Més que una abraçada

Un relat de: Atlantis


Què em diu aquesta calma, tant de bo
sabés posar-li nom. Braços i cames
han format un bressol que ens embolcalla
el més pregon del dos. Per xò voldria
que aquesta plenitud ens acompanyi
cada dia que passa i que ens moríssim
com avui : estimant-nos.

Comentaris

  • Exacte[Ofensiu]
    Canela fina | 26-03-2022

    És ben bé això, sí. Fer l'amor és quan t'abracen sencera. Gràcies pel comentari :)

  • Bressol d'amor.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 06-12-2019 | Valoració: 10

    Doncs l'amor i la mort van units en el bressol de la vida.
    Un poema molt profund que aplega molt al cor.
    Un plaer de lectura, Atlandis...
    Una abraçada...
    Perla de vellut

  • Comiat[Ofensiu]
    T. Cargol | 05-02-2014

    Adeu

  • El nom de la calma és "plenitud"[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 01-02-2014 | Valoració: 10

    De vegades creiem que la calma és sinònim de rutina, d'avorriment, de "sempre el mateix". No l'apreciem fins que la perdem, fins que el nostre món es desgavella i ens n'adonem que era un regal de Déu.
    Tant de bo tots poguéssim morir en braços de l'amant, sentint-nos estimats per tota la eternitat. Un poema molt entranyable, d'amor adult.

    Salut, companya!

  • El finestral[Ofensiu]
    Bonhomia | 30-01-2014 | Valoració: 10

    L'amor conté una bellesa infinita. Hi ha el toc romàntic de morir estimant, de fet sempre s'estima, conscient o inconscientment. Espero que arribi cert moment dins la nostra paradoxa del temps on l'amor esquerdi l'odi i les cortines del finestral que amaga allò, tot allò, que desitgem, sigui per a ésser veritable i d'una vegada per a totes.


    Sergi : )

  • No pateixis Atlantis[Ofensiu]
    Olga Cervantes | 28-01-2014 | Valoració: 10

    L'estimació és per tota l'eternitat i la mort, com tu dius, només pot confirmar l'amor.
    Una abraçada.
    Pinya de Rosa

  • >Curiosament ...[Ofensiu]
    Annalls | 28-01-2014

    ... quant estem tan , tan be ... quasi no ens importaria morir-nos !! Sempre hi he pensat però no he tret cap conclusió !! Serà allò dels extrems que és toquen?

    I ens fa por... dius que no saps que pensar... sembla que no ens mereixem la felicitat o bé que com no hi estem massa acostumats ens fa por que es trenqui... Ai vida que dificileta ets filla !!!

    Gràcies pels teus comentaris Atlantis

    Anna

  • Associem[Ofensiu]
    allan lee | 28-01-2014

    la calma i la dolcesa amb la mort, o bé temem tant morir que volem cobrir l'evocació d'aquesta debacle amb els instant més lluminosos que hem viscut...? Tan se val, aixì vivim. M'ha colpejat aquest poema d'amor i mort com ho fan aquests escrits senzills de forma i profundament arrelats en el cor de tots. Una abraçada

    a

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Atlantis

Atlantis

160 Relats

1373 Comentaris

99210 Lectures

Valoració de l'autor: 9.92

Biografia:
From


M'agrada escriure, sobretot poesia , i compartir amb vosaltres els meus poemes.

El meu correu és fogirave@gmail.com