Totes les hores s'apropen inexorables

Un relat de: T. Cargol
Extraordinari Park Guell:
llum blanca extraordinaria
de tardor, al capvespre,
que ve de ponet i il·lumina
el garrofer, sota uns núvols baixos,
blau fosc que cobreixen la tarda,
a la placeta dels nans,
nans que es donen la ma
i fan rotllana cap a ponent,...

Extraordinadri garrofer i llentiscle
i olivera, que m'envolten,
arbres que treuen el suc
de la terra mes eixuta.
...

Me n'adono que és el setembre
per aquesta llum del sol, que ve de baix
i no m'enlluerna, sinó que m'il·lumina el camí
i em permet veure- hi bé.

Me n'adono que és el setembre:
totes le hores s'apropen inexorables,...

Quan decau la ilusió  i només queden temences,...
Perquè conservar-la?
almenys per un mateix, potser sí, pels altres,...

Quan ja nomes cantes una i vella cancó,...

Quan ja t'has fet tan gran
que ets capaç d'entendre
el llenguatge dels nens,...
tot gratant en la teva memòria,...

Totes les hores s'apropen, inexorables,
però encara observo amb interès
la bella llum de ponent damunt del garrofer.

Comentaris

  • instants[Ofensiu]
    Espurnes | 10-10-2014 | Valoració: 10

    La tardor, el capvespre, la llum, tot un seguit de singularitats que descrius molt bé! em faciliten poder reviure moments que, com un caçador d'instants voldria fer eterns. Gràcies.

  • Quan ja t'has fet tan gran[Ofensiu]
    allan lee | 23-12-2013

    Tens una manera de fer poesia tan original que, com deiem al fòrum avui, rarament seras conegut, perquè no veig que vulguis agradar a les masses, ni l'intenció. M'agrada llegir-te perquè traspues sabiduria i també tendresa, en el teu llenguatge especial. I, sí, totes les hores s'apropen: sembla que parlis d'una manera radial d'el temps, que perceben sempre com lineal.

    Bon Nadal, una abraçada

    a

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: