Foto de perfil de Calderer

Calderer

barcelona,

48 Relats, 271 Comentaris
60275 Lectures
Valoració de l'autor: 9.62

Biografia:
Amb el meu primer relat vaig guanyar el premi Francesc Candel 2007, aquest fet em va animar tant que escriure s'ha convertit en una afició gairebé obsessiva.

Altres premis : Francesc Candel 2008; Palau de Plegamans 2008, 2n premi; Ateneu Domingo Fins de Montcada i Reixac 2009, 1r i 2n premi

A data d'avui (octubre de 2010) tinc dos llibres col·lectius de contes publicats:

EL NOSTRE FANTASMA. Premi Victor Mora 2008. Editorial LaBusca.

MAI MÉS NO HE PASSEJAT PEL BULEVARD DE PONENT. 1r premi Miquel Arimany. 2010. Editorial LaBusca

El conte guanyador que dóna nom als dos llibres és meu.

També he participat en els reculls HISTÒRIES DE FANTASMES i HISTÒRIES PER A LLEGIR AMB UNA SOLA MÀ publicats a partir de reptes d'aquesta pàgina.

I un llibre en solitari:

TRETZE HISTÒRIES ENTRE INSÒLITES I FANTÀSTIQUES. Premi Armand Quintana 2009. 1r premi ex-aequo. Publicat per l'editorial Abadia de Montserrat. És un recull de contes en el que es barregen temàtiques fantàstiques amb la quotidianitat més banal. S'ha editat aquest octubre del 2010.

Per a qualsevol cosa (crítiques incloses) em podeu escriure a lluisjulian58@gmail.com

-------------

Rellegint l'autobiografia anterior, que vaig escriure fa un parell de setmanes, m'adono que no m'acaba d'agradar, que no acaba de descriure'm com a escriptor. Que encara que els premis i les publicacions són importants tampoc ho són tot. Què hi manca, doncs? Potser dir que m'he proposat una fita molt ambiciosa: escriure bé. O més ben dit, escriure tan bé com en sigui capaç. Aquesta ambició em porta a dedicar tot el meu temps lliure (molt escàs) a estudiar gramàtica, treballar el lèxic, pensar i escriure textos, repensar-los i reescriure'ls... llegir autors que em poden servir de model, llegir llibres de teoria literària o sobre narrativa.... una dedicació, doncs, molt estricta i exigent.

---------

Rellegeixo el que vaig afegir fa uns dies i m'adono que no l'acabo d'encertar. No és ben bé això. Els concursos, els premis, les publicacions són importants però no ho són tot. Les ganes de fer-ho bé, d'aprendre a escriure, de dominar la llengua tampoc és el més important. Hi manca alguna cosa en aquesta bio, alguna cosa que expliqui la meva dedicació i afició al tema, malgrat el poc temps que tinc. Potser és la necessitat d'expressar alguna cosa que porto dins? O potser és que les històries s'apoderen de mi i m'exigeixen que les treballi fins que es puguin llegir? O és el plaer que em produeix aconseguir que la història i la forma d'expressar-la es compaginin bellament?

Últims relats de Calderer

  • L'HOME QUE CAVALCA L'ONA DEL TEMPS

    Calderer - 12-01-2013 - 816 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Aquest és el primer d'una sèrie de relats breus que jo anomeno la sèrie de l'home. Tots tenen en comú una mirada que jo definiria entre sorpresa i espantada a com és d'estranya, indiferent i esfereidora la realitat. Tots tenen també una estructura similar: estan escrits en present, giren al més

  • MÀQUINA

    Calderer - 12-01-2013 - 634 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Tinc quatre o cinc textos que anomeno metàfores i que si en fossin uns quants més podrien arribar a formar un recull. més

  • ACOMBOIAT

    Calderer - 12-01-2013 - 676 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Un altre dels relats breus inspirat en algun remei homeopàtic i desenvolupat a partir d'un sol fet, sentiment o emoció. Un experiment. més

  • LA DONA I LA MÚSICA

    Calderer - 12-01-2013 - 577 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Durant un any (de la primavera del 2010 a la del 2011) per problemes familiars i a la feina gairebé que no vaig poder escriure. Com que en tenia la necessitat, una gran necessitat, a vegades escrivia textos curts basant-me en algun a característica de caràcter o de personalitat d'un personatge. més

  • LA TRIPLE VIDA

    Calderer - 11-01-2013 - 571 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 20 minuts

    Un intent d'emmarcar una història amb un narrador/observador i un espai aliè a la pròpia història més

