un mateix per ser capaç d'extreure la millor veu que resumeixi la vivència humana. Amb les paaules justes i precises, com les teves.

...desprenen els teus versos. Són els d'un moment primordial, quan vam aprendre amb quina senzillesa pot arribar allò millor de la vida. És preciosa la manera com ho saps transmetre.

Petonassos a cabassos, amic.

...que són poesia pura, on tots ens hi podem sentir representats. Hi ha moments així, a la vida, com tu has descrit tan intensament i amb tan poques paraules, les necessàries, les justes. Però tot canvia, i les ferides s'acaben curant, oi?

Una abraçada.

...Joan. Quines imatges més belles, quina sensació de levitat, de desig de convocar l'alegria, com un conjur.

Un petó molt gros.

...és nítida, l'estranya relació d'aquestes dues dones no queda explicitada, però la construcció del personatge és rellevant. Tens un do especial per saber extreure les línies vitals, i els contorns apareixen diàfans, i la llum de la vida i del moviment es dóna als teus relats com una màgia.

Sembla mentida, però allò que has escrit existeix en tota la seva plenitud. Com t'ho has fet? És un misteri, però sortosament real.

Altre cop per molts anys.

Has de seguir escrivint. Traspasses totes les capes de miratges enganyosos amb un tendre punxant i arribes al nucli incandescent d'una veritat que ens reveles, un lloc on tots ens hi reconeixem.

Felicitats, Andrea. Ens cal el teu doll salvatge, inesgotable, la teva mestria amb la llengua, la teva sensibilitat extrema.

...de saber triar la frase justa, de saber escollir allò que és l'eix de la vida, bategant, real, verídica.
Els teus textos tenen la gràcia, la intensa bellesa, de la manca d'artifici. Són aigua clara que corre, llum i ombra, espai i sensació.

T'admiro.

Les paraules justes, la sensació esculpida, com una flor esclatada. I la frase darrera, la troballa definitiva.

He entrat al teu blog i tot el que he llegit m'ha encantat. Tens un do admirable per escriure, i només amb 20 anys!

Sisplau, continua.

...i m'ha encantat el poema. El motor del poeta és la necessitat de compartir les seves sensacions, emocions, la seva sensibilitat, com tu molt bé exposes? És això per al poeta una neccessitat?
Aquestes són les preguntes que sorgeixen del teu poema, tendríssim, d'una ànima de poeta, sens dubte. I ens les respons amb el teu poema. Tot el que ens puguem preguntar, hi és dins.

...de passió, de tendresa, de desig, d'amor, en definitiva, en l'univers primer que es va donar: el paradís.
Un text tan curull de sensacions que captiva, amb un llenguatge encisador.

...el pes d'aquesta consciència que no necessita paraules, l'apel·ar a la saviesa, al contingut que es coneix amb uns altres paràmetres fora del llenguatge, per al qual no calen les paraules.

Un 10.