BONA MEMÒRIA

Un relat de: SANTANDREU3

BONA MEMÒRIA


De les tres potències de l'ànima, la memòria, per a mi, és la més agraïda. De les altres dues, enteniment i voluntat, dec passar de l'aprovat, però lluny de l'excel·lència.

És clar que la memòria s'ha de saber fer servir, perquè entre els usos possibles, els bons i els dolents, aquests últims son com els virus més dolents que poden afectar els nostres ordinadors fins a fer-los inservibles.

L'anti-virus més eficaç el tenim al nostre abast, i és la disciplina de no entretenir-se en les coses negatives i allargar els pensaments de les coses bones que hem viscut, que tots en tenim moltes, si sabem fer comptes.
A mi i en els meus bons records, la memòria em fa efecte de lupa, augmentant els seus aspectes positius.

Penso, per exemple, en el pati de la meva tieta Lola, on mols dies hi anàvem a jugar. Era, en el meu record, molt gran. Fèiem partits de futbol, partides de "saco", que era un frontó amb pilota de goma contra una paret alta i gran, on ens fèiem un fart de suar.

Molts anys després vaig veure com enderrocaven aquella casa i vaig poder treure el nas per veure aquell escenari de tants bons moments de la meva infància i vaig comprovar que era un espai bastant esquifit.

També penso en les noies que m'agradaven amb bogeria en la meva joventut, que, al meu parer, cada una d'elles era molt més maca que totes les noies que es passegen, presumides, per les passarel·les de moda de tot el món. (En aquest cas no puc verificar res, perquè totes aquelles noies estimades s'han perdut en el temps.)

Una defensa natural de la memòria actua quan volem recordar un dolor físic. Només sabem dir que vàrem patir molt en aquella ocasió, però aquest "molt" sembla que no es pot ni hi ha necessitat d'explicar-lo, perquè, si no ha tingut conseqüències permanents, ja ha passat i no fa història.

La disciplina de la tria s'aprèn, com tot, amb pràctica continua.

I aquest tema m'agradaria que el féssiu prioritari, no només per el vostre propi interès, sinó per la comunitat Universal.

Pensem que els manaires del món son maldestres sempre, i ens estan deixant un Planeta que n'hi ha per llogar-hi cadires i que si a sobre hi afegim misèries personals no anirem enlloc.

Cal que actuem persona a persona contra aquesta bogeria col·lectiva o encara acabarem pitjor del que sembla, que Déu n'hi do.

Pere Casadesus i Grifol

Comentaris

  • Felicitats de nou,[Ofensiu]
    Romy Ros | 18-04-2009 | Valoració: 10

    per un relat ple de seny i bons consells. Si, miraré de conservar en la memòria els bons moments i així preservar els records nítids i clars.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: