Miracle de pans i peixos

- Mama si el Papa que arriba és papa,
deu jugar amb els nens ?
- Sí, fill. Amb el papa-mòbil.

En el dolç moment que el Papa tasti la Sagrada Família de xocolata llavors sí que tocarà el cel.

Al Papa-di-roma: "Ite missa est", o sigui, "fot el camp correns i no ensopeguis amb un nen"

Deien que estaven construint un túnel pel tren, però es preparaven per fer volar el Papa directament cap al cel.

S'esgargamella anunciant que és ell el representant de Déu a la Terra; la multitud, d'esquena, aplaudeix exaltada a "l'autèntic".

D'adolescent es veié forçat a combregar amb certes Joventuts. D'adult, malgrat enarborar virtuts, no podia desempallegar-se d'idees anti-pluralistes i homòfobes.

Tot mirant les notícies:
- Papa... qui és aquest senyor de blanc que passa pel costat de la Belén Esteban?

Al carrer Petritxol dues senyores creuen reconèixer Ali Agca menjant xocolata desfeta. Duu un embalum sospitós sota l'aixella, diuen.

- Sabies que el blanc és el color de la puresa -li diu amb els dits creuats i la titola trempada.

- Mare, a l'escola m'han dit que tinc un altre papa...
- Sí, fill... però jo volia explicar-t'ho quan fossis més gran...

Era dogma de fe, per aixo mai ningu no va comentar de la seva falible punteria a l'hora de pixar.



------

Comentari: no he posat accents perqu``e l'ordinador em quequeja i encara que marco un sol cop la tecla hi apareix dues vegdes l'accent. Alg´´u sap qu``e pot ser?

Llu´´is

Mentre solemne i cerimoniós atorgava la benedicció, no deixava de pensar en els ulls ametllats del nou escolanet al Vaticà,

Després de tanta estona embadalit davant la tele, el nen aconseguí articular la seva primera paraula: papa.