  • FIGURETES

    Calderer - 11-01-2013 - 681 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Uns quants cops a l'any em toca, a la feina, de fer una inspecció en una escala o en un domicili. Temes d'acumuladors, de rates, d'insalubritat, d'animals domèstics... Entrar en algunes cases és tota una inspiració. més

  • ELS MONTESPLUGA.. Capítol 7

    Calderer - 11-01-2013 - 464 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Aquest serà el darrer capítol de la novel·la que publicaré aquí. Si sou tan amables de criticar-me us ho agrairé. Sobretot voldria saber si llegint aquesta trentena de pàgines us entren ganes de saber més de la història. També si la prosa, l'estil i el ritme us semblen adients. més

  • ELS MONTESPLUGA. Capitol 6

    Calderer - 11-01-2013 - 405 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Un capítol de records de quan en Guillem, el protagonista principal, era un nen. més

  • ELS MONTESPLUGA. Capítol 5

    Calderer - 11-01-2013 - 355 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Un altre capítol en present. més

  • PER SEMPRE

    Calderer - 11-01-2013 - 861 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Fa un parell d'anys em vaig obsessionar amb el tema del ritme. Maldava per aconseguir una prosa amb un ritme adient i que, sobretot, s'avingués amb la història. Aquest text és d'aquella època. Vaig llegir-ne una versió en un dinar relataire (el de les catànies em sembla recordar). més

  • ELS MONTESPLUGA. Capítol 4

    Calderer - 11-01-2013 - 414 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    La novel·la s'articula en capítols en present i en passat. Els que estan en present expliquen una històlria lineal que va del 1053 cap endavant fins al 1057 aproximadament. Els capítols en passat són records dels personatges, succesos o històries antigues. Es desenvolupen del 985 al 1053 per més

  • LA DONA QUE MIRA LA TELEVISIÓ

    Calderer - 11-01-2013 - 970 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Un conte amb plantejament, nus i desenllaç més

  • LA CORBATA

    Calderer - 11-01-2013 - 637 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 7 minuts

    Un malson? Un personatge monstruós? A part de la història aquest conté pretén aconseguir un llenguatge lleuger amb equilibri entre la descripció, el diàleg i l'acció. Em va costar molt arribar a aquest equilibri. Si ho vaig aconseguir o no ho haureu de dir vosaltres. més

  • EL PASSADÍS DE LES MÀSCARES

    Calderer - 11-01-2013 - 575 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 10 minuts

    Un altre conte dels monstres i malsons. més

  • ELS MONTESPLUGA. Capítol 3

    Calderer - 11-01-2013 - 345 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 6 minuts

    Un altre capítol, en present, de la novel·la. més

Últims comentaris de l'autor

  • Calderer | 14-03-2017


    Interessant, curiós, homèric.

    Lluís

  • Calderer | 07-12-2016


    Bo!

  • Calderer | 23-09-2016


    Un conte interessant però que es podria polir molt més. Sobretot la prosa, la redacció. I l'estructura també es podria millorar: li poses nom a un dia (12 d'abril) i després no segueixes per aquí, gairebé l'abandones.

    Salutacions

    Lluís

  • Calderer | 23-10-2014



    Un text senzill però molt ben escrit i molt expressiu. L'angoixa de trobar-se a l'hospital, en aquest punt entre la vida i la mort està molt ben evocada.

    Un incís... respons a algun dels comentaris que t'han fet aquí mateix... aquesta pàgina funciona diferent d'altres, la teva resposta no els arribarà. Has de respondre al fòrum o bé comentant algun text dels autors.

    Salutacions

    Lluís

  • Calderer | 24-03-2014


    A vegades (o tot sovint) els teus microrelats són com bombons que es fonen damunt la llengua en un esclat, efímer però increible, de sabor.

    Aquesta setmana em proposo tornar a escriure i he començat per llegir textos que em vinguin de gust. I que millor per agafar gana que uns tastets deliciosos.

    (Incís: és evident que estic a dieta, oi?)

    Lluís

  • Calderer | 11-02-2013



    He imprès uns quants dels teus relats, els he llegit, he pensat què i com comentar-los i se m'ha fet evident que em costa força criticar-los o comentar-los. Per què? Potser perquè tots els teus escrits, fins i tot els relats, són, essencialment, poètics. I jo de poesia ho he d'admetre, no n'entenc.

    Per altra banda, a part de la forma, el continguts dels teus escrits (tendres, lírics, plens de sentiment...) també em consten d'assimilar i comentar.

    Dit tot això, que em servirà de coartada o excusa per a la matusseria dels comentaris que et vull fer d'aquí al dia 15, et critico aquest relat concret.

    Parles aquí de la vellesa, de la decadència, de la solitud, de la pèrdua. Des del punt de vista dels sentiments (des d'un punt de vista poètic) l'encretes plenament: transmets aquesta sensació de solitud i desolació, només apaivagada pels sentiments del nét. Pel que fa a la forma poca cosa puc dir; dominés la gramàtica com ningú a RC i en aquest text concret utilitzes un estil senzill (excepte alguna paraula massa culta) i eficaç.
    Lúnic aspecte criticable que li trobo és que hi ha un punt que costa d'entendre. Per a mi que l'avi `no surt en cap moment de la casa, que els viatges són imaginaris, que el vell vaixell de paper és real, que el pobre home està ja molt senil..... i que el nét li proposa de compartir, amb un vaixell nou i més gran, aquests viatges de la imaginació. Això és el que jo he entès però m'adono que molts lectors, menys recargolats que jo, entendrien que les sortides en barca són reals.

    Salutacions

    Lluís

  • Calderer | 25-01-2013


    Aquesta poesia demostra que tens talent. Hauriesde tornar a escriure.

    Lluís

  • Calderer | 28-12-2012


    M'ha semblat interessant, la prosa té un punt poètic molt evocador i molt descriptiu. Tot i això no l' he acabt d'entendre, és la descripció d'un matí familiar de dia feiner qualsevol? O bé es tracta de la descripció des del punt de vista de la dona "fantasma"? El fet que besi el retrat de la dona i que aparentment no hi hagi interacció entre tots dos sembla indicar-ho, però no acaba de quedar clar.

    Salutacions

    Lluís

  • Calderer | 26-09-2012


    He llegit alguna de les pàgines d'aquesta llibreta i he descobert que compartim una bona part de records i d'història. No podia ser d'altra manera, tots dos nascuts el 58. Fins i tot , em sembla recordar, que et vaig fer algun comentari. Espero que encara que la llibreta estigui acabada continuis publicants aquí els teus escrits per tal de poder gaudir-ne.

    Un comentari, ja que estem posats... el "massa" que hi ha cap al final és un calc del castellà, encara que em sembla que normativament és correcte. Jo posaria "gaire".

    A reveure

    Lluís

  • Calderer | 01-08-2012


    Encara que ahir ja vaig dir que el meu bagatge poètic (de lectures, de coneixement tècnic, de pràctica) és molt escàs.

    En una primera lectura el que em sobta més són les faltes d'ortografia. Tots els de la nostra generació en fem de faltes, parlaríem de la nostra educació en castellà, de la pressió social i mediàtica del castella, etc, però no cal, ja ens ho sabem. Però encara que sigui normal (natural?, inevitable?) en aquesta primera lectura m'entrebanca i em distreu de l'essència del text. Les que jo he vist, que no sóc un expert: ting, envaeig, observan-te, doncs (em sembla que aquí no està utilitzat bé, però dubto), llabis, son, qui (tambe dubto), el amant.

    M'han agradat molt els dos primers versos: "Gest que fas, el faig meu, i ja tinc mitja vida perquè l'altre meitat vull que sigui per tu". En canvi després la cosa decau i aquest "...em sembla respirar millor" m'ha tret desagradablement del poema i m'ha portat al Juan Tenorio "No es verdad angel de amor que.......y se respira mejor". Jo, en els meus textos tinc uns verbs que dic sota sospita...un és el verb semblar, sempre me'l miro amb lupa, a veure si el puc treure o canviar (d'això no en facis gaire cas, manies meves).

    El cinquè vers és força dolent, gairebé infantil "Millor si suspires, doncs renoves l'aire". No li trobo sentit ni ritme ni s'adiu amb la resta; potser ho has posat per l'enllaç amb "millor" i perquè abans parles de respirar?.

    Els següents set versos em semblen bons i amb un bon ritme. I eficaços, crec que transmets el que volies transmetre. Els darrers quatre també però la frase final sembla que perd el ritme (entenc que vols acabar amb "gest") i es fa estranya. A part crec que hauria de portar un signe interrogatiu.

    Penso que aconsegueixes expressar aquest sentiment d'estimar algú proper però alhora llunyà (potser les circumstàncies de la vida posen barreres?), ara també penso que es podria millorar molt, potser centrant-te més en el ritme i la musicalitat i no forçant tant aquesta estructura circular. I, sobretot, oblidant-te dels sospirs que renoven l'aire.

    Salutacions

    Lluís

  • Calderer | 12-06-2012


    Una vegada, a Barcelona al bus, hi havia una mare i un nen, gitanos. El nen tindria tres o quatre anys i no parava de cridar, moure's i marranejar. Al final la mare li va dir:

    O te estás quieto o vendrá el payo y se te llevará!

    Salutacions


    Lluís

  • Calderer | 31-05-2012


    M'agrada el teu text, poètic? experimental? M'agrada aquesta barreja de gèneres i de registres. Sempre he pensat que determinada poesia i determinada pintura que defuig tot allò que és modern, actual o no natural perd tot un món de possibilitats.

    Tinc un conegut que fa uns dies va escriure un sonet a la bombeta de la llum. Intent notable encara que amb resultat fallit.

    La teva intervenció al fòrum d'ahir em va semblar interessant encara que a determinades hores del vespre fa mandra prendre's les coses seriosament.

    Salutacions

    Lluís

  • Calderer | 15-04-2012



    Ho sento, em sembla que caure en la temptació i et robaré alguna de les frases del primer paràgraf per a la meva novel·la, la descripció coincideix gairebé fil per randa amb una escena de la meva història.

    M'agrada com descrius el paisatge i el clima i com ens fas propers tots aquests records de la teva infantesa.

    Gràcies.

    Lluís

  • Calderer | 03-04-2012


    Com que t'he penjat el comentari al fòrum i potser no ho has vist, hi ha molta gent de vacances, t'ho penjo aquí a la teva pàgina.

    A l'atenció de La que somia

    Benvolguda relataire,


    A l'hora de comentar el teu relat vaig pensar que convenia fer-ho en profunditat ja que si tot just ara comences a escriure pots aprofitar molt els consells que et donem entre tots. Per això et recomano que segueixis penjant textos a la teva pàgina i participant en els reptes.


    Sempre que comento un text intento seguir un esquema bàsic: el que m'ha agradat, el que no m'ha agradat i el que es pot millorar.

    M'ha agradat, de la teva història, la imaginació, la cosa onírica, metafòrica i estranya de les claus, els panys i la caiguda a l'abisme.

    També m'ha agradat i ho trobo remarcable que amb 14 anys escriguis amb tantes ganes i empenta.

    El que no m'ha agradat cal explicar-ho extensament. Ho dividiré en punts per aclarir-me millor:

    1.- El conte (tots els relats curts amb història són contes) té unes regles bàsiques que val la pena conèixer per no perdre's en provatures i errades. Una regla bàsica és que ha de ser unitari: tots els elements (personatges, trama, paisatge, diàlegs, successos...) han de contribuir a fer avançar la història. Tot el que distregui al lector de la història o li provoqui falses expectatives és un error.

    En el cas del teu conte és un error començar amb un diàleg amb un noi, que té nom i tot, i després aquest personatge no sols desapareix si no que, a més, no té cap funció significativa en la història. Per altra banda has de tenir en compte que els contes funcionen una mica com les pel·lícules, no totes les escenes tenen la mateixa importància i fins i tot els elements d'una escena tenen més o menys pes segons es narrin: el que hi ha en el primer pla és més important que el paisatge o els actors secundaris del segon pla. En un conte cal tenir en compte que elements com els diàlegs, el paràgraf inicial o els personatges amb nom són elements que se situen en un primer pla i defineixen escenes importants.

    Per exemple si volies caracteritzar el teu personatge abans que comenci la trama del conte ho podies fer amb una pinzellada tipus: “ El dia que va trobar la clau la Lara venia d'una altra cita frustrada. No sabia perquè però espantava els nois. Potser, pensava, era pel seu caràcter inconformista, o potser per la inquietud constant que la portava a defugir la monotonia i la rutina i a viatjar contínuament.. Fos pel que fos la cita havia resultat un fracàs, el noi, pretextant una obligació, havia fugit i ella havia quedat trista i empipada. Anava pel carrer amb el cap cot i rumiant els seu problemes quan va veure la clau, rovellada i antiga però d'una bellesa estranya. No era una clau qualsevol, semblava com si la cridés, com si demanés que l'agafés. Llavors la Lara va recordar un somni que....”

    2.- Claredat. El teu conte resulta confús i, a estones, massa accelerat. Convé que les moments importants es remarquin amb frases concretes i dades significatives, que el ritme sigui adient a la història i a les escenes més importants. I, sobretot, que el que tu saps, la història que hi ha dins del teu cap, arribi al lector amb absoluta claredat. I aquí un pensament que he anat desenvolupant: amb els anys quan més estranya i poc real sigui la història amb més claredat l'hem de narrar. Una història realista de successos quotidians es pot descriure fragmentàriament, confusament... el lector ja sap de què va i ja completa per ell mateix la història; per contra en el cas d'una història fantàstica l'hem d'ajudar molt més.

    Caldria simplificar el conte, sembla que en diversos moments troba una clau, és la mateixa? És un somni?

    També cal aclarir què és el més important del conte: la malaltia i mort de la mare? La clau o claus? La capsa de música? Has d'esbrinar quina història vols explicar i amb qui suport l'expliques (una clau que obre panys, una capsa de música que atrau misteriosament....). Com és fantàstic ha de ser molt senzill i molt clar. Per altra banda caldria estendre's en el que sent la noia. Jo alentiria el text en uns paràgrafs on la noia sent i pensa en la seva mare i la seva vida.

    3.- No m'agrada gens la darrera frase, aquesta que porta una mena de missatge moral que rebla tot el conte. És un tema personal, no m'agraden els contes pedagògics; però entenc que això és un gust personals... si a tu t'agraden i vols enviar una mena de moral o de missatge has de pensar que TOT el conte ha de transmetre aquest missatge i que repetir-lo i resumir-lo al final és, estèticament, poc afortunat.

    4.- Has de cuidar la llengua. Pensa que és l'instrument amb el que creem. I que una llengua precària aparta el lector de la història, l'entrebanca, fa que doni més importància a la frase mal escrita o a l'errada ortogràfica que al que estàs explicant.

    Jo he anat, vaig, millorant a poc a poc en el tema gramatical. Un dels mètodes que utilitzo és apuntar-me les errades que faig,per no repetir-les.

    Algunes faltes d'ortografia.... es sense accent, “lo” normal.....”algo” que al final....co...al acabar....al arribar.... que sense accent.... Tinc la impressió que confies massa en el corrector... pensa que si “es” o “que” es poden escriure amb o sense accent el corrector no serà capaç de saber si ho fas servir bé o no.

    Caus, també, en barbarismes: colina, contendre, arrepenteixen.... Aquí també has d'anar en compte i no confiar gaire en el corrector de l'ordinador. Jo sempre escric amb un bon diccionari al costat.

    Fas servir expressions de forma incorrecta: “doncs” en el sentit de ja que.

    Utilitzes expressions poc genuïnes: Al dia següent (l'endemà),



    Com millorar?

    El primer pas ja l'has donat: per aprendre a escriure bé cal escriure. Aquesta veritat que sembla tan evident hi ha molta gent que no la té clara. Gent que pensa que quan tingui una bona història per explicar ho podrà fer sense problema; ben al contrari, cal aprendre a utilitzar els instruments (la llengua, els trucs narratius....) per poder arribar a explicar amb eficàcia la història.
    Cal, doncs, que escriguis i que et corregeixin i et critiquin. Els reptes són interessants per aconseguir això, els comentaris als relats penjats no tant, la gent és massa amable i poc crítica... ia ixò no serveix per a millorar.

    L'altra manera d'aprendre a escriure és llegir bons textos, seleccionats, i pensar i analitzar els que t'agradin més. Aquí, a relats, hi ha alguns autors remarcables... em vénen al cap alguns: unaquimera, mercè Bellfort, Vladimir, nuriagau, qwark, ... Demano disculpes als autors que ara mateix no em vénen al cap i que no pas per això considero fluixos. Et recomano també el blog de Vladimir de microcontes “La bona confitura”, pots aprendre com es construeix l'essència d'un conte, amb l'avís que els microcontes són perillosos, enganxen.

    I fora de relats hi ha molt per llegir. Etn català et recomano els contes de Calders , per exemple. O el meu llibre "Tretze històries entre insòlites i fantàstiques".... mai he cregut que la modèstia sigui una virtut.

    Espero poder seguir llegint-te i crriticant-te.

    Salutacions

    Lluís

  • Calderer | 28-10-2011


    El microrelat, com gairebé tots els teus, em sembla magnífic. Conjumina la ironia i l'amargor d'una forma magistral. Però em sembla que deixa una ínfima escletxa a l'equívoc. M'explico, jo he entès que el personatge estava casat, va tenir un fill i després va conèixer la Paula i per això es va divorciar. I ara la Paula el deixa... però també es pot interpretar, i algun comentari sembla interpretar-ho així, que la paula és la dona, que només hi ha un personatge femení en el conte.

    Quina és la interpretació bona? Potser caldria afegir una o dues paraules (coneixent-te no m'atreveixo a suggerir que afegeixis una frase) que desfaci l'ambiguitat.

    Salutacions

    Lluís

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: