La meva generació

Un relat de: SANTANDREU3

Donat i debatut, penso que puc estar molt satisfet per haver nascut a l'any l925.

Aquesta generació meva ha estat molt afortunada per comparació amb les anteriors i també la penso molt millor que les que ens seguiran, que sembla que no ho tindran gaire fàcil

És veritat que nosaltres hem patit gana, hem estat víctimes del poder de totes les tendències, i hem viscut imposicions vàries, tant de l'església com de les costums, tradicions i supersticions.

Però hem tingut els resultats dels invents de temps passats que de teòrics van començar a ser de pràctica cada dia més habituals.

Els vells de quan jo era petit, per exemple, es passaven els dies passant figues, que se'n deia, el que volia dir que ja no servien per a gairebé res i es morien aviat de malalties que eren preludis de finals amb molts dolors.

Nosaltres ens hem aprofitat dels avenços de la medicina, que ens han ensenyat a viure molt més i millor, ampliant l'espai vital d'una manera sorprenent. Avui hi ha moltes persones de 90 anys que tenen més capacitats físiques i mentals que la que havien tingut els seus ancestres 40 ó 50 anys abans i vint o trenta anys més joves..

Ens jubilem als 65 anys i encara en passem uns quants més fent quantitats de coses, fent cursets, curiositats diverses ens criden l'atenció o, com jo mateix, que un dia em varen obsequiar amb un ordinador.

Llavors, a les fantasies positives que tenim els que volem viure bé, que consisteixen en veure del nostre passat només l'ampolla mig plena, descobrim en aquella pantalla miraculosa un camí molt ample de possibilitats, parlem de coses que potser no havíem parlat mai amb persones que no coneixem, i ens entra un nou sentit que se'n diu cibernètic.

Això de la cibernètica és una meravella. Et permet trobar afinitats inesperades i enamorar-te bojament d'una dona que et parla amb una sensibilitat que t'arriba al cor, i que potser, en la seva vida real, és més gran que tu mateix. O morir-te d'un atac de gelosia perquè una adolescent comença a observar uns acaronaments més freds en el noi que és el seu primer amor i tu donaries la vida per estar en lloc del xicot per donar-li la mesura de la teva infinita tendresa..

I mentre vius tantes experiències tan diferents, més les teves pròpies, estàs vivint com un conte que voldries que no s'acabés mai..

He dit abans que les properes generacions s'ho passaran malament quan la gent que no ha conegut el benestar reclami la seva part.

Son especulacions a l'aire, i desitjo sincerament que tinguin la habilitat de desllorigar els problemes que els hi arribin en cada moment, i que visquin encara millor que nosaltres.

Així sigui.

Pere Casadesus i Grifol.

Comentaris

  • Ens hem de veure ![Ofensiu]
    SANTANDREU3 | 18-01-2007

    Respectada amiga Mar Blava, t'agraeixo el comentari, que em deixa molt content.

    Si encara estés oberta "La Paloma" et convidaria per marcar-nos uns passos de tango, que ho feia bastant bé deu fer, més o menys, uns seixanta anys.

    He dit "uns passos" i no m'agradaria que m'interpretéssis malament.

    "Uns passos" és només un troçet de tango, que seria el màxim esforç físic de que sóc capaç, i que faria , i molt a gust, en el teu honor.

    Una forta aferrada, que diüen els mallorquins.

    Pere Casadesús i Grifol

  • Crec que tens molta raó...[Ofensiu]
    MarBlava | 18-01-2007 | Valoració: 10

    Heu patit gana i mancaces de moltes menes, però segur que no us ha faltat mai amor ni imaginació.....que avui en dia va molt escasa.
    Sabeu valorar el que teniu, precisament perquè us ha faltat i disfrutar del que us ofereix la tecnologia, per treure'n profit i seguir aprenent. La curiositat és una virtut que no es perd amb els anys.
    Admiro el que esposes amb tan de seny al teu escrit.
    També hi ha gent de la teva generació marcada per la guerra i pel que no ha pugut fer, que no es planteja que mentre hi ha vida mai és tard per començar qualsevol cosa que es faci amb il·lusió.
    Tu tens il·lusió. No importa l'edat que tinguis, sinó el valoror que li dones a la teva vida i al suc que li pots treure a tot el que t'envolta.
    Ha estat un plaer trobar-te, et seguiré llegint, ja que de l'experiència del demés es pot aprendre moltissim.
    Gràcies per ensenyar-me que puc millorar amb els anys, i ser tan o més feliços que ara, ja que tindré més temps per invertit i més experiència per valorar el que m'envolta.
    M'encanta que malgrat els teus anys siguis tan vital i optimista.
    Vull aprendre a ser com tu.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: