Carme Cabús

Barcelona,

0 Relats, 0 Comentaris
0 Lectures
Valoració de l'autor: 0.00

Últims relats de Carme Cabús

  • No s'han trobat relats.

Últims comentaris de l'autor

  • Carme Cabús | 02-08-2012

    jo et faré un comentari sobre ortografia, ja que al poema hi ha algunes errades. Te'l deixo aquí, corregit. Aquest "doncs" que he marcat, sintàcticament és incorrecte, perquè hauria de ser un "ja que" o caldria buscar una altra fórmula.

    Gest que fas, el faig meu, i ja tinc mitja vida
    perquè l’altre meitat vull que sigui per tu.
    M’envaeix la calma, fent fugir tempestes
    i observant-te em sembla respirar millor

    Millor si sospires, (doncs) renoves l’aire
    Topo amb els teus ulls i em fa un bull la sang
    I quan el cap gires si el teu nom s’escolta
    ni saben ni saps quanta enveja em mou.

    Mous els suaus cabells i l’espai manyagues,
    ho acarones tot amb el teu mirar,
    converses, no calles, no paren els llavis,
    perquè xerren i beuen i et creus que teus són.

    Són les nostres mans que han xocat distretes,
    i la teva fuig notant l’escalfor,
    i no veus l’amant que a distància t’ama,
    no em veus sospirant sols per un gest teu.



    Fora d'això, el poema em sembla una cadència molt tendra, amb un sentiment contingut que fa de brida a la passió, cosa que revesteix el foc que crema d'una delicadesa subtil.
    Alguns versos cal treballar-los més, però el poema i l'estil, això tan difícil, ja els tens. Personalment, no canviaria, per la rima, l'estructura sintàctica del català, perquè, en comptes de reforçar-la, vela la sinceritat instrínsica que s'endevina. És una qüestió formal que cal treballar una mica més, però en conjunt crec que tot l'essencial per a ser un bon poema hi és. Bé, és una opinió personal. Jo tampoc no en sé gaire, però t'he comentat el que sincerament penso.
    Una abraçada forta.

  • Carme Cabús | 17-10-2010

    Com estàs? Feia més de tres anys que no penjaves res i que t'havies desconnectat de relatsencatala i em va alegrar molt veure que participaves al repte. Jo et vaig votar perquè em va agradar el poema i perquè t'estimulés també a seguir presentant-te.
    Ja veus que hi ha poetes de pes, com tu mateixa.
    Bé, només volia saludar-te, ja que sempre t'he apreciat molt i sempre que t'he vist he tingut una alegria.
    Jo he seguit a relatsencatala, sense deixar-ho mai, només el temps de vacances. He fet grans amistats, també, com és normal després de tant de temps. Per altra banda, segueixo escrivint contes, però fora dels reptes, perquè no em va bé la limitació de paraules, però si tinc temps segueixo participant-hi.

    I tu, què fas? Com va tot?

    T'envio una abraçada molt forta. Espero retrobar-nos aviat,

    Carme

  • Carme Cabús | 22-09-2010

    Sempre em meravelleu, els de la teva terra. Esteu més en contacte amb tot allò primordial, i sou molt més capaços de dir-ho amb la parla humil, que ho fa tot sincer i gegant.

    A Catalunya crec que hi ha més posa, molta més necessitat d'aparença, i això és mostra que a la gent li falta identitat, personalitat, i que, en definitiva, sap molt menys qui és.

    Però vosaltres sou de pedra picada, i us admiro. I entre les persones que admiro tu i algunes altres d'aquest web hi sou al capdemunt.

    Una abraçada, amic. Ets una de les meves guies per seguir cercant el nord i seguir aprenent.

  • Carme Cabús | 21-09-2010

    ...la solitud del poeta, aquest capbussament dins d'un mateix per ser capaç d'extreure la millor veu que resumeixi la vivència humana. Amb les paaules justes i precises, com les teves.

  • Carme Cabús | 21-09-2010

    ...desprenen els teus versos. Són els d'un moment primordial, quan vam aprendre amb quina senzillesa pot arribar allò millor de la vida. És preciosa la manera com ho saps transmetre.

    Petonassos a cabassos, amic.

  • Carme Cabús | 21-09-2010

    ...que són poesia pura, on tots ens hi podem sentir representats. Hi ha moments així, a la vida, com tu has descrit tan intensament i amb tan poques paraules, les necessàries, les justes. Però tot canvia, i les ferides s'acaben curant, oi?

    Una abraçada.

  • Carme Cabús | 21-09-2010

    ...Joan. Quines imatges més belles, quina sensació de levitat, de desig de convocar l'alegria, com un conjur.

    Un petó molt gros.

  • Carme Cabús | 15-08-2010

    ...és nítida, l'estranya relació d'aquestes dues dones no queda explicitada, però la construcció del personatge és rellevant. Tens un do especial per saber extreure les línies vitals, i els contorns apareixen diàfans, i la llum de la vida i del moviment es dóna als teus relats com una màgia.

    Sembla mentida, però allò que has escrit existeix en tota la seva plenitud. Com t'ho has fet? És un misteri, però sortosament real.

    Altre cop per molts anys.

  • Carme Cabús | 15-08-2010

    Has de seguir escrivint. Traspasses totes les capes de miratges enganyosos amb un tendre punxant i arribes al nucli incandescent d'una veritat que ens reveles, un lloc on tots ens hi reconeixem.

    Felicitats, Andrea. Ens cal el teu doll salvatge, inesgotable, la teva mestria amb la llengua, la teva sensibilitat extrema.

  • Carme Cabús | 15-08-2010

    ...de saber triar la frase justa, de saber escollir allò que és l'eix de la vida, bategant, real, verídica.
    Els teus textos tenen la gràcia, la intensa bellesa, de la manca d'artifici. Són aigua clara que corre, llum i ombra, espai i sensació.

    T'admiro.

  • Carme Cabús | 15-08-2010

    Les paraules justes, la sensació esculpida, com una flor esclatada. I la frase darrera, la troballa definitiva.

    He entrat al teu blog i tot el que he llegit m'ha encantat. Tens un do admirable per escriure, i només amb 20 anys!

    Sisplau, continua.

  • Carme Cabús | 26-07-2010

    ...i m'ha encantat el poema. El motor del poeta és la necessitat de compartir les seves sensacions, emocions, la seva sensibilitat, com tu molt bé exposes? És això per al poeta una neccessitat?
    Aquestes són les preguntes que sorgeixen del teu poema, tendríssim, d'una ànima de poeta, sens dubte. I ens les respons amb el teu poema. Tot el que ens puguem preguntar, hi és dins.

  • Carme Cabús | 26-07-2010

    ...de passió, de tendresa, de desig, d'amor, en definitiva, en l'univers primer que es va donar: el paradís.
    Un text tan curull de sensacions que captiva, amb un llenguatge encisador.

  • Carme Cabús | 26-07-2010

    ...el pes d'aquesta consciència que no necessita paraules, l'apel·ar a la saviesa, al contingut que es coneix amb uns altres paràmetres fora del llenguatge, per al qual no calen les paraules.

    Un 10.

  • Carme Cabús | 26-07-2010

    ...aquest diàleg entre la roca i el mar. El sentit del conte m'ha encantat: tots necessitem del món que ens envolta, de la seva energia, per donar sentit a la nostra vida.

    Una idea captivadora, molt ben expressada aquí, Joan. ENDAVANT!

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: