Negra nit

Un relat de: Mercè Bellfort
Va entrar a casa derrotada. Va deixar les claus del cotxe tirades pel sofà i es va refregar els ulls un cop més. No podia deixar de plorar. Es repetia una vegada i una altra que això de conduir de nit, i més encara per carreteres sinuoses, no anava amb ella. Es preguntava el perquè d’aquella decisió de tirar endavant, de no aturar-se després del que havia passat. Es contestava que no hi havia cap marge a la carretera per poder-ho fer, i que d’haver-ho fet potser algun conductor temerari hagués acabat atropellant-la. Aquells revolts eren molt perillosos.

Estava feta un embolic. Malgrat la por que li suposava retornar al lloc de l’accident no s’ho va pensar dues vegades. El cor li bategava com si s’hagués enamorat. Tota ella se sentia inquieta, atabalada. Havia deixat de plorar. Ara els seus ulls estaven atents, molt pendents de trobar el que cercava. Va ser en el mateix revolt de la topada on el va veure estirat al terra. Baixà del cotxe d’una revolada sense pensar en res més que a assistir-lo. Feia un fred que glaçava. I el cor se li acabà de glaçar en adonar-se que en aquell cos ja no hi havia vida. L’havia mort! El cap estavellat contra un arbre n'era la prova. Durant uns minuts restà totalment abatuda.

Els llums d’un cotxe que s'apropava la van despertar d’aquell horror. Va agafar una manta del maleter i el va embolicar. Se’l va endur amb ella. Conduïa d’esma. L’endemà l’enterraria sota l’olivera de casa. I mentre l’enterraria li demanaria perdó. I ell, des del seu terrible silenci, la perdonaria. I, en acabat, aniria a la gossera del poble a adoptar el gos més desmanegat i desemparat de tots per netejar la seva culpa.

I així hagués succeït si no hagués estat pel dèbil lladruc que, miraculosament, es va deixar sentir enmig d’aquella glaçada i negra nit.




Comentaris

  • Gràcies[Ofensiu]
    Egundoko | 17-11-2014 | Valoració: 10

    ... per aquest final, després de mantenir-me en tensió i patint pel que hagués pogut fer aquesta pobra dona, per accident. M'agraden els finals feliços.

  • Invitació[Ofensiu]


    Benvolgut autor/a,

    Com a finalista del IV Concurs ARC a la Ràdio 2013-2014
    l'Associació de Relataires en Català (ARC)
    es complau a convidar-te a l'acte de lliurament de premis
    i a la presentació del llibre
    "Colors"

    T'esperem el dissabte 11 d'octubre de 2014, a les 12 del matí,
    a la Biblioteca Sagrada Família (Carrer Provença, 480, Barcelona)



  • Mercè[Ofensiu]
    Noè Reverter Segarra | 19-03-2014 | Valoració: 10

    Molt bon relat amb un gran final inesperat, dels que a mi m'agraden, t'aniré llegint.

  • Enhorabona ![Ofensiu]

    Benvolgut/uda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d’autors i autores, com a finalista del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio “Colors” i per formar part del volum recopilatori amb totes les obres finalistes.

    És per això que, en haver quedat seleccionat/ada en la convocatòria d’aquest mes, i per tal d’anar avançant feina, t’agrairíem que ens fessis arribar l’autorització perquè sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic a l'adreça(concursos.arc@gmail.com), el text que adjuntem al final d’aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ COLORS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,
    Comissió Concursos

    - - - - -

    AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ COLORS

    En/na .........................................................................................................
    amb DNI. número ......................................................................................
    data de naixement .....................................................
    i nick relataire ............................................................................................
    AUTORITZO a l’Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................
    seleccionat del mes de FEBRER 2014,
    del qual en sóc autor/a, en el recull de microrelats “Colors” que s’editarà a finals de 2014 mitjançant una plataforma digital de publicació.

    En el llibre vull constar amb el nom d'autor/a: .............................................

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l’autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l’ARC.

    Data ......................................

  • Magnífic![Ofensiu]
    Edgar Cotes i Argelich | 28-02-2014 | Valoració: 10

    Felicitats per la selecció, un relat sentimental de 10!! M'ha agradat moltíssim i el final, simplement perfecte.
    Una abraçada,
    Edgar

  • Sorpresa agradable[Ofensiu]
    Naiade | 18-02-2014 | Valoració: 10

    Un relat curull de tendresa. Com ja ens tens acostumats, fas una narració fantàstica, sembla que puguis veure les escenes, pateixes amb la pobre noia...sort que al final sens el lladruc i aquella negra nit sembla brillar de llum.
    Una forta abraçada

  • Quan parlem[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 16-02-2014

    de sentiments sovint ens deixem portar ca a la idea que tenen que ser envers els humans, i no cal a dir que no sempre és així.

    Una història ben explicada amb un punt de misteri i sorpresa.

  • Formidable.[Ofensiu]
    Annalls | 14-02-2014 | Valoració: 10

    No és el primer cop que me'l llegeixo, ara ja no m'enganyes però la primera vegada un cop més em vas enredar, la pregunta era: com pot agafar un cos embolicat amb la manta i posar-lo al cotxe tan ràpid? Sí que té força !!!! I l'acudit de "arreglar" l'asumpte adoptant un gos...
    Molt bé Agatha Cristhie de l'Escala !!

    Anna

  • Veus![Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 13-02-2014 | Valoració: 10

    Veus, si no hagués tornat a recollir el gos, aquest no hagués tornat a bordar! Si l'hagués deixat a la carretera, tururut violes! Un relat de sentiment, cap a un gos o una persona, què més dóna, és sentiment! La teva prosa propera m'ha fet sentir molt a prop els dos protagonistes. Una abraçada Mercè.

    Aleix

  • mar - montse assens | 11-02-2014

    És increïble l'amor que es pot arribar a sentir vers els animals i és incomprensible que hi hagi gent que no l'hagi sentit mai. M'agrada aquest relat, i m'agrada la idea i el sorprenent final. Una forta abraçada!

    pd- jo tinc tres gossos a casa i me'ls estimo amb bogeria...

  • Enganyada[Ofensiu]
    E. VILADOMS | 08-02-2014

    M'has tingut enganyada fins al final de relat! M'agraden les històries que acaben com menys t'ho esperes. I, tens raó, és un relat que parla de sentiments.
    Fins el proper!

  • Un cop més[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 08-02-2014

    fas palesa la teva exquisida sensibilitat en aquest relat. M'ha sorprés agradablement la sorpresa final.
    Una abraçada molt forta, estimada Mercè.

  • molt bonica[Ofensiu]

    la teva història!!! Felicitats

  • Comiat[Ofensiu]
    T. Cargol | 05-02-2014

    Adeu

  • allan lee | 05-02-2014

    quina història tan ben contada, quanta tensió i por i tendresa i urgència. Bellissim per molts motius, personalment m'ha fascinat. Xapó, per l'idea i per la manera d'explicar-nos-la.

    a

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: