Apoquini

Un relat de: T. Cargol
Benvolgut impositor,

La nostra capdavantera institució ha estat sempre un exemple d'honradesa i eficàcia: el motor del país (Xipre, però substitueixis pel que calgui); hem actuat amb esforç i dedicació per servir al país i a la seva gent, pensant únicament en vostés, com el nostre més gran patrimoni (mai més ben dit): els nostres clients. No hem estirat més el nostre braç que la seva màniga.

Malgrat els nostres esforços per donar els màxim rendiment als seus estalvis, hem comprovat que aquest cop necessitem una ajuda, que estem segurs que no ens denegarà atesa la nostra llarga relació de fidelitat i compromís amb el seu benestar.

Hem pensat que vosté serà tan amable de donar-nos uns centimets,...seria res, com una comissioneta de les que apliquem rutinàriament, però una mica més grossa,...per salvar aquest banc centenari, de les inversions que vam fer i que mai podíem intuir, atesa la nostra brillant trajectòria personal, que eren insostenibles; però que vol? crèiem en el sistema, en la seva infinita capacitat per autoregular-se... Érem ambiciosos, en favor seu, i estem convençuts que vosté ens compta, encara, entre els seus millors i més eficaços servidors.

Es possible que aquesta vegada els beneficiaris en alguns pocs casos, hàgim estat principalment nosaltres mateixos o alguns amiguets, però renoi! Ens ho mereixíem tant! Vosté ja sap, per altra banda, que no ho tenim per norma posar la ma al calaix i que en tot cas no ho farem més: paraula!

Hem parlat amb el nostre – em refereixo a nostre-nostre - govern i aquest s'inventarà un impost per als que tinguin comptes en bancs ( i no els cèntims en paradisos fiscal, sota la rajola o invertit en fons d'inversió, a aquests ja els hem fet la guitza altres vegades i ja tindrem un altre dia per afaitar-los!). Tot serà legal; el banc seguirà funcionant i vostès podran ser accionistes si les coses no van prou bé, pillastres! Encara hi sucaran pa, eh? jubiladets?

Bé, doncs, amics, a portar-se bé!, perquè alternatives ja hem dit i fet el possible per a que no n'hi hagi cap més. Si convingués sempre es pot demanar ajuda al “bush” de torn per espavilar-lo a vosté o a qui sigui, si s'encabrona, que d'això, també en sabem, sinó miri cap a Guantànamo, c..llons...I no es posi ruc que ens emprenyarem, vale, atontat!
Doncs a veure si ens entenem i tot anirà millor! Les peles són (i seran) nostres, dels de dalt, que per això ens ho hem currat i no es qüestió, ara, d'anar repartint entre tanta púrria i carallot, c.llons.


Adéu amable impositor xipriota,

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: