Mor la fantasia del capitalisme popular

Un relat de: T. Cargol
"Què ens queda, doncs, després d’aital viatge?
Si l’aigua no s’atura riu avall
malgrat els pèrfids gorgs i les cascades,..."
Rautortor.

Aprofito per desitjar millors orgasmes en l'altra vida a aquest personatge (sinistre, per a mi, com tots els que busquen castigar als de baix) que se'n va i no em refereixo, naturalment, a Sara Montiel - pel que deia dels orgasmes i per tot en general!- Aquest agafar-se el “bolso” amb tal desfici! No podia ser bo!)
Malgrat els esforços de Tv, diaris i ràdio, per tractar aquesta persona (l'encarregada de cuidar-se'n dels negocis dels multi-multi-milionaris) com una persona visionària, de gran vàlua, el fet és que se'n va quan el seu mon de capitalisme popular s'ensulsia: la pitjor crisi ha sobrevingut després que s’hagin seguit els seus consells funestos, que es reclamaven com la única solució assenyada, sense alternatives,...No existeix el capitalisme popular, no ets propietari d'una gran empresa perquè hi tinguis unes quantes accions, els "propietaris" segueixen sent els mateixos,...la teva sort va lligada al salari o al petit negoci.
I la determinació, per si sola, no és un mèrit: pots ser de ferro i anar mal encarat, no encaixar, donar cops a tort i a dret,...
He pensat que aquest periodistes de la tele, que ens en parlen bé, en cert sentit són del gremi dels actors: posen cares, aixequen la cella, fan èmfasi on creuen que interessa, acluquen l'ullet,...sabem que tot el que diuen està mesurat i que són un imitació ("remedo", diuen en castellà) d'aquella actriu nordcoreana que parla cridant als seus telenotícies,...

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: