Ens ha oblidat

S’ha cansat Déu de nosaltres, i ens ha oblidat? Ha trobat altres fills més agraïts?
Moltes són les manifestacions de Déu en el passat, però ja fa temps que el seu silenci no deixa entreveure res de bo. Potser ens mira i creu que ja no hi ha solució.
Segons el Nou Testament, va enviar el seu fill a sacrificar-se per nosaltres, i que hem fet al respecte, tornar a oblidar les seves ensenyances i tornar a ser com sempre, una raça de feres portades per l’egoisme, l’enveja, l’avarícia i altres desviacions que en un dia van anomenar pecats capitals?
En les ensenyances de Jesús, no hi ha imatges, ni esglésies, i ara com un signe de poder s’alcen a tot arreu. Al Temple de Jerusalem va fer fora als mercaders i va criticar molt durament a les classes religioses per la seva ostentació d’elegits de Déu. I ara? No trauria a fuetades a tots aquells que ostenten encara amb signes diferencials la seva “casta” per sobre dels altres?
En nom de qualsevol Déu, quantes guerres han esclatat? I pensar que uns dels manaments més importants és “No mataràs” Què es farà amb la resta de manaments que no són tan clars?
Les riqueses dels elegits de Déu, són tan grans que no caldria fer tanta comèdia i ajudar directament als necessitats, però lo meu és meu i la resta que es busqui la vida. Quan heu vist a un dels elegits vendre la pesada creu d’or que porta al coll per ajudar algú? La religió en el fons ha estat reconduïda i ha deixat de ser el que era, un element espiritual, per ser un poder més dintre de la bogeria de l’especulació i la manipulació.
Em recorda un acudit: El del sacerdot que al fer recompte de les almoines llançava els diners amunt i després els tornava a agafar quan queien al terra. Algú li va demanar perquè ho feia, i ell sense cap remordiment va dir “Els llenço cap al cel, així Déu agafa el que necessita pels pobres i els que cauen al terra són per l’església”
Molts són els que sense tanta ostentació serveixen al poble, però compte! Sempre sense passar-se, els ulls dels elegits estan a tot arreu i no seria correcte que es malbaratés el temps en coses que no porten cap benefici monetari.
He arribat a la conclusió que hi ha moltes classes de poder, i l’home, és corrupte per naturalesa. És dur, però és així. El món seria meravellós si es podés repartir la riquesa per ajudar al que ho necessita. Però això és una gran, Utopia!!!
Qualsevol Déu que ens observi, es deu fer un fart de riure tot pensant...” I es fan dir Homo Sapiens Sapiens...”