L'engany

Un relat de: T. Cargol


 photo f394da13-7650-4fef-b686-390e6a1709f8_zps581404dd.jpg






 photo 72467b74-6999-47ce-9870-5bcc5b6d3a24_zps1971da8a.jpg





L’engany



Algú va tocar aquell piano,

algú va passejar per les estances,

cregut que estava en el millor dels mons

i que res no canviaria aquells moments,

d’eufòria.



Algú cofoi, va donar corda al rellotge,

va mirar per la finestra

el moviment de les persones afanyant-se.



...

Un paleta va pujar aquestes parets

segur que estava fent quelcom d'etern,...

Solides estances aptes per al ball,

oportunes per la conversa,

alegres per al visitant,...



I el fuster va posar terra de roure

a l estrada que havia de veure recitar

sentits poemes de joves promeses,...



Per les avingudes ningú no s adonava

del perill, despreocupats, serens,

oblidadissos, creguts que aquella festa era de franc,...



Però en l’aire hi havia traïdoria,

la primera de totes:

la paraula afalagadora,

que dona pas a l 'acte indigne de l’espoli, ...

i l'entossudiment en no reflexionar,

en no reconèixer els propis defectes,

negar-los i dir que són dels altres,

com infants mal criats,...

I després el desposseïment:

al·legant que el mon és així,...

...

Ara algú roman plegat de mans,

mans que saben, de debò, fer coses,..

Algú que sap fer coses restarà aturat,...

Algú altre esperarà millors moments,

que no sap quan tornaran ni per què, ni com,...

Algú desvetllarà antics remeis:

que seran desconfiar dels altres,

dels diferents, dels de fora,...

I el temible animal que enganya

abans de matar,

que enganya amb el nostre consentiment,

farà niu en altres indrets

semblants també al paradís,

per un instant,...

Comentaris

  • Passi, passi[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 07-09-2013 | Valoració: 10

    Què tal, com va tot? Passi, passi. (Un quants copets a l'espatlla i cap a dins). Segui, segui. Vol prendre alguna cosa? Doncs ja està, apa. Records i que vagi bé (i més copets a l'espatlla). apa, adéu, adéu, adéu. Un darrer copet a l'espatlla i surto per la porta del darrere. I jo que em pensava que estava en un palau i que vivia com un marquès! Una abraçada.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: